Sardenya: L'Alguer

Divendres al vespre, avió cap a l’illa mediterrània... Arribada una mica plujosa a la veïna de Còrsega. Autobús i cap a descansar... Dissabte al matí, amb el vaivé de les ones com a música de fons, ens dirigim cap a la ciutat antiga. Passejada entre carrerons malmesos però que conserven l’encant i la màgia, la història en cadascuna de les seves pedres, en cada racó. Torres i passejos es van donant la mà, acompanyats de múltiples esglésies. I mentrestant les ones xoquen violentament contra els murs, furiosa Mediterrània que sembla escopir escuma de ràbia contra tots aquells que no la cuiden. La pluja va apareixent de manera intermitent, però no impedeix que testem el deliciós turró de Sardenya... i així van passant les hores. La fosca es fa present i amb ella una violenta tempesta que ens fa recloure a sopluig...
L’Alguer, ciutat catalana de Sardenya, un territori dels Països Catalans mar enllà. I em va agradar molt observar un monument que hi ha enmig d’una plaça i del qual en penjo la foto, a on declara que l’Alguer forma part dels Països Catalans. I molt gratificant i emocionant descobrir, que encara que no amb una freqüència molt gran, el català és viu als carrers d’aquesta bonica ciutat...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís