Joan Salvat-Papasseit (de nou)


Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes,
Que el goig d’amar no comporta mesura
Deixa’t besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l’amor perdura

No besis, no, com l’esclau i el creient,
Mes no vianant a la font regalada;
Deixa’t besar –sacrifici fervent-
Com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans,
Sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
Amant o amada –la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
Besa en el colla, la més bella contrada.
Deixa’t besar
I si et quedava l’enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol