Elles i ells

Dissabte vaig tenir la sort d’assistir a una celebració d’unes colònies d’estiu per a avis. Va ser un acte divertit i emotiu, veure que en el fons, si volem, encara conservem un infant a dins. Em vaig mig emocionar en veure l’alegria i els somriures d’aquells que en molts casos han viscut una guerra i una postguerra, que en algun cas la salut els falla una miqueta, però malgrat tot cada any s’ajunten a l’estiu per compartir estones, jocs, excursions, simplement, el temps, les converses, la companyia. Per molt anys que puguin viure aquestes colònies i que no deixin de perdre el somriure, perquè amb el somriure, la revolta de la felicitat!
(La imatge correspon a la sala a on se celebrà l'acte)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís