Un poema...

Relacionat amb la jornada de la cançó als Països Catalans, avui em ve molt de gust un poema de Pere Capellà musicat per Biel Majoral... No calen paraules, només deixar fluir el sentiment...

Jo sóc català

Enmig de la mar
s’aixeca ma terra
fins tocar el cel
que es besa en la serra
banderes de blau
jo sóc balear
jo sóc de mallorca
català insular.

Tot el meu passat,
que la història allunya,
el tenyeix de glòria
la gran Catalunya
en les arrels profundes
de la meva gent
un conqueridor
portà proa al vent
la nau que a Salou
deixà ses amarres
seguint la bandera
de les quatre barres.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

Jo sóc de la raça
vella i gegantina
que espantà del mar
la gent serraïna
jo sóc de la pàtria
dels agermanats
Joanot Colom
vells avantpassats
defensors heroics
de tradicions
que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

Herois de Mallorca
herois catalans
que en les hores greus
us dàreu les mans
fent del vostre exemple
sagrada costum
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum
jo sóm mallorquí
i és la meva glòria
èsser català
per la meva història.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís