Sant Narcís

Avui se celebra Sant Narcís, patró de Girona. La meva ciutat d’adopció està vestida de gala, les Fires inunden carrers i carrerons, places i ponts. A la nit, les barraques es converteixen en els centre neuràlgic de la ciutat i dels amants de la gresca, la xerinola, la música o simplement l’amistat. Són dies de sopars i retrovalles...
Avui, però, em ve de gust rememorar la llegenda de Sant Narcís, que deixo aquí escrita (extret del web
http://www.terra.es/personal/santnarcis/mosques.htm)
La narració de les Mosques de Sant Narcís es basa en un text d’un historiador i cronista local com va ser en Bernat Desclot que la va escriure l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, que eren capitanejats per Felip l’Ardit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van començar a sortir una gran quantitat de mosques que començaren a picar als soldats i als cavalls amb gran rapidesa. L’exèrcit francès va haver de marxar de la ciutat a corre-cuita. En aquesta ajuda miraculosa hi van morir 4 mil cavalls i 20 mil soldats. Bernat Desclot ho escriu d’aquesta manera:
"Primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tan grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tan poderós que no caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta".
Bé... com pots comprovar el text està un pèl rovellat, però per si no t’ha quedat clar, les mosques van entrar pel forat del nas dels cavalls (en Bernat Desclot en diu "narius") i pel forat d’allà on s'acabava l’esquena del cavall, ja m’entens! (en Bernat Desclot en diu d’això "ses"). Ja et pots imaginar el mal que els hi hauria de fer als cavalls, que queien morts a l’instant. Sembla, almenys ho diu la veu popular, que les mosques van picar a la cara dels soldats, i que aquests, igual que els cavalls també van morir. La resta de soldats i cavalls van haver de marxar de Girona. Aquesta narració també va ser recollida per historiadors francesos de finals del segle XIII i principi del XIV i per altres cronistes catalans i italians.

Però... les mosques no només varen ajudar als gironins en el setge del segle XIII, sinó també en una altra ocupació que va patir la ciutat l’any 1653. I aquí... atenció cibernauta perquè el text que en parla és un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Feliu de Guíxols i que es pot trobar al llibre "España Sagrada" publicat el 1819 planes 317-319. Aquests oficials juren que un eixam de mosques blaves i verdes, extraordinàries, delmaren la cavalleria francesa. S’assegura també que la ciutat hauria estat presa si els gironins no haguessin posat una caixa o sepulcre del sant sobre la muralla, la qual cosa provocà una plaga de mosques que espantaren els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals. Tenim, doncs, una dada curiosa: les mosques van sortir de dins del sepulcre del sant que estava instal·lat a la muralla i no a l’església de Sant Fèlix! Sembla, doncs, que els gironins van treure el sepulcre per portar-lo a la muralla i allà invocar l’ajut.
Bernat Boades, en el "Llibre de fets d'armes de Catalunya" (entre els anys 1672 i 1675) dona una altra dada:
"Els francesos profanaren el sepulcre de Sant Narcís, i del nas del sant surten mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Són més grosses que una gla i són verinoses". Aquí, en Bernat Boades deixa clar que surten del cos del sant en la segona "aparició" de les mosques, aquest cop l'any 1653.
Però... la tradició popular i el que sempre s’ha dit, és que, malgrat que en Bernat Desclot no hagués parlat mai que les mosques sortissin del cos del sant, sempre queda en la memòria dels gironins que així va ser, i que el 1285, quan els francesos van profanar l’església de Sant Fèlix, Sant Narcís va ajudar als gironins enviant des del seu cos una gran quantitat de mosques grosses i gruixudes i de tots colors que van picar els soldats i cavalls, que una bona colla d’ells van morir, i que l’exèrcit va haver de "tocar el dos".

Comentaris

Anònim ha dit…
VISCA LES MOSQUES DE SANT NARCÍS!!!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís