Efímer

Efímer
S’acosta la tendresa
Vers uns llavis secs pel vent
Màgia en aquell instant,
Efímer,
A on es pressent l’amor acostant-se.

Volàtils segons
A on el temps es detura,
Tremolor latent,
I s’estimen les ànimes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís