Josep Carner

Recentment he recuperat el fantàstic poemari de Josep Carner, Els fruits saborosos, i no he pogut evitar tornar-me a quedar corpresa per alguns poemes, com Aglae i les taronges...

Aglae i les taronges
Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes com ocellada al vent.

I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,

I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.

I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies

I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.

Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta

i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;

ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,

batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,

i jeu abandonada del rec vora l'espill.

De la muller la sort li transpareix en ella:

fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.