Retorn


Retorn
La veu s’encavalcà quan enganyada,
A l’aeroport us vaig retrobar
Indescriptibles segons sense reacció
Finits per llàgrimes d’emoció
Abraçades de tendresa plenes de calor
Mans trèmules constaten la realitat
De tenir-vos de nou físicament al meu costat!
Atropell de paraules que volen sortir
Però queden ennuegades pel plor
Del retorn de la felicitat i l’emoció

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís