Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El divendres passat a l’Auditori un fantàstic Raimon va fer un recital en el qual va repassar la seva basta obra. Moments de gran emoció amb la senzillesa i la tendresa d’aquest músic monumental. Cares d’emoció envaïen una claca de diverses generacions hipnotitzades per la música i la veu de Raimon. Cançons poc conegudes i altres de molt més van ser interpretades magistralment per aquest mestre i patriota, fins a l’èxtasi total de Diguem no. Comunió total entre Raimon i el públic, entre el qual hi havia unes autoritats que després no programar-lo durant 10 anys a la ciutat cuitaven a escoltar-lo... Si d’ells ens haguéssim de refiar segurament no el veurem gaire. Per sort, Raimon, la seva música i les seves cançons estan per sobre d’aquests farsants. Tan de bo et puguem veure ben aviat per Girona, Raimon!
Comentaris