Un poema d'Agustí Bartra

Els pèls de punta en llegir-lo...Quin gran poema i quin gran poeta....

Si no et tinc
Si no et tinc a tu estic sol

de solitud mutilada.

Silenci vestit de dol

de l'hora més atziaga,

sense rialla ni vol:

ves comptant els ulls de l'alba

i els ocells de cada estol.

Si no et tinc a tu estic sol

i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol

talment espantall de marge.

Ja no em puc vestir de sol

ni portar la capa d'aire,

em moc com el lent cargol

que du a coll-i-be sa casa.

Si no et tinc a tu estic sol

i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol

com penell de gran alçada.

Tu que puges, senderol

de fatiga perfumada;

tu que baixes, rierol

d'escumosa cavalcada,

digueu amb mi: si estic sol

tinc la veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol

com l'Estrella de la Tarda.

Sona còsmic flabiol

que em despulles de basarda

en dia de cel revolt

puja als meus ulls didals d'aigua.

Si no et tinc a tu estic sol

i amb la veu crucificada.

Clínica del RemeiTerrassa, 5-V-1982