El nen del pijama de ratlles

La pel·lícula homònima d’aquest llibre de John Bayne és tot un cant a l’amistat, la pura amistat entre infants, a la innocència, a la tendresa, a l’amor. Però també és una denúncia de l’holocaust. Sembla impossible que el que allí es conta fos veritat, però malauradament, i no fan tants anys a la no tant llunyana Alemanya es va viure aquesta brutal història, que molt podria molt ben ser real. L’emoció em va embargar durant molta estona, alhora que la ràbia de com podem arribar a ser-ne de cruels els humans. I ràbia de saber que encara campen impunement pels carrers de molts pobles i ciutats energúmens que neguen el genocidi nazi, que creuen encara en la superioritat de races i que agredeixen aquells a qui la seva ment malalta considera inferiors. A tots ells em sembla que els faria bé veure aquest film per entendre què és l’amor i no l’odi....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís