Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
La pel·lícula homònima d’aquest llibre de John Bayne és tot un cant a l’amistat, la pura amistat entre infants, a la innocència, a la tendresa, a l’amor. Però també és una denúncia de l’holocaust. Sembla impossible que el que allí es conta fos veritat, però malauradament, i no fan tants anys a la no tant llunyana Alemanya es va viure aquesta brutal història, que molt podria molt ben ser real. L’emoció em va embargar durant molta estona, alhora que la ràbia de com podem arribar a ser-ne de cruels els humans. I ràbia de saber que encara campen impunement pels carrers de molts pobles i ciutats energúmens que neguen el genocidi nazi, que creuen encara en la superioritat de races i que agredeixen aquells a qui la seva ment malalta considera inferiors. A tots ells em sembla que els faria bé veure aquest film per entendre què és l’amor i no l’odi....
Comentaris