Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (VII)

Components químics

Aloemodina
regula el funcionament de la mucosa intestinal.
Aloeoleina
millora úlceres duodenals i estomacals. Disminueix l'acidesa.
Aloetina
ajuda a neutralitzar els efectes de les toxines microbianes.
intervenen en la formació de proteïnes.
Carricina
reforça el sistema immunològic i augmenta les defenses.
Creatinina
resulta fonamental en les reaccions d'emmagatzematge i transmissió de l'energia.
Emolina, emodina i barbaloïna
generen àcid salicílic d'efecte analgèsic i antifebril.
Fosfat de manosa
agent de creixement dels teixits amb efecte cicatritzant.
activitat emolient sobre la pell.
Saponines
Fitoesterols
d'acció antiinflamatòria.
Hormones vegetals
estimulen el creixement cel·lular i la cicatrització.
Mucopolisacàrids
responsables de la hidratació cel·lular.
intervenen en l'estimulació de les defenses de l'organisme.

Accions farmacològiques

Els diferents principis actius i diferents tipus de substàncies que s'extreuen de l'Àloe vera es poden utilitzar en diferents camps farmacològics i amb diferents finalitats.

Àrea dermatològica

El contingut en mucílags del gel d'àloe vera fa que la planta actuï com a emolient cutani. També conté enzims catalítics i substàncies proteiques (lectines) que bloquegen l'acció d'enzims involucrats en processos inflamatoris. L'aïllament de compostos fenòlics i enzims (peroxidasas) de reconeguda activitat antioxidant a partir del gel i de l'extracte metanòlic, provoca que tingui capacitat regenerativa i protectora de la pell. Aquesta activitat es basa en l'estimulació i creixement de fibroblasts, el que comporta un increment en el contingut de col·lagen i glicosaminoglicans. L'àloe vera, també actua com a potent cicatritzant.

Activitat antimicrobiana

L'extracte sec d'àloe vera (al 60%) ha demostrat efectes bactericides enfront diferents paràsits, organismes i fins i tot virus.

Aparell digestiu

El sèver a petites dosis (<60mg a="" actua="" aperitiu="" class="apple-converted-space" com="" dia="" i="" span=""> 
colagog. A dosis superiors (>100mg) és laxant, ja que després de l'administració oral els derivats hidroxiantracènics són transformats per la flora intestinal en àloe-emodín antronona, que actua específicament a nivell del còlon sobre les terminacions nervioses de la membrana intestinal. Per una banda, modifica la mobilitat de l'intestí gruixut estimulant el peristaltisme, fet que es tradueixi en una acceleració del trànsit colònic. Per l'altra banda, estimula la secreció de mucosa i de líquid cap al llum intestinal, al mateix temps que inhibeix la reabsorció d'aigua i electròlits a l'intestí gruixut. El sèver a dosis més elevades (200-500mg´) és purgant.

Aparell respiratori

L'extracte fluid d'àloe vera administrat en forma de xarop actua proporcionant alleujament simptomàtic de l'asma bronquial.

Sistema immunològic

La fracció polisacàrida (com aceman) estimulen directament el sistema immunològic a través d'una major activitat fagocitària (producció d'interleucines per part dels macròfags), estimulació de les cèl·lules NK (natural killer) i una major secreció d'interferó. El sèver de l'àloe presenta dos fraccions amb activitat inmunomoduladora: d'alt pes molecular (monosacàrids d'àcid glucorònic) i de baix pes molecular (barreja de derivats antracènics). La primera fracció estimula la fagocitosi i protegeix als leucòcits contra l'acció dels radicals lliures. Les antraquinones, en presència dels leucòcits polinuclears, generen una disminució en l'activitat del complement C. Aquest conjunt d'accions seria la responsable dels efectes antibacterians.
Recentment, també s'ha identificat el polisacàrid aloèrid amb propietats immunoestimulants, tant o més importants que l'aceman. Aquesta substància es troba present en petites concentracions (0.015%) en el suc pur de l'àloe, però en quantitat suficient per aconseguir l'activació macrofàgica.

Oncologia experimental

Estudis realitzats amb extracte de la polpa d'àloe han demostrat un efecte detoxificant enzimàtic en fetge, ronyó i pulmons, a partir de l'activitat dels seus components polisacàrids sobre carcinògens i metabòlits tòxics.
L'àloe-emodín-antranona, juntament amb dietilexil-ftalat, han demostrat, tan in vitro com in vivo, efectes citotòxics en cèl·lules tumorals neuroexodèrmiques, inhibint el creixement de cèl·lules carcinomatoses i respectant la integritat de cèl·lules normals.

Acció analgèsica i antiinflamatòria

Els compostos esterolítics identificats en els extractes aquosos i clorofòrmics del gel d'Àloe vera tenen una activitat antiinflamatòria. També s'ha demostrat que el subministrament d'extracte aquós liofilitzat d'Àloe vera actuen com a analgèsics.

Diabetis mellitus

Els principis actius amargs integrants del sèver de l'àloe vera han demostrat posseir propietats hipoglucemiants. El mecanisme d'acció es centraria en l'estímul de la producció o alliberament d'insulina a través de les cèl·lules β dels illots de Langerhans.

Altres

L'aloïna i la barbaloína han demostrat capacitat inhibitòria de la síntesi d'histamina.
L'aplicació de gels d'àloe vera lliures d'aloïna, polpa i mucílags, en una solució estèril 40:1, administrat en forma de gotes, ha demostrat provocar efectes benèfics en l'anomenada "queratoconjuntivitis sicca", síndrome caracteritzat per l'extrema sequetat ocular, responsable de provocar infeccions oportunistes, lesions a la còrnia i fotofòbia.

El sèver de l'àloe en dosis de 100 mg es comporta com emenagog (augmenta el flux menstrual), mentre que a dosis entre 200 i 500 mg. afavoreix les contraccions uterines actuant com a oxitòcic. (Continuarà)
(La fotografia correspon al passeig pel Vall de Viñales)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"