Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (VII)

És espontània a: Nord d'Àfrica (Algèria i Marroc), Àsia tropical (a l'Índia, per exemple a Jammu i Caixmir), l'oest d'Àsia (l'Afganistan, Iran i Turquia, Sibèria, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Turkmenistan), nord d'Europa (Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Regne Unit, Noruega i Suècia), Europa Central (Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Alemanya, Hongria, Polònia, Països Baixos i Suïssa), l'est d'Europa (Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Federació Russa i Ucraïna), al sud-est d'Europa (Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Iugoslàvia), al sud-oest d'Europa (França, Portugal i Espanya). Però en l'actualitat és possible trobar-la a quasi tot el món a causa de la facilitat del seu cultiu.
Pel que fa a Catalunya prolifera a comarques marítimes (de la Selva de Montsianès); referent al País Valencià es troba en comarques d'hivern temperat com la Plana Alta o la Costera. I a les Illes Balears és cultivada, i és subespontània a tota la zona. Per altra banda, també prolifera als Pirineus, a la Serra de Guadarrama, etc. És típica de viure a herbassars secs dels estatges montà i subalpí, és molt rara al Montseny, però no a les Guilleries ni els Ports de Beseit. Es troba en contrades mediterrànies marítimes d'hivern temperat, també en roques, gleres i terres sense cultivar.
Les tiges i les fulles, tot l'any. Els botons florals, des de la darreria de la primavera fins a mig estiu, quan les flors estan a punt d'obrir-se. Per a conservar-les cal deixar-les assecar. És cultivada com a ornamental entre els mesos de juny i setembre, i més o menys subespontània als voltants de les residències humanes.
La part utilitzada o droga són les fulles i les summitats floríferes dessecades.
La seva composició química és la següent: La planta conté d'un 0,2% a un 0,5% d'un oli essencial de color verdós o blavós (depenent de les seves característiques) i un fort gust amarg. En ella s'han identificat, entre altres, els següents constituents: alfa- i beta-tujona (0,35%), cis-ocimen, camfè, pinè, felandrè, acetat de sabinil i de crisantenil; sesquiterpens com xamazulè (0,17%), cariofilè, bisabolè, cadinè. D'altra banda, conté lactones sesquiterpèniques com ara l'aquilicina; guaianòlilds com absintina, artabasina, anabsina, anabsinina, anabsintina, artibina, matricina; germacranòlids com quetopelenòlids. A més a més, conté flavonoides, artemisetina, artemetina, isoquercitrina, rutina, glucòsids de patuletina, isoramnetina, quercitrina. Un 4.5-7,0% són tanins i també hi ha àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic i àcids clorogènic i para-cumàric.
Artemisia absinthium s'utilitza en casos d'anorèxia (ja que té acció orexigena), per la dispèpsia i els seus símptomes: plenitud gàstrica, aerofàgia, flatulències, espasmes abdominals; per les afeccions biliars com dispèpsia biliar, discinèsia biliar, litiasi biliar, colelitiasi. Tradicionalment, es feia servir per a trastorns gàstrics, dismenorrea, febre, infeccions parasitàries com teniasi, ascaridiasi...; per l'amenorrea i per lesions i úlceres cutànies o picades d'insectes, otitis i cremades (mitjançant un ús tòpic).
La planta és utilitzada en medicina com a estimulant i vermífuga. A més, té acció orexígena, és a dir, estimula la gana, i té efecte digestiu, ja que estimula les papil·les gustatives i, per un efecte reflex, augmenten la producció de sucs intestinals que et fan sentir gana i digereixen bé l'aliment un cop pres. També és antiespasmòdic, relaxa el múscul llis, i estimulant nerviós a causa de la tujona. Finalment, fa de protector hepàtic i encara s'està estudiant el perquè.
Artemisia absinthium és tòxica a grans dosis. No és recomanable prendre l'oli essencial tuyona per via interna, ja que és altament tòxic, tot i que aquesta planta en té poca quantitat. La intoxicació es manifesta amb espasmes gastrointestinals, vòmits, retenció d'orina per l'afectació renal, vertigen, cefalea, tremolors i convulsions. També pot tenir efectes secundaris com reaccions d'hipersensibilitat o dermatitis per contacte, a aquelles persones sensibles. L'ús prolongat d'Absenta, la beguda alcohòlica, produeix un símptoma que és l'absintisme que es caracteritza per trastorns nerviosos, gàstrics i hepàtics, pel qual el consum a molts països com Alemanya, Bèlgica o Suïssa està prohibit i a Espanya està regulada la seva venda.
No es recomana a gent amb hipersensibilitat al medicament o a altres espècies de la família Compositae, tampoc a gent que prengui fàrmacs antiepilèptics, ja que disminuiria l'efecte, ni a les dones embarassades o que acaben de tenir un fill, ja que es creu que té un efecte estrogènic amb el qual podria haver-hi avortaments espontanis i malmetre la llet materna (a causa de les neurotoxines). Finalment, com que no se sap del tot l'eficàcia ni la seguretat sobre els infants tampoc és recomanable, però si s'ha d'utilitzar, cal prendre les dosis adequades, ja que els olis essencials poden resultar tòxics i convulsius. Pot afectar substancialment a la capacitat de conduir o manipular maquinària i, per tant, cal evitar-la fins que se sàpiga amb gran certesa que el tractament no els afecta de forma adversa.
El seu sabor amargant li confereix un caràcter molt aperitiu, és per això que s'empra per a elaborar el vermut, nom alemany de l'absenta, i altres licors amb propietats digestives i aperitives. Artemisia absinthium s'utilitza també per l'elaboració de licors, com l'Absenta, el vermut, etc. L'excés d'aquests licors pot provocar trastorns, convulsions, malsons, tremolors, etc. El licor conegut amb el nom de Donzell es fa amb aquesta i altres herbes. L'Absenta és una beguda destil·lada a partir d'herbes, principalment Artemisia absinthium, l'anís verd i el fonoll, amb contingut alcohòlic molt alt (fins a 89,9°) i un gust semblant a l'anís. A més, conté una substància al·lucinògena, procedent dels olis essencials de l'Artemisia, la tuyona.
Es va crear a Suïssa, però es va fer popular a França a meitats del segle XIX entre els artistes i escriptors romàntics de l'època, convertint-se així, en la imatge principal del moviment bohemi. Del seu nom científic, aquest licor va heretar la seva identitat en francès, "Absinthe", i va ser batejada la "Fée Verte" (la fada verda). La van prohibir en alguns països d'Europa i en els Estats Units (aproximadament l'any 1915), pels poders al·lucinògens que li van ser atorgats. Actualment, l'absenta només està prohibida en alguns estats dels EUA.
Tradicionalment, l'Absenta se servia en un vas de vidre i s'utilitzava una cullera amb orificis on es col·locava el terròs de sucre, aleshores se servia en una gerra amb aigua freda que s'utilitzava per diluir l'Absenta i desfer el sucre, convertint el licor verdós del principi en una barreja blanca anomenada "louche". Darrere d'aquest licor hi ha moltes històries sobre els seus bevedors, com la que diu que el famós pintor Van Gogh, ebri d'Absenta, es va tallar l'orella; o una altra que assegura que després de la prohibició de l'Absenta, un camperol suís va matar la seva dona i als seus dos fills. A més, l'Absenta apareix en nombroses pel·lícules i cançons.
A part de l'elaboració de begudes, Artemisia absinthum s'utilitzava antigament com a insecticida contra les arnes de la roba i en la fabricació de la cervesa per a substituir el llúpol.
Artemisia absinthium prospera bé en clima temperat, té bona resistència al fred i a la sequera, el que proporciona una gran facilitat en el seu cultiu. Creix en terres de consistència mitjana, en els argilencs calcaris, sílics argilencs, lleugers i profunds, que siguin secs.
La multiplicació es pot donar per llavors, per estaques i per divisió de mates.
Se sembra a finals d'hivern o a principis de la primavera. Les llavors d'aquesta planta són molt petites, i per això és convenient barrejar-les amb una mica de terra i dispersar-les superficialment per la terra. Durant l'estiu, es recull la planta, un cop els capítols florals s'han obert o estan a punt d'obrir-se.

Com a tot tipus de cultiu, s'ha de tenir molta cura amb el reg, l'eliminació de males herbes i el control de les formigues.” (Continuarà)
(La imatge correspon a un dels poblets de la Vall de la Vansa)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís