Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XIV)

També en els mogotes (https://es.wikipedia.org/wiki/Mogote ) s’hi pot veure una planta endèmica, que s’anomena “Guano de la Sierra”. En aquesta zona, però, també hi altra flora endèmica, com el ceibón (http://pnvinales.webcindario.com/flora.html ), que té poques fulles i la clorofil·la la té al tronc i creix en roques calcàries.  El guia també ens parla d’una planta, l’anomenada “Bonita de la Sierra” (https://www.ecured.cu/Guano_Prieto) , que s’assembla a la palma reial (https://es.wikipedia.org/wiki/Roystonea_regia) ; floreix als 25-30 anys i després mor. També podem veure plantes d’eucaliptus (https://ca.wikipedia.org/wiki/Eucaliptus ), que s’usen per a la construcció; en aquest cas, però, fan una lleugera olor a taronja!

També podem observar mimoses grans, que com les de Sierra Maestra, es tanquen en contacte amb un pal, per exemple. El guia ens explica que la pluja no l’afecta i que també és coneix com a dormidera (http://www.herboteca.org/los-usos-medicinales-de-la-adormidera/; https://www.ecured.cu/Dormidera; https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensitiva; https://es.wikipedia.org/wiki/Mimosa_pudica  ). Se’n fan infusions de l’arrel i és bona pel dolor de dents.

Una altra informació que ens dóna és que a part del vall de Viñales també hi ha el vall de Palmarito, que no visitarem (https://www.tripadvisor.es/LocationPhotoDirectLink-g616288-d8358016-i221415157-Riding_Vinales-Vinales_Pinar_del_Rio_Province_Cuba.html; http://www.knowingvinales.com/lugares-de-interes/el-valle/valle-del-palmarito/ ).

Entre d’altres coses, el guia també ens mostra algunes plantes que van bé pels dolors de la menstruació. Ja acabant les explicacions, ens mostra una zona totalment reconstruïda. ja que hi va passar un huracà, l’huracà Alberto (https://es.wikipedia.org/wiki/Hurac%C3%A1n_Alberto_(1982) ). La gent dormia quan hi va arribar i van morir quatre persones. Aquest luctuós fet va provocar que es reconstruïssin les cases i que milloressin els sistemes d’avís.

Després de l’agradable passeig ens asseiem amb el guia a prendre una beguda. Opto per una pinya colada en una casa que actua com a bar i també com a establiment per dormir al·legal. Xerrem molta estona amb ell, ens explica la seva vida, que va lluitar a la guerra d’Angola (https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_la_Independencia_de_Angola ), a on també hi va lluitar el Che Guevara  i va veure molta misèria, tot i que ell no va entrar mai en combat. Va tornar i ara treballa com a guia. Ens detalla que actualment Viñales és una ciutat eminentment turística, a on hi ha 430 bars i restaurants i unes 1450 cases particulars legals, registrades, però més també d’il·legals.

Finalment, ja marxem, amb un bon sol a la closca. Veiem cavalls sota arbres que pasturen i el guia agafa una branca que li dóna a una hutia (https://es.wikipedia.org/wiki/Capromyidae ) que hi ha en un arbre i que se la menja amb autèntica fruïció mentre la contemplem.  A viquipèdia es conta el següent sobre les huties (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hutia ):” Les huties són rosegadors moderadament grans similars als càvids que viuen a les illes del Carib. La seva mida va de 20 a 60 cm i poden pesar fins a 7 kg. S'han descrit vint espècies d'hutia, de les quals la meitat podrien estar extintes. Entre les que s'extingiren hi ha les huties gegants. En alguns aspectes s'assemblen a les llúdries. Tenen cues que van des de vestigials fins a prènsils. Tenen un cos robust i un cap grans. La majoria d'espècies són herbívores, tot i que algunes consumeixen petits animals. En lloc de fer caus subterranis, la majoria niua en arbres o fissures en les roques. Només algunes espècies són comunes, mentre que d'altres estan en perill.” Continuem caminant fins a retornar al centre del poble i mentre els amics s’acomiaden d’en Roberto, m’afanyo cap al forn de pa del poble, ja que ens han explicat que allí s’hi pot comprar el rom “Guaiabita” i ja és hora que tanquin...Hi arribo just a temps i en puc comprar, juntament amb alguns panets que ens seran útils durant el camí. Quan surto de l’establiment, coincideixo amb els companys, que ja han deixat en Roberto i junts anem a recollir les maletes a la casa particular a on ens hem allotjat. De nou, passem per davant d’una escola, a on hi ha una inscripció que recorda que a l’escola s’hi ha d’arribar amb puntualitat! (Continuarà)

(La imatge és d'una ceiba)