Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XII)

Pel que fa a la malanga (http://www.quericavida.com/que-rico/modas-sabrosas/la-malanga-y-su-historia-en-latinoamerica; https://www.cubanos.guru/5-beneficios-la-malanga/), té moltes propietats i és molt consumida entre els cubans.

Mentre anem caminant, el guia ens explica moltes més coses del Vall de Viñales; ens parla de la güira (https://es.wikipedia.org/wiki/Crescentia_cujete ), els fruits de la qual s’usen per fer les maraques.

Un altre arbre que ens cita és el yamao (https://es.wikipedia.org/wiki/Guarea_guidonia; http://enciclopedia_universal.esacademic.com/201058/yamao ); se’n fa servir el tronc com a fusta i els ocells n’aprofiten els fruits.

Durant el trajecte també trobem un arbre, la salvadera, que està recobert de punxes. A viquipèdia es conta que (https://es.wikipedia.org/wiki/Hura_crepitans; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hura_crepitans ):” Hura crepitans (sinònim Hura brasiliensis Wild.), és un arbre de fulla persistent dins la família euforbiàcia que és natiu de les regions tropicals d'Amèrica del Nord i d'Amèrica del Sud a la Selva de l'Amazones. És molt espinós. Pot arribar a fer 60 m d'alçada, i les seves fulles ovades poden fer 60 cm d'ample. És un arbre de sexualitat monoica. Les flors són vermelles i sense pètals. El fruit és una gran càpsula amb dehiscència explosiva llençant les llavors potser fins a 100 metres lluny fent un gran soroll, d'on li ve el nom científic de crepitans.

Prefereix sòls humits i ombra parcial. La seva saba tòxica s'ha fet servir per pescar i enverinar fletxes . La fusta es fa servir en ebenisteria sota el nom d'"hura".

Hura crepitans és un additiu per a algunes formes de la beguda al·lucinògena anomenada Ayahuasca.” El bon guia ens explica que les punxes són per evitar els predadors i també els hi serveixen per retenir aigua per èpoques de sequera. Els fruits exploten, i un cop ho fan, serveixen per tal que els ocells i dormin. Alhora, s’usen també fer arracades.

També ens parla de l’arbre carolina (https://naturalezatropical.blogspot.com.es/2015/10/Carolina-Pseudobombax-ellipticum.html; https://es.wikipedia.org/wiki/Pseudobombax_ellipticum; https://www.youtube.com/watch?v=LAdFsiBxPz8  ), que té una flor preciosa, en forma de plomall i de color rosa fúcsia, que podem admirar ben de prop i que s’utilitza contra la tos i també per l’asma.

I camina que caminaràs ens trobem amb un arbre, el “Jaboncillo” (http://www.botanical-online.com/monografias/sapindussaponaria.htm; https://www.ecured.cu/Jaboncillo;  ; https://es.wikipedia.org/wiki/Sapindus_saponaria ). Aquest arbre ens explica el guia que va ser molt important durant el període especial, a on la gent el feia servir com a sabó. El fruit el posaven dins d’un mitjó i amb aromes; i d’aquí, tot a la rentadora. Provem com surten bombolles tot trencant el fruit. En traiem el pinyol i mullem el fruit i el freguem, de manera que en surt un bon sabó.

Un cop vist aquest arbre, ens enfilem per un petit turó, i tal com diu el senyor Roberto, canviem totalment de paisatge. Les noves roques que veiem són de fa 130-140 milions d’anys. En aquesta zona la fauna més habitual són camaleons, iguanes, ocells o bé huties.       

De sobte, el guia ens fa callar per tal que escoltem el cant del sisonte (http://zoouniverso.blogspot.com.es/2011/12/el-sinsonte-pajaro-de-cuatrocientas.html; https://es.wikipedia.org/wiki/Mimus_polyglottos ), un ocell que és capaç de fer o imitar més de disset melodies. Per exemple, el soroll d’un cotxe quan fa marxa enrere. L’únic ocell que no pot imitar és el rossinyol, però no en pot imitar a molts altres. Aquest ocell fa nius amb tres ous com a màxim.

En aquest tros de l’excursió ens topem amb un home gran que té una mena de cabana des d’on conrea les terres. És bastant gran i molt xerrapet, però ens explica que té fòbia a les granotes, de les quals n’hi ha tres espècies a la zona.

Després d’escoltar algunes de les seves històries i els bots que fa quan en veu, continuem i ens parem davant d’una gran ceiba (http://www.mexigotours.com/ceiba.html; https://es.wikipedia.org/wiki/Ceiba; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ceiba https://ca.wikipedia.org/wiki/Capoquer) , que està considerat un arbre sagrat. Està ple de ofrenes que la gent hi fa. Cada quatre anys deixa llavors, en anys bixestos. Alhora, la llana que fa s’usa per fer coixins. Una ceiba també es considera l’arbre fundacional de l’Havana (http://www.onlinetours.es/blog/post/608/tradiciones-cubanas-la-ceiba-del-templete; http://cuba-portal.directory/una-ceiba-y-un-templete-en-la-habana/).  (Continuarà)

(La fotografia correspon a una pinya, mentre que el vídeo correspon al "sabó" que fa un fruit de "jaboncillo").