Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (IV)

Usos medicinals

Composició química

·         Les llavors del cacau (l'ametlla representa un 85-90% del pes de la llavor) contenen un 55% de lípids, principalment constituïts per glicèrids dels àcids esteàric, palmític i oleic, variant poc en relació amb l'origen geogràfic. És la mantega de cacau.
·         Els compostos polifenòlics (5-10%), catecols, leucoantocians, antocians i tannins més o menys condensats, s'oxiden durant la fermentació i acoloreixen les llavors.
·         És ric en un alcaloide, la teobromina (1-2%) i també conté una ínfima porció de cafeïna (0,05-0,3%). També conté minerals com el ferro i el magnesi, a més de petites quantitats de vitamines A, B1, B2, niacina, D, E, àcid pantotènic, potassi, calci, fòsfor, zinc i coure.

Indicacions terapèutiques

·         El cacau entra a formar part de diversos preparats utilitzats en l'alimentació del lactant (farines infantils) tot i que en una quantitat limitada.
·         Aliments de situacions especials; com complement alimentari per l'embaràs, lactància, etc.
·         Com aromatitzant i correctiu de sabors d'alguns medicaments, ja que conte un oli essencial que li proporciona un sabor particular.
·         El cacau també s'utilitza en la fabricació de bombons, xocolata i altres productes alimentaris, destaquen: Cacau en pols, Xocolata, Soluble del cacau.
La mantega de cacau entra en la composició de nombrosos preparats farmacèutics i cosmètics:
·         Utilitzat com excipient de supositoris, encara que avui en dia ha estat substituït per altres productes que es conserven millor.
·         Com a protector labial enfront l'aparició d'esquerdes als llavis produïdes per la sequedat o el fred.
·         Aparició d'esquerdes als mugrons de les mares lactants.
·         Cremades, erupcions i irritacions de la pell.
·         En la cura d'hemorroides i vaginitis.

Accions farmacològiques

·         Diürètic suau ja que la teobromina és un alcaloide amb una fórmula química (S-7-Dimetilxantina) que té una estructura semblant a la de la cafeïna, però sense els seus efectes, especialment pel que fa a l'estimulació del sistema nerviós central. La teobromina és més diürètica i té la capacitat que cap medicament té, d'incrementar el HDL (colesterol d'alta densitat).
·         Antiinflamatori sobretot del ronyó, pel que s'aconsella en casos de nefritis i nefrosis.
·         Tonificant
·         Antioxidant ja que conté polifenols i a més els seus fitosterols bloquegen parcialment l'absorció intestinal del colesterol a la dieta. Els flavanols (especialment l'epicatequina) present al cacau natural, és a dir, el no-alcalinitzat, un cop és absorbit al budell prim passa a la sang i actua sobre l'endoteli potenciant la biodisponibilitat de NO (òxid nítric) amb una potent funció vasodilatadora.
·         La mantega del cacau és un poderós cicatritzant.

Toxicitat

El consum de cacau s'ha relacionat de vegades amb certs episodis de migranya. La teoria més acceptada considera que el cacau i els seus derivats contenen amines biògenes, com la tiramina i la β-feniletilamina (BFEA), capaces de provocar vasodilatació cerebral, que s'associa al dolor provocat per la migranya.
El cacau i els seus derivats també han estat associats a l'aparició d'acne, però estudis recents no estableixen cap relació. La xocolata també ha estat relacionada amb l'aparició de càries però aquestes tenen un procés multifuncional i per tant és difícil trobar-ne un culpable. La xocolata i els productes a base de xocolata es consideren actualment menys cariogènics que la sacarosa o fins i tot determinades fruites com el plàtan.
El consum de cacau per via interna i especialment de la xocolata, es desaconsella en els següents casos:
·         Al·lèrgia al cacau.
·         Digestions pesades per litiasi o dispèpsia biliar (pel seu contingut en greixos).
·         Estrenyiment (l'accentua).
·         Taquicàrdia.

Preparació i ús casolà

·         Ús intern
1. Decocció de llavors: Es prepara amb 10 o 12 llavors (també anomenades ametlles) per litre d'aigua. Se'n prenen 3 tasses diàries.
2. Decocció de cloves: Es prepara amb 50 grams per litre d'aigua. Se'n prenen 3 tasses per dia.
·         Ús extern
1. Mantega de cacau: S'aplica directament, com si fos una pomada, sobre la zona de pell afectada, fins a 6 o 8 vegades diàries.
2. Supositoris i òvuls de mantega de cacau: Preparacions farmacèutiques, s'usen en cas d'hemorroides o de vaginitis.
Diverses plagues i malalties poden produir problemes seriosos per a la producció de cacau; vegeu també: 
·         Insectes
·         Mirids o càpsides de cacau (A escala mundial, però especialment a Àfrica occidental)
·         Cramerella Conopomorpha' ("Cucat de tavelles de cacau" - en S.E. Àsia)
·         Fongs
·         Roreri Moniliophthora ("Podridura de Tavella Glacial")
·         Perniciosa Moniliophthora ("L'Escombra de les Bruixes")
·         Cacaofunesta Ceratocystis ("Mal de machete") o ("Els Ceratocystis wilt")
·         Dahliae Verticillium
·         Theobromae Oncobasidium ("Dieback d'estria vascular")
·         Oomycetes
·         Spp Phytophthora. ("Tavella Negra") especialment Phytophthora megakarya a Àfrica occidental
·         Virus

·         CSSV (Continuarà)
(La fotografia correspon als paisatges de la Vall de Viñales)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís