Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (VIII)

Ús medicinal

Les propietats de l'àloe vera han estat estudiades en diferents institucions i universitats. Es poden destacar en l'ús medicinal per ser:

·         Nutritiu inhibidor del dolor antiinflamatori.

·         Cicatritzant bactericida digestiu.

·         Depurador, regenerador cel·lular, antibiòtic.

·         Antisèptic, coagulant, antiviral.

Farmacèutics (segons la dosi)

·         Estomacal

·         Laxant

·         Purgant

Tradicionals

·         Descongestiu i broncodilatador en vies respiratòries.

·         Casos de gastritis.

·         Directament sobre superfícies cutànies sanes o inflamades.

Altres

·         Usos cosmètics.

Ús etnomedicinal i popular

Per a l'elaboració d'infusions es recomana utilitzar les fulles més primes. Es retallen els marges espinosos i es trossegen les fulles. S'assequen al sol i es guarden en una habitació fosca (encara que actualment aquesta modalitat és molt poc utilitzada).

L'ús intern del suc (fresc o bullit a foc lent fins a formar una pasta espessa) s'utilitza en forma de cullerades com a descongestiu i broncodilatador de vies respiratòries. A Europa, en cas de gastritis, s'acostuma a prendre pel matí dos cullerades del sèver dissoltes en una tassa amb llet quallada. Tant el gel com el sèver són utilitzats directament sobre superfícies cutànies sanes o inflamades.

A l'Índia es renta la seva polpa en aigua freda, barrejant-se amb una petita porció d'alumini calcinat i envoltat en muslina, sent administrat per guarir llagues oculars. La polpa fresca és aplicada directament sobre les articulacions doloroses. A Java, les fulles macerades són aplicades en cremades per prevenir l'aparició de butllofes. També les fulles barrejades amb xarop d'aigua de roses es prenen en cas de tuberculosi i gonorrea. El suc mucilaginós amb sucre s'utilitza en l'asma i la bronquitis.

A Malàsia i Jamaica lliguen al cap una compresa feta amb la polpa per eradicar les cefalees. Aquest mateix remei s'utilitza a Mèxic per a les cremades, i a Filipines les fulles són utilitzades en cas de l'aparició d'edemes per beri-beri. El mucílag juntament amb ou, es recomana com a purgant a Jamaica. El mucílag només és utilitzat com a laxant a Costa Rica. A Cuba, les fulles pelades són posades en cocció per combatre refredats.

Efectes adversos i/o tòxics

Sèver o àssever

Ocasionalment, còlics gastrointestinals. En tractament prolongats o per sobredosi: desequilibri electrolític, pseudomelanosi coli. La deficiència de potassi pot conduir a trastorns cardíacs i debilitat muscular, especialment al ser administrat conjuntament amb heteròsids cardiotònics, diürètics i corticosteroides. Durant el tractament pot aparèixer una coloració vermellosa en l'orina, depenent del pH d'aquesta, sense significació clínica.

Gel de l'àloe

Pràcticament no existeixen referències sobre efectes adversos del gel de l'àloe. Ocasionalment, s'ha descrit algun cas de dermatitis o reacció al·lèrgica.

A Centreamèrica i nord de Sud-amèrica, la polpa es considera un bon laxant. A Colòmbia, s'utilitza com a repel·lent d'insectes. Al Perú, les fulles rentades i destil·lades, barrejades amb llet i mel, serveixen per combatre la tuberculosi i la gonorrea.

Les arrels trossejades de l'àloe en cocció s'usen en algunes zones de Centroamèrica en cas de meteorisme.

També s'emprava per deslletar els nadons (gràcies a l'amargor de la saba) aplicant-ne damunt els mugrons de les dones (d'aquí ve l'expressió "amarg com la sèver o l'assèver").

L'àloe es pot utilitzar en la curació de talls, úlceres, picades d'insectes, tractament de l'acne, herpes, mussols, psoriasi, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca. (Continuarà)

(La imatge és d'algunes "sorpreses" que es troben passejant per Viñales)