Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (II)

Després de la cervesa, retornem a l’apartament i aprofitem per sopar allí mateix amb les menges que hem portat de casa. I com que estem cansats, ens n’anem a dormir... i dormo com un tronc en una habitació àmplia i preciosa.
El nou dia s’aixeca i esmorzem també al mateix apartament amb tot el que tenim. Com que per dinar decidim fer-ho també a l’apartament, abans anem al poble a comprar una mica de pa. Allí ens assabentem que una de les coses més tradicionals del poble són els pèsols negres!
Pugem al cotxe i anem a la Vall de la Vansa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_la_Vansa ; https://www.escapadarural.cat/que-fer/vall-de-la-vansa_es; , que queda a menys de 20 km del lloc a on pernoctem. Avui és la fira de les trementinaires a la Vall (http://www.trementinaires.org/pages/festa.php) i hi ha un munt d’activitats programades. El primer que fem és anar al museu de les trementinaires (http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=8 ) , que és a Tuixent (http://tuixent.ddl.net/ ). Tal i com es conta a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Tuixent ): “Tuixent és una població situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, a la comarca de l'Alt Urgell. Fou municipi independent fins a l'any 1973, quan es va unir amb el terme de Josa de Cadí. Actualment és el cap municipal de Josa i Tuixén. Existeixen tres vies principals d'accés al poble:
·         Des de la Seu d'Urgell, per la carretera C-462.
·         Des de Berga, per la carretera C-563 passant per Saldes i Gósol.
·         Des de Solsona, passant pel coll de Port, ja sigui per la C-462, passant per Sant Llorenç de Morunys i l'embassament de la Llosa del Cavall, o bé per la LV-4241, passant per Port del Comte.
Una altra manera d'accedir al poble és a través de la pista que passa per Montan de Tost. Aquest camí, però, és poc recomanable a causa del mal estat de la pista, ja que no està asfaltada.
L'origen del nom Tuixent és incert, potser antroponímic. En documentació antiga del segle IX apareix com Tuxén. El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i amb accent agut a la e: Tuixén fins a l'actualització al maig del 2008 on es recupera el nom tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.
Apareix esmentat l'any 839 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Hi ha documentada l'existència d'un castell, del qual no en queda cap vestigi.
El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per nombrosos fets d’armes i Tuixent no en va ser una excepció. Així, el 3 de gener de 1823, en el marc de la guerra de la Regència d'Urgell, a les acaballes del Trienni Liberal, uns 400 homes sota el comandament del capitost absolutista Jep dels Estanys van saquejar el poble, causant sis morts i una quarantena de ferits. Seguidament es van endur tots els homes al poble de Sant Llorenç de Morunys. Com a represàlia, el capità general Espoz y Mina va ordenar incendiar Sant Llorenç, permetent la fugida d’aquests homes. El març del mateix any, el capitost absolutista Pau Miralles va incendiar el poble de Tuixent. Les hostilitats van seguir fins al juny del mateix any, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
A la mort de Ferran VII i amb l’esclat de la Primera Guerra Carlina van tornar els aixecaments armats. El 19 d’agost de 1835, uns sis mil carlins comandats per Climent Sobrevies “Muchacho”, Jeroni Galceran “Galceran de Prats” i Manuel Caunas es van presentar a Tuixent per rendir-la en favor de la causa carlina. Després de 5 dies de setge i davant la resistència dels tuixentins, el 24 d’agost iniciaren l’atac, incendiant algunes cases extramurs. Amb l’arribada d’uns 600 homes dels pobles veïns (Gósol, Puigcerdà, Bellver, Prullans, Montellà i la Seu) i després de dues setmanes de lluites, els assetjadors es van retirar a Sant Llorenç.
El segle XIX també va estar marcat per canvis demogràfics notables. Si a principis de segle la població era de prop de 200 habitants, l'any 1857 s'assoleix el màxim històric de 847 habitants. A partir d'aquesta data es produeix el fenomen contrari i la població decreix, causada per la migració de molts cap a zones industrialitzades o cap a Amèrica.
 L'any 1973 es va unir amb el municipi de Josa de Cadí.
Es tracta d'una població tradicionalment dedicada al sector primari, amb explotació de boscos i bestiar. Actualment, si bé encara hi ha activitat ramadera, està molt enfocada en el sector terciari, sobretot el turisme, restauració, cases de pagès i l'estació d'esquí nòrdic.
L'església parroquial de Sant Esteve de Tuixent es troba situada a la part més elevada del poble. Es tracta d'un edifici d'estil romànic del segle XI. A l'interior de l'església es conserva una talla romànica policromada d'una mare de Déu que data de finals del segle XII i un retaule dedicat a sant Sebastià, de finals del segle XVI.
A uns 3 quilòmetres del poble, seguint la carretera C-563 en direcció Josa i Gósol, es troba l'ermita romànica de Sant Jaume, del segle XI o XII.
El darrer cap de setmana de maig es celebra la Festa i Fira de les Trementinaires, en la qual hi tenen lloc diversos actes de divulgació en els diferents pobles de la vall i una fira de productes artesans a Tuixent.
El 25 de Juliol, per Sant Jaume, se celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.
La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre. Antigament la Festa Major se celebrava per la mare de Déu del Roser (7 d'octubre) i, per tradició, encara ara se celebra la festa petita o segona Festa Major.
A principis de desembre, generalment pel pont de la Puríssima (8 de desembre), se celebra la Fira d'artesania de la Vall, en la qual artesans locals i també d'arreu de la comarca i d'altres llocs del país venen els seus productes.
El museu de les Trementinaires, inaugurat l'any 1998 i situat a la planta baixa de l'ajuntament, explica l'ofici de les trementinaires. Aquesta activitat, practicada durant el segle XIX i principis del XX per un nombre important de les dones del poble i d'altres poblacions veïnes, consistia en la recol·lecció de plantes, l'elaboració de remeis i la seva comercialització a gran part del territori català.[6]
El Jardí Botànic de les Trementinaires, vinculat al museu, està situat a l'entrada del poble i recull una àmplia varietat de les espècies autòctones de la vall amb propietats aromàtiques i medicinals, utilitzades en aquest ofici per a elaborar els diferents ungüents i remeis. Algunes d'aquestes espècies són presents també al Jardí Botànic Urbà de les Trementinaires, que està format per un conjunt de mostres situades al llarg del poble.
El ball de Llancers és una dansa de quadrilla que tradicionalment es ballava per la Festa Major. Consta de cinc passos o figures: els braços, la cadena, la balança, l'adéu i el xotis, cadascuna de les quals amb una coreografia i música pròpia.
Tot i que als anys 50 es va deixar de ballar, en els últims anys s'han fet intents per tal de recuperar-la i actualment es balla durant la Festa de les Trementinaires i, més recentment, per la Festa Major.
L'escola pública de primària, antigament situada a l'antic edifici de l'Ajuntament (a la plaça Major), es va traslladar al seu emplaçament actual l'any 1960 i dóna servei als municipis de Josa i Tuixén i de La Vansa i Fórnols.

A 500 metres del poble hi ha situada una pista poliesportiva.” (Continuarà)
(La fotografia correspon als paisatges de la Vall de la Vansa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís