Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (VI)

-Vesc (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vesc ), per fer infusions tranquil·litzants. A viquipèdia s’explica “El vesc o visc (Viscum album) és una planta hemiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes espècies de pins. És originària d'Europa, i de l'oest i sud d'Àsia, és espontània a la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord (a Califòrnia el 1900 i a la Colúmbia Britànica cap al 1988). El nom en llatí "viscum" té un origen incert, però es creu que ve de l'indoeuropeu i vol dir "força". Pel que fa a "album" es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d'or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d'Astèrix). És una planta llenyosa, amb una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la. Aquesta planta no té arrels, però si que té uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte a la morfologia de la tija, és herbàcia, excepte una part que és llenyosa. La tija és curta però les branques són abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. La morfologia de les fulles són oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l'extrem de les branques dicòtomes. Tenen el pecíol curt. És un arbust dioic amb flors unisexuals amb inflorescència reunides en la formació de branquetes de color groc, però no es pot parlar de cap tipus d'inflorescència com a tal. Les flors són poc vistoses de color grogós-verdós que s'agrupen en posició terminal. Les flors masculines presenten 4 pètals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, són molt rudimentàries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L'androceu té 4 estams i el gineceus està format per dos carpels soldats. El fruit és una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s'ha de tenir en compte que les baies són molt tòxiques i han d'estar receptades només per especialistes. Als Països Catalans s'han descrit tres subespècies:
·         Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
·         Viscum album abietis: Parasita l'avet i és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.
·         Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del País Valencià.
Antigament, d'aquesta planta s'utilitzaven les fulles i les parts aèries; però actualment aquesta planta no s'utilitza per a cap acció farmacològica, ja que es considera una planta molt tòxica. Actualment s'usen les baies. Es pot usar en homeopatia per prevenir i alleugerir les molèsties arteroscleròtiques. Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos activitats importants: actuen sobre el cor i sobre la pressió sanguínia. Pot usar-se en hipertensió arterial, arterosclerosi, marejos, mals de caps, vertígens, angoixes, palpitacions...
Té un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotònic, vasodilatador (així millora la circulació sanguínia) i és antiarteroescleròtic. També és important, perquè regula la menstruació.
Aquesta planta s'ha d'usar a dosis baixes, ja que a dosis elevades és tòxic pel sistema cardíac, pot provocar bradicàrdia i fins i tot una parada cardíaca (viscotoxina). Les baies també són molt tòxiques pel seu contingut en viscotoxines.
Hi ha la creença que aquesta planta és portadora de la fertilitat i de la bona sort. És paràsita de les parts aèries d'alguns arbres i es manté verda tot l'any; per aquest motiu va ser considerada sagrada pels celtes. És molt fàcil reconèixer-la pels fruits, generalment de color blanc i enganxosos”.
-Oli de pell de serp blanca
-Donzell (https://ca.wikipedia.org/wiki/Artemisia_absinthium ), per fer vermut. També s’explica que “El donzell  o absenta (Artemisia absinthium, del grec artemisía -artemisa-, i apsínthion -absinti-) s'ha emprat tradicionalment com a planta vermífuga. Artemisia absinthium, L.,Sp.Pl.2:848.1753 és de la família de les Asteraceae (alt. Compositae) i també es pot dir i se la pot conèixer com a donzell (arbustiu), donzell mascle, artemísia amarga, encens d'Andalusia, herba santa o absenta. Etimològicament, "absintium" prové de "a" que significa "sense" i "bsinthium" que vol dir "dolçor", indicant el gust amarg de la planta. El gènere Artemisia deu el seu nom a Àrtemis II de Cària, experta en botànica i medicina que va viure durant el segle IV aC. Àrtemis II era germana i muller de Mausol, rei de la Cària. Aquesta, després de la mort del seu marit, va encarregar la construcció del Mausoleu d'Halicarnàs, una de les Set Meravelles del Món Antic.  És un camèfit, és a dir, una planta generalment llenyosa, amb les gemmes persistents situades sempre per sota els 40 cm d'alçària. És un arbust perenne que pot créixer des de 60 fins a 120 cm d'alçada, presenta una tija llenyosa i erecta amb multitud de fulles. La rel és fasciculada, car, les rels secundàries creixen tant o més que la principal, a més, té una tija amb consistència llenyosa i ramificació monopòdica, ja que la ramificació té lloc a partir d'una tija principal de la qual, s'originen tiges laterals.
Les fulles són alternes i pubescents en l'anvers i revers, el que li dóna una textura sedosa. Les fulles de la part inferior, són bi o tripinnaticompostes i les fulles de la part superior són simples. La mida de les fulles és d'1,5-5cm, amb els segments d'1,6 mm d'amplada i són blanques i platejades-grisoses per les dues cares. La inserció a la tija és peciolada.
Presenta tricomes en forma de "T", situats a l'anvers i al revers. Són pèls pluricel·lulars formats per almenys tres cèl·lules, dues d'elles petites i una tercera que forma un cap ample i aixafat. A més, hi ha pèls tectors unicel·lulars i llargs, a part dels pèls secretors de la tija bicel·lular i cap pluricel·lular (de 2 a 4 cèl·lules). Les bràctees són poc piloses i, en canvi, el receptacle és pilós.

Consta de flors internes que són hermafrodites i fèrtils i també flors externes femenines. Es pot apreciar que té una inflorescència racemosa paniculada mirant cap avall i amb talls, generalment de 3-4mm, sent una planta molt aromàtica. Els capítols són hemisfèrics, quasi globulars, plans per la part de dalt, grocs i penjants. L'androceu presenta cinc estams amb les anteres concrescents; el gineceu és ínfer, bicarpel·lar i presenta dos estigmes. El periant és de color groc i simètric. El seu fruit és la cípsela, un tipus d'aqueni que prové d'un ovari ínfer pluricarpel·lar.  (Continuarà)
(La fotografia correspon als carrers de Tuixent, el dia de la festa de les trementinaires)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís