Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (IX)

Precaucions

El sèver ha de ser utilitzat únicament per prescripció mèdica. El tractament no ha de prolongar-se una o més setmanes. Tant el sèver com l'aloïna a dosis elevades poden produir un intens efecte emetocatàrtic, amb diarrees sanguinolentes, còlics intestinals, hipotèrmia, albuminúria, convulsions i col·lapse. No obstant això, el major perill dels laxants irritants radica en l'automedicació i en l'ús (abús)crònic: si es prenen de forma continuada produeixen una pèrdua d'electròlits que altera l'equilibri sodi-potassi. La depleció de potassi produeix finalment una paràlisi de la musculatura intestinal, que comporta una pèrdua d'efectivitat laxant i l'estrenyiment es perpetua, cosa que provoca que s'hagi d'augmentar la dosi, originant al llarg del temps danys irreversibles en la membrana i musculatura intestinal (pseudomelanosi coli). La hipopotasèmia potencia l'acció dels heteròsids cardiotònics i interfereix l'acció dels antiarítmics, com la quinidina. El fet de prendre simultàniament diürètics tiazídics, corticoides o extracte de regalèssia poden agreujar el desequilibri electrolític. Els derivats hidroxiantracènics poden tenir un efecte genotòxic, especialment perillós durant el primer trimestre de l'embaràs. A més s'ha descrit un possible efecte oxitòcic. L'ús crònic també pot provocar albuminúria i hematúria.

Interaccions medicamentoses i contraindicacions

Sèver o assèver
Embaràs, lactància i nens menors de 10 anys. Dolor abdominal d'origen desconegut, obstrucció de les vies biliars, obstrucció intestinal, trastorns intestinals com inflamació aguda (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, síndrome de l'intestí irritable, apendicitis), insuficiència cardíaca o renal.
Gel d'àloe
Al·lèrgia coneguda a plantes de la família de les Liliàcees.
Estudis sobre l'Àloe vera han informat que l'ús intern d'aquesta planta pot disminuir l'efecte de substàncies tals com: cafeïna, cocaïna, etanol, fenol, mentol, tanins, timol i iode. Presenta reaccions antagòniques enfront a substàncies àcides i a l'estricnina. Una eventual hipopotasèmia pot incrementar els efectes adversos de drogues diürètiques que s'utilitzin de forma conjunta amb extractes d'àloe.
Igual que succeeix amb altres productes antraquinònics, els seus efectes laxants poden ser potenciats per l'ús simultani d'heteròsids cardiotònics (digital) i drogues antiarrítmiques. Així mateix, la inducció de hipopotalèmia per drogues tals com diürètics tiazídics, adrenocorticoides o extractes de Glycyrrhiza glabra pot incrementar-se si s'utilitza l'àloe de forma conjunta.
Estudis recents informen que els extracte orals de fulles de l'àloe disminueixen les concentracions plasmàtiques de les hormones tiroïdals, el que provoca que s'haurà de tenir en compte l'administració d'Àloe vera en pacients que estiguin sota medicació estimulant o inhibidora de la glàndula tiroide.

Formes d'utilització de l'àloe vera

Suc
s'extreu de la polpa, ja que la pell és molt irritant. És la forma més popular de prendre'l. Es dilueix una cullerada sopera amb mig got d'aigua i es pren d'una a tres vegades al dia, abans dels diferents àpats.
Gel
l'àloe vera forma part del gel de dutxa per a poder aplicar-lo així a la higiene diària. És una forma poc concentrada (depèn del fabricant) però en canvi és una forma d'aplicar-ho cada dia.
Fresc
aplicar la fulla de l'àloe vera directament sobre les cremades, les ferides, la pell seca, les infeccions per fongs i les picades d'insectes.
Pomada
obrir diverses fulles d'àloe vera per a obtenir gran quantitat de gel i bullir-lo fins a formar una pasta espessa que es guarda en flascons nets en un lloc fresc. S'utilitza igual que les fulles.
Vi Tònic
el gel d'àloe vera fermentat amb mel i espècies rep el nom de "kumaryasava" a l'Índia i s'empra com tònic contra l'anèmia i els trastorns de la funció digestiva i hepàtica.
Inhalacions
utilitzar el gel d'àloe vera en vapors contra la congestió bronquial.
Tintura
utilitzar d'un a tres mil·lilitres d'àloe vera per dosis com estimulant de l'apetit o contra el restrenyiment. El seu sabor és desagradable.
Pols
s'utilitzen 100-500 mg d'àloe vera per dosi o en forma de càpsules com purgant, per al restrenyiment persistent i per a estimular el flux de la bilis.

Estatus legal i estat de conservació de la planta

Les fulles d'Àloe vera es troben registres per diverses farmacopees: Alemanya (DAB X), Argentina, Àustria (ÖAB 1990), Bolívia, Brasil, Xile, Xina, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Espanya (2ªEd.), Estats Units (ús extern, USP XXII), Europa(3ªEd.), Finlàndia, França (10a Ed.), Grècia, Països Baixos, Hungria, Anglaterra (BHP, 1990; BP,1993), Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Suïssa (7ªEd.), Suècia, Turquia i Veneçuela

La Comissió E d'Alemanya. ha aprovat la utilització de les fulles d'Àloe vera. La FDA nord-americana només autoritza l'ús intern de l'àloe sempre que el producte estigui exempt d'antraquinones, sense haver-hi restriccions en la seva utilització a nivell extern. Utilitzat a Tailàndia en Atenció Primària de Salut. Autoritzat per a ús medicinal humà pels Ministeris de Sanitat de Bolívia (Aloe vera, A. ferox i A. capensis), Veneçuela, Argentina (ús tòpic), Colòmbia (suc i mucílag) i Cuba.
(Continuarà)
(La imatge correspon a una flor de carolina, vista a Viñales)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís