Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) ( i XV)

Un cop ja a la casa, agafem les coses i ens acomiadem de la senyora que tant amablement ens ha atès. Marxem i deixem enrere la Vall de Viñales. M’agradaria tenir alguna panoràmica més i més temps per visitar indrets turístics com ara la cova de l’Indio, per exemple, però no hi ha temps, ja que hem de retornar el cotxe de lloguer a l’Havana... Així doncs, ens posem en marxa i anem fent camí tot xino-xano. Ens parem a una benzinera a fer benzina i a comprar algunes coses per picar. No hi ha gaire trànsit per la carretera i encara menys quan comença a caure una bona tempesta. Vaig fent petites capcinades, fins que finalment, arribem a l’Havana. És el moment de fer benzina altra cop, ja que hem de deixar el cotxe amb el dipòsit buit i hem apurat al màxim. La sorpresa s’esdevé quan en cap gasolinera ens volen servir... que si un impost sobre els cotxes de lloguer que només poden anar amb benzina especial (i molt més cara), que si tomba, que si gira... i al final, no encara no acabem de treure l’entrellat si és per això o bé, que hi ha escassetat de cru, ja que hi ha una gran cua a totes les gasolineres i la gent omple, a més del dipòsit, diverses garrafes. Un bon merder, tal i com ens va succeir just marxar en direcció cap a Viñales, a on ja vam haver de fer cua i creuar els dits per tal de poder tenir combustible. Finalment, ho aconseguim i ja ens n’anem cap a la casa a on pernoctarem, de nou, gestionada per la Tània, que ja ens espera allí amb el seu xofer. En aquest cas l’apartament turístic és propietat d’una senyora russa que fa més de trenta anys que viu a Cuba. De nou, ens trobem a el barri de El Vedado. L’apartament està bé, però la propietària es fa un xic pesada amb les instruccions, a l’igual que la Tània. Un cop marxem totes, respirem, entre alleujats i ben cansats....Tornem el cotxe i ja ens disposem a esgotar les hores a la ciutat.

Una dutxa ajuda a agafar forces de nou per perdre’ns pels carrers de l’Havana Vieja per última nit. Així doncs, agafem un taxi i ens plantem allí. Com que no hem dinat i tenim set, anem directament cap al cafè París, a on a més de prendre una cervesa, ja mig sopem, horari centreeuropeu. La terrassa del cafè està plena de turistes; alguns fan fins i tot una mica de pena amb la cara de fàstic que posen quan se’ls hi acosten alguns gossos de carrer que hi ha. Tenen les bosses agafades que no poden ni menjar, suposo per una por irracional a que els hi robin..

Després d’omplir l’estómac i també observar com alguns turistes no tenen ni un minut d’espera per tal que els atenguin, ens perdem durant una bona estona pels carrers, veient el brunzit de gent, les terrasses, escoltant música, etc. Finalment, tenim ganes d’una darrera pinya colada o un còctel. Volem anar a “El Dandy”, però està ben ple i ens reca haver-nos d’esperar una estona, així que optem per un altre lloc que ens han recomanat. La decoració és bonica, però el “mojito” que prenc no m’acaba d’agradar. Decidim retornar, previ pagament del taxi, cap al pis a on dormim. És una bona idea no agafar el taxi just a la plaça d’Armes i moure’s una mica més cap a l’inici de “El Malecón”, a on negociar el preu és molt més senzill...

Quan arribem a la zona a on dormim, busquem un lloc a on prendre quelcom, però no trobem res obert o que ens vulguin servir (en alguns llocs, amb una mica de mala educació, per cert), així que optem per comprar unes cerveses i prendre-les al balcó del pis mentre fem petar la xerrada abans de posar-nos a descansar unes quantes horetes...

 (La imatge és, de nou, del paisatge de Viñales, mentre que el vídeo correspon a un jutía menjant)