Un poema: TRES REIS D'ORIENT (Josep-Sebastià Pons)

Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :)

TRES REIS D'ORIENT

Tres reis d'Orient - tres reis caminaven,
la corona d'or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d'ocells i de branques.
Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent s'enganya.

Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb un sarronet - d'esteles de plata.
Tres reis d'Orient - tres reis caminaven,
la corona d'or - de lliri la barba.

Passen bandolers - bandolers d'Espanya,
portant ganivets - d'un pam a la faixa.
Maten els tres reis - amb una rialla.
Voreta el camí - els tres reis finaven,
la corona d'or - de lliri la barba.

I els grans bandolers - allavors s'esglaien,
que del sarronet - esteles de plata
fent molta claror - cap al cel pujaven,
i que allà allà - dins la volta blava,
tres reis d'Orient - tres reis caminaven.

(Josep-Sebastià Pons: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sebasti%C3%A0_Pons)