Algunes coses de Venècia


Venècia m’ha agradat, i molt. Una ciutat per a poder passejar a peu, però cara, molt cara. Ara a l’hivern menys, i també hi ha l’avantatge que els canals gairebé no fan pudor (per sort). La ciutat també obliga a pagar una taxa de pernoctació de dos euros per persona i dia. I a la majoria de restaurants, ja et fan pagar de 1 a 3 euros tan sols per a seure, i sense comptar que et fan pagar el servei. També s’ha de pagar per entrar a la majoria de llocs, i si no portes una cartera ben plena, malament rai... Així que ens van quedar coses per visitar, però és l’excusa per a una propera visita. Els carrers també estan molt nets i fa gràcia no veure ni un cotxe per enlloc! Un altre element preponderant, a part del cristall que és pertot, són les increïbles i bellíssimes màscares i vestits que hi ha a molts aparadors. Deu ser impressionant, i fins i tot un xic fantasmagòric, passejar per Venècia per Carnaval!  Quan hi retorni, a veure si tinc l’opció de poder visitar altres illetes i somniar que retorno segles enrere i em perdo en la fantasia de l’època de màxima esplendor... Fins aviat Venècia!
(La fotografia és de la Basílica de Sant Marc)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís