Amb ulls de patge (II)

Però les llàgrimes de ràbia per la societat que algunes famílies estan creant, durant part de la nit, també foren d'emoció. També fou bonic veure com dos germans amb dues joguines diferents feien el pacte de compartir-les, amb el somriure de beneplàcit dels seus progenitors. I els ulls innocents dels infants que comencen a descobrir la vida, cridant a cor que vols la cançó dels Tres Reis, és una imatge impagable. Com dir-los pel seu nom i que quedin bocabadats. També emociona veure la gent gran a qui les malalties degeneratives arrenquen els records, quedar meravellats per la presència dels mags i viure la festa amb una il·lusió inusitada. Una altra estampa que se't clava a l'ànima és la dels infants i adolescents disminuïts psíquics, que s'emocionen de seguida i tremolen en veure Ses Majestats. I així podria omplir pàgines i pàgines de moments inoblidables que es viuen darrera la disfressa de patge reial. Aquesta part de la innocència, de la il·lusió, de que tots podem ser infants no té preu. I pesa molt més, ben aviat valdrà molt més i guanyarà sobre l'egoisme que per desgràcia, encara hi ha i (creix) a la nostra societat. Que visquin els tres Reis d'Orient, els que porten il·lusió, innocència i alegria! :)