Venècia, dia 2 (27 de desembre de 2011): explorant la ciutat

Al matí ens llevem i esmorzem a l’habitació. Després ja ens disposem a menjar-nos la ciutat. A la motxilla portem un sobre que hem d’entregar a un senyor del barri jueu, al Canareggio. Comencem a voltar carrers i carrerons, passant per un bon munt de ponts que travessen la infinitat de canals que poblen la ciutat. Ens perdem però al final reeixim i trobem el Campo de Ghetto, la zona jueva. Entrar allí és com entrar a una altra dimensió, la quietud ho impregna tot i també la vigilància... Trobem el taller de l’artista al qual hem d’entregar el sobre, però no hi és. Aprofitem per passejar, fer un cafetó i menjar dolços hebreus abans de retornar al taller. En aquest cas, a la segona va la vençuda i trobem el senyor David, molt amable, tant ell com la seva filla i ens obsequien amb un punt de llibre fet a mà. Marxem contentes i camina que caminaràs ens perdem per la ciutat, veient moltíssimes esglésies, passem pel Casino, per l’Università de Ca’Foscari, Campo Santa Margherita, etc. Al final, després de menjar una mica en una plaça freda d’ambient però plena de vida, acabem anant a sortir a l’Accademia (http://www.gallerieaccademia.org/sito/spa_museo.html ) el museu més important, sobretot per l’art bizantí que conté, de la ciutat. I per sorpresa la nostra, quan veiem que al vespre fan jornada de portes obertes gratuïta!  Passegem pel proper Zattere, amb el sol escalfant lleument i permetent un bon joc de colors al Canale de la Giudecca. Poc després travessem el mític pont dell’Accademia i ens tornem a endinsar als confins de la ciutat. Passem per carrers i carrerons, tots plens de botigues, sobretot de cristall. La ciutat és un gran bullici, tot de gent per arreu. Anem travessant carrers, ponts i vivint l’ambient de la ciutat. Passem per Campo Sant Angelo i acabem anant a sortir a Campo S. Apostoli, prop d’on tenim l’hotel. Abans d’anar a descansar una estona, aprofitem per mirar els horaris de vaporettos (com els busos que van per l’aigua) (http://en.wikipedia.org/wiki/Vaporetto ) de Fondamente Nove. Anem a descarregar les coses a l’hotel i desfem el camí que hem fet abans, no sense descobrir nous carrers i noves entranyes de la ciutat. Arribem a l’Accademia i entrem a admirar la bellesa dels quadres que allí s’hi exposen. Moltíssim art bizantí, quadres de Tizziano retratant tota una època, la Venècia antiga, quadres monumentals en els quals els artistes hi devien passar hores i hores. Surto d’allí ben admirada, però amb un budell roncant, així que aprofitem per anar a sopar un plat de pasta en un restaurant no gaire encertat (que trobem després de perdre’ns, com no i sortir sense esperar-ho, a la plaça de Sant Marc!). I de camí a l’hotel, amb els carrers laberíntics que per poc que et distreguis ja t’allunyen del teu camí, ens acabem perdent. Al cap d’una estona, ni sense saber com, ens trobem davant de l’hotel. Caiem rendides després de 10 hores de caminar gairebé ininterrompudament... 

(La fotografia correspon al capvespre a Venècia...)