Venècia, dia 3 (28 de desembre de 2011): Torcello, Burano i Murano

El segon dia sencer a terres italianes, el dia de Sants Innocents, ens llevem aviat, esmorzem i ja de seguida anem a comprar els bitllets de vaporetto per visitar les illes properes a la ciutat de Venècia. Agafem un vaporetto que ens porta directament a Burano, des d’on fem transbord i arribem ja directament a Torcello (http://es.wikipedia.org/wiki/Torcello), una petita illa amb només 14 habitants i a on es va refugiar Ernest Hemingway després de la segona guerra mundial. En un tres i no res passegem per l’illa, a on podem veure la catedral de l’Assumpció, de l’any 639, bizantina, que està en reconstrucció. També aprofitem per veure des de fora l’església de Santa Fosca i poca cosa més. Agafem de nou el  vaporetto i fem parada a Burano. Em sorprèn enormement i de manera positiva l’illa, plena de cases i cadascuna d’un sol color (http://en.wikipedia.org/wiki/Burano). M’hi quedo encantada i l’estona passa rapidíssimament tot passejant pels pocs carrers de l’illeta, visitant el mercat i prenent un cafè per recuperar forces. Abans de dinar, agafem de nou el vaporetto i ens parem ja a Murano, l’illa del vidre (http://en.wikipedia.org/wiki/Murano ) fundada pels romans i amb molta història al darrere. Passegem pels carrers, entrem a infinitat de botiguetes destinades a la venda de productes de vidre i ens firem. Dinem un entrepà tot contemplant un dels canals de l’illeta i continuem passejant i contemplant les meravelles que es poden arribar a fer amb el vidre. Però el dia ja decau i es l’hora de retornar a Venècia, car la fosca ja ho impregna tot, fa fresca i les botigues, el principal atractiu de l’illa, ja tanquen. Un cop de nou a Venècia, deixem les coses a l’hotelet i aprofitem per anar a donar un altre paquet que ens havien encomanat que portéssim. El deixem i ens perdem de nous pels carrers plens de vida. Entrem a un típic bar d’oriünds i prenem un “Spiritz”, com a una mena d’aperitiu i xerra que xerraràs es fa  l’hora de sopar. Aprofitant que prop del bar hi ha un restaurant, hi anem a treure el cap i per un mòdic preu, gaudim d’una deliciosa pizza, un bon tiramisú i la simpatia i no estafa dels cambrers. I per poca cosa més dóna ja el dia... cap a dormir i a descansar...

(La imatge correspon a les cases de colors de Burano)