Llavis


Llavis
Cremen. Tremolen.
Anhelen el gust de la mel,
la dolçor del petó.
Ara només tasten fel,
ressecs d’esperar una tendresa
que es fa fonedissa.
Mormolen : Quin pecat hem comès
per tanta penitència?
Per què no podem acaronar-ne uns altres?
es deleixen per estimar,
Tot enyorant la calidesa del bes.
Però l’àcid del desencís,
l’amargor del desamor
Els ha destrossat i sagnen:
ara són els llavis del dolor



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís