La generació de l'egoisme


LA GENERACIÓ DE L’EGOISME
Vull una nova televisió,
Un mòbil d’última generació
Una nit que finirà
Quan la butxaca ja no dringarà
Veure un ocell ja no fa vibrar,
L’olor de la pluja fa fàstic,
Sortir a passejar ja no té sentit
Si no és per consumir el que
no està escrit.
Importarà més un tros de teixit
que el record d’un bes antic.
Apagarem les imatges píxel•lades
Quan el que veiem ens regiri l’estómac
Preferirem tancar-nos a qualsevol bar
a beure per ometre
que som la generació de l’egoisme
aquella que s’oblida d’agafar la mà,
abraçar o consolar al germà
que al costat li reclama un instant
de solidaritat,
mentre s’emborratxa d’amor propi.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís