La generació de l'egoisme

LA GENERACIÓ DE L’EGOISME

Vull una nova televisió,

Un mòbil d’última generació

Una nit que finirà

Quan la butxaca ja no dringarà

Veure un ocell ja no fa vibrar,

L’olor de la pluja fa fàstic,

Sortir a passejar ja no té sentit

Si no és per consumir el que

no està escrit.

Importarà més un tros de teixit

que el record d’un bes antic.

Apagarem les imatges píxel•lades

Quan el que veiem ens regiri l’estómac

Preferirem tancar-nos a qualsevol bar

a beure per ometre

que som la generació de l’egoisme

aquella que s’oblida d’agafar la mà,

abraçar o consolar al germà

que al costat li reclama un instant

de solidaritat,

mentre s’emborratxa d’amor propi.