Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: de terres gironines a Budapest (7 de desembre de 2017; dia 1) (II)

Tot xino-xano arribem a l’apartament, a on després de fer una mini tertúlia, anem a descansar unes quantes hores. Avui dormim en terres hongareses, un país de l’est d’Europa, un xic controvertit en dies actuals.
Sobre Hongria s’explica el següent a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hongria https://en.wikipedia.org/wiki/Hungary ):” Hongria (hongarès: Magyarország IPA [ˈmɒɟɒɾoɾsaːg]) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Sèrbia i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.
Història
L'arribada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill Árpád des de les planes de l'Euràsia central (entre els Uralsi el Volga) l'any 896 marca l'inici del primitiu estat hongarès. Pels volts de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'edat mitjana el Regne d'Hongria s'estendrà al vessant sud dels Carpats, a la plana del Danubi, englobant el que avui són EslovàquiaTranssilvàniaVojvodina i Eslavònia.
El terme Regne d'Hongria es fa servir per a referir-se a l'anteriorment citada duradora configuració multiètnica de territoris amb l'objecte de marcar una clara distinció amb el modern estat d'Hongria, que és significativament més petit i més homogeni ètnicament. Abans i durant el segle XIX, el terme hongarès feia ja referència a qualsevol habitant d'aquest estat, independentment de la seva ètnia.
Els termes en llatí natio Hungarica i Hungarus es referien a tots els nobles del regne. La consciència d'Hungarus (lleialtat i patriotisme per sobre dels orígens ètnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest estat, encara que d'acord amb el Tripartitum d'Esteve Werbőczy, Natio Hungarica o Hungarus van ser només els nobles privilegiats, subjectes de la santa corona, independentment del seu origen ètnic.
Els magiars tendeixen a emfasitzar la continuïtat de l'estat hongarès i consideren el Regne d'Hongria com una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix en els símbols nacionals i en les festivitats, així com en la commemoració oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble magiar, encara que sense negar la presència i importància d'altres nacionalitats i molt menys discriminar-les de cap manera.
El Regne d'Hongria va ser juntament amb el Regne d'Anglaterra, el Regne de França, el Regne de Polònia, el Sacre Imperi romanogermànic i els regnes hispànics, una de les potències europees durant la baixa edat mitjana i part de l'època moderna; molts d'aquests ja han desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.

Edat mitjana

El Regne d'Hongria fou fundat el 1000 pel rei sant Esteve, i tindrà 57 reis al llarg de més d'un mil·lenni d'existència; va resistir els atacs de tribus bàrbares d'Orient, com els cumans i petxenegs, i foren expulsats pels reis Salomó d'Hongria, Géza I d'Hongria i sant Ladislau I d'Hongria. Després de la mort del rei croat el 1091, sant Ladislau s'annexionarà els territoris del Regne de Croàcia a Hongria, dissolent-los dins de les fronteres hongareses.
El Regne hongarès s'enfrontarà a l'Imperi bizantí en diverses oportunitats, mantenint guerres com la del rei Géza II d'Hongria entre 1148 i 1155, on després l'emperador Manuel I Comnè aconseguirà estendre la seva influència sota el regnat de Béla III d'Hongria, fill de Géza II. Posteriorment, la debilitació bizantina davant dels turcs generarà pèrdua d'interès a Hongria i haurà de concentrar-se en la seva pròpia defensa contra els exèrcits otomans.
Entre el 1217 i el 1221 va participar en la cinquena croada sota el rei Andreu II d'Hongria, i el 1241 va patir la invasió dels mongols de Batu Khan, que van arrasar el territori hongarès. Això forçarà el rei Béla IV a reconstruir l'estat i a crear una línia de defensa de més de 100 castells al llarg del regne.
El 1301 va morir Andreu III d'Hongria, l'últim membre de la casa d'Àrpad. Després d'un període caòtic de transició, el 1307 va pujar al poder Carles I Robert d'Hongria de la casa d'Anjou-Sicília, besnét per línia materna d'Esteve V d'Hongria. El nou monarca va restablir el debilitat poder reial i vencé els cabdills nobles que cada vegada tenien més poder sobre Hongria. Després del seu llarg regnat va ser succeït a la seva mort pel seu fill gran Lluís I el 1342. En heretar el tron del seu oncle el rei polonès, al final del seu regnat Lluís I es va convertir també en rei de Polònia.
Des del regnat de Lluís I el Gran, els hongaresos van lluitar contra els turcs otomans que realitzaven incursions invasives a Europa. Posteriorment, el rei Segimon d'Hongria va arribar a ser sobirà de PolòniaBohèmia i del Sacre Imperi romanogermànic, i fou la figura més important a Europa del seu temps, enfrontant-se novament als turcs.

Renaixement

Sota el regnat de Mateu Corví (1458-1490), Hongria va ser el primer regne a Europa a adoptar el Renaixement després d'Itàlia, rebent un impuls cultural i tecnològic superior al de qualsevol altra nació europea en el seu temps. Però al voltant del 1526, després de la derrota en la Batalla de Mohács, juntament amb la mort del rei Lluís II d'Hongria, el regne va caure en oblit i l'ocupació turca otomana va generar una constant situació de guerres i defenses de ciutats i fortaleses en el país fins al 1541, en què va caure la capital del regne, Buda.
El regne hongarès es va dividir en tres parts: una controlada pels Habsburg i el Sacre Imperi romanogermànic, una altra com el viladat de Buda, dominada pels turcs, i una tercera independent, però vassalla dels otomans, coneguda com el Principat de Transsilvània. Aquesta situació continuarà fins al 1686, quan els exèrcits cristians aliats dels europeus van alliberar el regne de l'ocupació turca i aviat el van reunificar sota la figura de l'emperador germànic com el seu rei.

Principat de Transsilvània

Després de la derrota soferta a Mohács el 1526, el comte Joan Szapolyai, voivodat de Transsilvània, va ser coronat com a rei hongarès, i al mateix temps el noble Ferran I d'Habsburg, germà de l'emperador germànic, també es va fer coronar monarca d'Hongria. Els dos monarques van actuar com a antireis per un temps fins a la mort de Szapolyai, quan Ferran va prendre el poder i a partir d'aquell moment només la casa d'Habsburg ocuparia la corona del regne.
La regió de Transsilvània es va convertir amb el fill de Szapolyai, Joan Segismón Szapolyai, en el Principat Independent de Transsilvània, i a partir d'aquest seguirà irradiant la cultura hongaresa enmig del caos politicoadministratiu. Alguns prínceps de Transsilvània van dur a terme guerres independentistes contra els Habsburg, amb l'objectiu de reunificar el Regne Hongria sota una figura hongaresa, però com a vassalls del sultà turc. Les guerres dels prínceps Esteve Bocskai i Gabriel Bethlen van resultar en un fracàs i el regne va continuar pràcticament dividit fins al 1686, quan els exèrcits germànics de l'emperador Leopold I d'Habsburg van irrompre a Hongria i van expulsar els turcs otomans. El Principat de Transsilvània va ser dissolt tal com havia estat creat dins del Regne hongarès, i la figura del príncep va desaparèixer.

Abans d'aquest procés, els dos últims prínceps de Transsilvània, Emeric Thököly i Francesc II Rákóczi, van fer guerres independentistes per obtenir la independència del poder dels Habsburg, però totes fracassaren, com les dels seus predecessors. (Continuarà)
(La imatge és de l'exterior del Simplza)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"