Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: de terres gironines a Budapest (7 de desembre de 2017; dia 1) (i III)

Hongria reunificada

El regne va ser reunificat sota la figura del monarca germànic i aviat li va seguir un procés de reoccidentalització i germanització per l'emperador germànic i rei hongarès. Els seus descendents, la reina Maria Teresa I d'Àustria i el seu fill Josep II d'Habsburg van intensificar aquest procés, mantenint molt a prop d'ells el regne i en moltes ocasions marginant els aristòcrates hongaresos. Després de la dissolució del Sacre Imperi romanogermànic per Napoleó Bonaparte, iniciat el segle XIX, va sorgir l'Imperi austríac amb l'emperador Francesc I d'Àustria, que era al mateix temps també rei d'Hongria i de Bohèmia.

Edat moderna

La desfeta hongaresa en la Batalla de Mohács davant les tropes otomanes (1526) comportarà la pràctica desaparició del Regne d'Hongria, del qual sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a Pózsony (Pressburg, actualment Bratislava). Unit dinàsticament a les possessions dels Habsburg per aclamació de la noblesa que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no serà fins a finals del segle XVII i principis del XVIII que es produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix, el país serà reduït administrativament a província austríaca i l'alemany declarat llengua oficial (1780).

Edat contemporània

El 1848 es va dur a terme una protesta que va culminar en una revolució hongaresa contra la monarquia austríaca. Aquesta va fallar igual que les anteriors guerres d'independència, però lentament va obrir pas per a la formació de l'Imperi austrohongarès, declarat el 1867, i fou Francesc Josep I el seu emperador.
La Revolució de 1848 provocarà la revolta d'Hongria i la seva proclamació d'independència sota el govern de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran la revolta l'any següent amb l'ajut de la Rússia de Nicolau I de Rússia; s'inicià, llavors, un període de repressió política que sols s'atenuarà a partir de 1860.
Després de la derrota austríaca en la Batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordarà amb les personalitats hongareses més influents la restauració de les institucions pròpies; l'acord serà materialitzat el 1867: la monarquia serà dual en la mateixa persona, alhora emperador d'Àustria i rei d'Hongria. Fins al final de la Primera Guerra mundial, el govern estarà en mans de la poderosa aristocràcia terratinent, que endegarà una campanya de magiarització de les minories ètniques, mentre una florent burgesia impulsa la industrialització del país. La nova capital, Budapest, formada per la unió de les ciutats de Buda, Obuda i Pest, septuplicarà la seva població en cinquanta anys i assolirà un ambient absolutament cosmopolita.
A causa de la derrota en la Gran Guerra, esclatà a Budapest el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de la República, presidida pel comte Mihály Károlyi. El març de 1919 els comunistes dirigits per Béla Kun assumiran el poder de la República Soviètica Hongaresa fins a ser derrotats per les forces contrarevolucionàries ajudades per l'exèrcit romanès durant la Guerra hongaroromanesa.
Pel tractat del Trianon (1920) se sancionà el país amb la pèrdua de dues terceres parts del seu territori, atorgant-se a RomaniaIugoslàvia i Txecoslovàquia, deixant així molts hongaresos com a minories als estats recentment formats. L'almirall Miklós Horthy intentà reinstaurar la monarquia en la persona del derrocat Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, però acabà traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei- (1920-1944).
L'afebliment econòmic d'Hongria després de la Primera Guerra mundial va ser canalitzat i corregit pel regent Nicolau Horthy, que va conduir el regne en la Segona Guerra mundial al costat de les potències de l'eix. Tot i que no era de postura pro nazi, Horthy es va veure forçat a pactar la seva participació en la guerra i posteriorment a acceptar l'ocupació alemanya. El 1944 negocià unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou ocupada per les tropes alemanyes. Horthy va ser detingut i traslladat a Baviera, i el seu lloc fou ocupat per Ferenc Szálasi, dirigent del Partit de la Creu Fletxada, declaradament pro nazi. El país patí en pocs mesos la massiva deportació i extermini de més de mig milió de jueus.
Un cop alliberat el país per les tropes russes, hi haurà un breu període democràtic, però el 1947 s'instaurarà a Hongria un règim comunista sota el Partit dels Treballadors Hongaresos. El país ingressarà al COMECON (1949) i al pacte de Varsòvia (1955). Afavorida pels nous vents després de la mort de Stalin, el 1956 hi hagué una revolta popular encapçalada pel primer ministre reformista Imre Nagy, que fou cruentament sufocada per l'exèrcit soviètic. Nagy fou deportat a Romania i afusellat dos anys després, mentre el país era sotmès al govern titella de János Kádár, que romangué en el poder fins a la seva dimissió el 1988. Tanmateix, aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el multipartidisme, de manera que Hongria seria el país més desenvolupat de l'Europa de l'Est.
Amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Hongria recuperà la democràcia per simple reconversió dels dirigents comunistes. El 1999 ingressà a l'OTAN, i el 2004 a la Unió Europea. Tanmateix, l'economia totalment estatalitzada i la magnitud del deute extern han causat que el país no hagi estat admès a l'Eurozona.
El 4 d'agost de 2010 es va produir un accident mediambiental a la localitat d'Ajka.
El dia 1 de gener de 2012 la República d'Hongria (Magyar Köztársaság) va canviar oficialment el seu nom a Hongria (Magyarország), un canvi emmarcat en el polèmic canvi que es va fer a la constitució del país durant l'any 2011.
Geografia

Geografia física

Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.
Té tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Dráva, a més a més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el Fertő o Neusiedler, a la frontera amb Àustria.
La superfície és de 93.030 km².

Geografia humana

A Hongria, hi viuen poc més de deu milions d'habitants (10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% el 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que també hi ha una població important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesosalemanysserbis o eslovacs. La capital n'és Budapest.
L'índex d'alfabetització és força alt (99,4% el 2003). Els hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com Imre KertészSándor Petőfi o Sándor Márai.
La capital del país és Budapest, i les ciutats principals són DebrecenMiskolcSzegedPécs i Győr.
Economia
Hongria continua demostrant ser una economia de creixement moderat-alt, com un dels membres més recents de la Unió Europea (des del 2004). El sector privat és responsable de més d'un 80% del PIB. La inversió estrangera en companyies hongareses és bastant freqüent, amb inversions per un total de més de 23.000 milions de dòlars des del 1989. La inflació i la desocupació, ambdues polítiques prioritàries des del 2001, han disminuït substancialment, però la taxa de suïcidis roman bastant alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, dels impostos i del finançament dels governs locals no han estat aconseguides per l'actual govern. La seva moneda és el florí hongarès (en hongarès Forint).
Cultura
La cultura hongaresa ha tingut una evolució magistral al llarg dels segles, rebent influències turques, llatines, germàniques, entre moltes d'altres. Recentment, s'ha esbrinat que el seu idioma existeix gairebé invariable des de fa diversos milers d'anys, en haver-se descobert un gravat en magyar nyelv (idioma hongarès antic).
Quant a l'arquitectura, a Hongria es poden veure la més gran sinagoga d'Europa (la Gran sinagoga del carrer Dohány), el bany medicinal europeu més gran (el bany medicinal Széchenyi), una de les més grans basíliques d'Europa (basílica Esztergom ), així com la necròpoli cristiana més gran del món (a Pécs), a part de les que hi ha a Itàlia. Els estils arquitectònics més importants d'Hongria són l'arquitectura historicista i l'art nouveau, en l'últim va destacar l'arquitecte Odón Lechner.
Esports
Hongria destaca en l'esport col·lectiu del waterpolo, així com en el llançament de martell. També tenen molta tradició l'esgrima i la natació, per la qual Hongria ha aconseguit molts èxits internacionals. Les seves figures màximes en l'esport de tots els temps han estat els futbolistes Ferenc Puskás i Ladislau Kubala, que van realitzar unes reeixides carreres en el futbol espanyol. La millor participació d'Hongria als Jocs Olímpics va ser el 1952, quan va obtenir el tercer lloc en el quadre de medalles.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís