Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: de terres gironines a Budapest (7 de desembre de 2017; dia 1) (i III)
Hongria reunificada
El regne va ser reunificat sota la figura del monarca germànic i
aviat li va seguir un procés de reoccidentalització i germanització per
l'emperador germànic i rei hongarès. Els seus descendents, la reina Maria
Teresa I d'Àustria i el seu fill Josep II d'Habsburg van intensificar aquest
procés, mantenint molt a prop d'ells el regne i en moltes ocasions marginant
els aristòcrates hongaresos. Després de la dissolució del Sacre Imperi
romanogermànic per Napoleó
Bonaparte, iniciat el
segle XIX, va sorgir l'Imperi austríac amb l'emperador Francesc I d'Àustria,
que era al mateix temps també rei d'Hongria i
de Bohèmia.
Edat moderna
La desfeta hongaresa en la Batalla de
Mohács davant
les tropes otomanes (1526) comportarà
la pràctica desaparició del Regne d'Hongria, del qual
sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i
amb capital a Pózsony (Pressburg,
actualment Bratislava). Unit dinàsticament a les possessions dels Habsburg per aclamació de la noblesa
que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no serà fins a finals del segle XVII i
principis del XVIII que es
produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix, el país serà reduït
administrativament a província austríaca i l'alemany declarat llengua oficial
(1780).
Edat contemporània
El 1848 es va dur a terme una protesta que va culminar en una
revolució hongaresa contra la monarquia austríaca. Aquesta va fallar igual que
les anteriors guerres d'independència, però lentament va obrir pas per a la
formació de l'Imperi
austrohongarès, declarat el
1867, i fou Francesc
Josep I el seu
emperador.
La Revolució de
1848 provocarà
la revolta d'Hongria i la seva proclamació d'independència sota el govern
de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran
la revolta l'any
següent amb l'ajut de la Rússia de Nicolau I de
Rússia; s'inicià,
llavors, un període de repressió política que sols s'atenuarà a partir de 1860.
Després de la derrota austríaca en la Batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordarà amb les personalitats hongareses més
influents la restauració de les institucions pròpies; l'acord serà
materialitzat el 1867: la
monarquia serà dual en la mateixa persona, alhora emperador d'Àustria i rei
d'Hongria. Fins al final de la Primera
Guerra mundial, el govern
estarà en mans de la poderosa aristocràcia terratinent, que endegarà una
campanya de magiarització de les minories ètniques, mentre una florent burgesia
impulsa la industrialització del país. La nova capital, Budapest, formada per
la unió de les ciutats de Buda, Obuda i Pest, septuplicarà la seva població en
cinquanta anys i assolirà un ambient absolutament cosmopolita.
A causa de la derrota en la Gran Guerra, esclatà
a Budapest el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de
la República, presidida pel comte Mihály Károlyi. El març
de 1919 els comunistes dirigits
per Béla
Kun assumiran el poder de la República
Soviètica Hongaresa fins a
ser derrotats per les forces contrarevolucionàries ajudades per l'exèrcit
romanès durant la Guerra
hongaroromanesa.
Pel tractat del
Trianon (1920) se sancionà el país amb la pèrdua de dues terceres parts del seu
territori, atorgant-se a Romania, Iugoslàvia i Txecoslovàquia,
deixant així molts hongaresos com a minories als estats recentment formats.
L'almirall Miklós Horthy intentà reinstaurar la monarquia
en la persona del derrocat Carles I
d'Àustria i IV
d'Hongria, però acabà traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei-
(1920-1944).
L'afebliment econòmic d'Hongria després de la Primera Guerra
mundial va ser canalitzat i corregit pel regent Nicolau Horthy, que va conduir
el regne en la Segona Guerra
mundial al
costat de les potències de l'eix. Tot i que no era de postura pro nazi, Horthy
es va veure forçat a pactar la seva participació en la guerra i posteriorment a
acceptar l'ocupació alemanya. El 1944 negocià unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou
ocupada per les tropes alemanyes. Horthy va
ser detingut i traslladat a Baviera, i el seu lloc fou ocupat per Ferenc Szálasi, dirigent del
Partit de la Creu Fletxada,
declaradament pro nazi. El país
patí en pocs mesos la massiva deportació i extermini de més de mig milió de
jueus.
Un cop alliberat el país per les tropes russes, hi haurà un breu
període democràtic, però el 1947 s'instaurarà a Hongria un règim comunista sota el Partit
dels Treballadors Hongaresos. El país ingressarà al COMECON (1949) i al pacte de
Varsòvia (1955).
Afavorida pels nous vents després de la mort de Stalin, el 1956 hi hagué una revolta popular encapçalada pel primer
ministre reformista Imre Nagy, que fou cruentament sufocada per l'exèrcit
soviètic. Nagy fou deportat a Romania i afusellat dos anys després, mentre el país era sotmès al
govern titella de János Kádár, que romangué en el poder fins a la seva dimissió el 1988.
Tanmateix, aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el
multipartidisme, de manera que Hongria seria el país més desenvolupat de
l'Europa de l'Est.
Amb el col·lapse de la Unió
Soviètica el 1991, Hongria recuperà la democràcia per simple reconversió dels
dirigents comunistes. El 1999 ingressà a l'OTAN, i el 2004 a
la Unió Europea. Tanmateix, l'economia totalment estatalitzada i la magnitud del
deute extern han causat que el país no hagi estat admès a l'Eurozona.
El 4 d'agost de 2010 es va produir un accident
mediambiental a la
localitat d'Ajka.
El dia 1 de gener de 2012 la República
d'Hongria (Magyar
Köztársaság) va canviar oficialment el seu nom a Hongria (Magyarország), un canvi emmarcat en
el polèmic canvi que es va fer a la constitució del país durant l'any 2011.
Geografia
Geografia física
Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós
(amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de
les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca
el llac Balaton i
les muntanyes Bakony.
Té tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Dráva, a més a
més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el Fertő o
Neusiedler, a la frontera amb Àustria.
La superfície és de 93.030 km².
Geografia humana
A Hongria, hi viuen poc més de deu milions d'habitants
(10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% el
2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que
també hi ha una població important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis o eslovacs. La capital
n'és Budapest.
L'índex d'alfabetització és força alt (99,4% el 2003). Els
hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts
com Imre Kertész, Sándor Petőfi o Sándor
Márai.
La capital del país és Budapest, i les
ciutats principals són Debrecen, Miskolc, Szeged, Pécs i Győr.
Economia
Hongria continua demostrant ser una economia de creixement moderat-alt,
com un dels membres més recents de la Unió Europea (des del 2004). El sector privat és responsable de més d'un 80% del PIB. La inversió estrangera en companyies hongareses és bastant freqüent,
amb inversions per un total de més de 23.000 milions de dòlars des del 1989. La inflació i la desocupació, ambdues polítiques prioritàries
des del 2001, han disminuït substancialment, però la taxa de suïcidis roman bastant alta.
Reformes econòmiques com la del sistema de salut, dels impostos i del
finançament dels governs locals no han estat aconseguides per l'actual govern.
La seva moneda és el florí hongarès (en hongarès Forint).
Cultura
La cultura hongaresa ha tingut una evolució magistral al llarg
dels segles, rebent influències turques, llatines, germàniques, entre moltes
d'altres. Recentment, s'ha esbrinat que el seu idioma existeix gairebé
invariable des de fa diversos milers d'anys, en haver-se descobert un gravat en magyar nyelv (idioma hongarès
antic).
Quant a l'arquitectura, a Hongria
es poden veure la més gran sinagoga d'Europa
(la Gran sinagoga
del carrer Dohány), el bany
medicinal europeu més gran (el bany medicinal Széchenyi), una de les més
grans basíliques d'Europa (basílica Esztergom ), així com la necròpoli cristiana més
gran del món (a Pécs), a part de les que hi ha a Itàlia. Els estils
arquitectònics més importants d'Hongria són l'arquitectura
historicista i l'art nouveau, en l'últim va destacar l'arquitecte Odón Lechner.
Esports
Hongria destaca en l'esport col·lectiu del waterpolo, així com en el llançament de martell. També tenen molta tradició l'esgrima i la natació, per la qual Hongria ha
aconseguit molts èxits internacionals. Les seves figures màximes en l'esport de
tots els temps han estat els futbolistes Ferenc Puskás i Ladislau Kubala, que van realitzar unes
reeixides carreres en el futbol espanyol. La millor participació d'Hongria als
Jocs Olímpics va ser el 1952, quan va obtenir el tercer lloc en el quadre de medalles.”
Comentaris