Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el poble Vell de Corbera, el castell de Miravet i retorn cap a casa (dia 3; 3 de desembre de 2017) (VII)

Les fal·làcies templeres

El ràpid creixement i la sospitosa i cruel abolició de l'Orde, han donat lloc a tota mena d'especulacions sobre el veritable objectiu de l'Ordre; encara que la gran majoria no tenen cap base probatòria, cal ser molt curós en la interpretació de la veritable naturalesa i funció (cabdal a Occident) de l'Ordre, doncs, sovint, quan es tracta d'esoterisme i iniciació la història ha de ser interpretada en clau simbòlica.

·         La suposada possessió del Sant Greal. L'origen del mite és el fet que Wolfram von Eschenbach, autor alemany del segle XIII, els faci custodis del Greal (sigui aquest el que sigui: copa de Josep d'Arimatea, calze del Sant Sopar o maragda del front de Llucifer) en el seu Parzival.

·         La suposada custòdia de l'Arca de l'Aliança. Ho abonaria el fet que sota la caserna principal de l'orde a Jerusalem és on va estar enterrada pels reis d'Israel a fi de protegir-la de les invasions dels assiris. Modernament s'ha volgut relacionar les esglésies etíops de Lalibela amb els monjos templers que cercaven nous amagatalls per a l'Arca.

·         La possessió de la pedra filosofal, que els permetria obtenir l'or de l'alquímia. Ha difós aquesta idea l'autor francès de pseudònim Fulcanelli, a les obres El misteri de les Catedrals i Les morades filosofals. Aquest or explicaria les fabuloses riqueses que se'ls atribuïen (que, tenint en compte que actuaven com a banquers, no els pertanyien, sinó que tan sols les custodiaven).

·         La suposada introducció de l'art gòtic a Europa. No hi ha cap base per suposar-ho, i més si tenim en compte que les construccions templeres no deixen entreveure cap innovació tecnològica.

·         La seva suposada fugida cap a Amèrica amb grans tresors. Dóna peu a la llegenda el parador desconegut de la flota templera, especialment la del port de La Rochelle, després de la destrucció de l'orde.

·         La pervivència de l'orde en unes o altres de les societats secretes modernes. La raó d'aquesta creença és el fet que alguns ordes maçònics tenen com a graus denominacions que fan referència al Temple. Les societats secretes han reclamat aquests antecedents per dotar-se del prestigi d'una tradició que també volen remuntar fins a l'Antic Egipte, sense cap base real.

·         Coneixements sobre secrets comprometedors de l'Església Catòlica que els feien perillosos (llinatge de Jesús, superioritat de Joan Evangelista sobre Crist...). No hi ha cap prova, excepte la seva especial devoció per Maria Magdalena i per Sant Joan Evangelista.

·         Intent d'implantar una sinarquia (govern mundial) respectuosa de les idees de totes les religions. Cap base, tret de la política dels templers a partir del regnat de Bàybars I, inclinada a treves i pactes, per evitar les ofensives cada vegada més poderoses dels soldans.”

I pel que fa a l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, s’explica el següent:” L'Orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com l'Orde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI. Més tard va tornar-se en un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes bèl·liques en les quals va participar. El seu nom complet és Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.

Història

Els orígens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any 1048, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi, al regne de Nàpols i establerts a Jerusalem van decidir fundar-hi un hospital per a pelegrins al costat de l'església del Sant Sepulcre sota l'advocació de Sant Joan Baptista i d'observança benedictina. La proximitat d'aquest temple va fer que el nou orde rebés el nom d'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.

Després de la conquesta de la Ciutat Santa pels croats el 1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de Sant Geniés, nascut a Provença, que els documents citen indistintament com a fundador i prior, va decidir estendre l'obra per Palestina, Síria i Europamateix, en crear una sèrie d'hospitals a la ruta del pelegrinatge a Terra Santa.

L'orde adoptà la regla de Sant Agustí, l'hàbit negre i una creu de drap blanc amb vuit puntes, les vuit benaurances. L'orde de Sant Joan de Jerusalem es va convertir en una força militar que va intervenir contínuament contra l'Islam. No només això, sinó que, per la cobdícia d'alguns dels seus mestres, va emprendre expedicions de conquesta per apoderar-se de terres i riqueses.

Però la dominació cristiana a Jerusalem va ser efímera: el soldà Saladí va conquerir la ciutat, si bé l'orde va conservar algunes fortaleses a Palestina, com el Krak dels Cavallers i, juntament amb els templers, hi va continuar guerrejant. El 1291, el soldà Melecva emprendre una gran ofensiva per fer fora definitivament els cristians. L'exèrcit format per cavallers dels ordes de Sant Joan de Jerusalem i el Temple va combatre ferotgement, però finalment no els va quedar més remei que embarcar cap a Xipre.

Reorganitzat l'orde, va tornar a intentar la reconquesta de Palestina i fins i tot va arribar a prendre Damasc, però els hospitalers van haver de reembarcar-se.

Orde dels Cavallers de Rodes

L'orde desitjava una seu i va emprendre la conquesta de l'illa de Rodes, el 1310: va ser a partir d'aleshores que els hospitalers van començar a anomenar-se Cavallers de Rodes. Com que l'orde del Temple va ser dissolt i el seu gran mestre i els principals cavallers van ser executats sota l'acusació d'heretgia, una bona part de les seves riqueses van anar a parar al de Sant Joan, que va tornar-se en una institució rica i opulenta.

D'aquesta època data l'organització de l'orde en llengües o nacions. Les llengües eren vuit, cadascuna amb el seu propi administrador i a cadascuna d'elles - Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (que incloïa la corona Corona d'Aragó i Navarra), Castella (que incloïa Portugal), Alemanya i Anglaterra- es reservava una de les vuit dignitats supremes. El gran mestre, que era el príncep de Malta, podia ser escollit de qualsevol de les llengües.

Orde de Malta

Després de perdre el domini de l'illa de Rodes, novament l'orde va haver de cercar un lloc on establir-se. El gran mestre hospitaler es va dirigir a l'emperador Carles I per sol·licitar-li que els cedís una terra on fixar-hi la residència. L'emperador els va oferir l'illa de Malta, se'n signà la cessió el 1530 i l'orde va prendre possessió de les illes de Malta, Gozo i Trípoli. L'orde de Sant Joan de Jerusalem, que ja començava a denominar-se com a orde de Malta, va armar galeres i no va cessar en la seva lluita contra les naus turques. Va ser una època d'incessants combats navals. Anys després, l'orde de Malta va participar en la Batalla de Lepant (1571). (Continuarà)