Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (X)

La reforma protestant i la Contrareforma a Hongria

Reforma protestant

El moviment protestant reformador iniciat pel monjo agustí Martí Luter va popularitzar-se molt aviat al Regne d'Hongria, a la Wilaya de Buda i al Principat de Transsilvània. Després de la Batalla de Mohács (1526), l'Església catòlica romana va patir un període d'afebliment a Hongria. Nombrosos sacerdots, bisbes i arquebisbes catòlics van morir en aquella batalla, bo i deixant un camp obert per a nous religiosos d'estrats inferiors que simpatitzaven amb la Reforma protestant. Molts nobles hongaresos, així com alemanys i francesos, van veure en la Reforma l'oportunitat de desfer-se del pagament del delme i de la supervisió de l'Església catòlica, així que ells i els seus vassalls foren passant a poc a poc al luteranisme. El 1541, va publicar-se la primera traducció a l'hongarès del Nou Testament, obra del monjo Joan Sylvester i, més endavant, el 1590, el pastor protestant Gáspár Károli publicà la primera Bíblia completa en hongarès.

Les escoles protestants eren cada vegada més populars a ciutats com Bratislava, Sopron, Szárlőrinc o Sárvár, així com als assentaments saxons al Principat de Transsilvània. De la mateixa manera, el nou moviment religiós de Jean Cauvin, conegut com a calvinisme, va seguir les passes del luteranisme i la regió nord-est del Regne hongarès va capbussar-se tant en la nova confessió cristiana que la ciutat de Debrecen va ser anomenada la Roma calvinista de l'època.

Els prínceps de Transsilvània no varen trigar gaire a convertir-se al luteranisme o al calvinisme, contraposant-se a la lleialtat catolicoromana dels emperadors germànics. El pastor Ferenc Dávid (1510-1579), que primer professà el luteranisme i després el calvinisme, va fer-se un gran defensor de l'antitrinitarisme, ço és, no acceptava l'existència de la Santíssima Trinitat, introduint així l'unitarisme a Transsilvània i afegint una confessió religiosa més al ja gran mosaic existent aleshores. La diversitat religiosa al principat va arribar a uns nivells tan alts que el voivoda i antirei hongarès Joan Segimon de Zápolya, de confessió protestant, aconsellat pels seus religiosos, convocà la Gran Assemblea de Transsilvània i va sancionar-se l'edicte de Turda el 1568. Aquest document sostenia que totes les confessions religioses cristianes eren acceptades per igual. Fou el primer estat del món a reconèixer la diversitat de culte cristià: catolicisme, luteranisme, calvinisme i unitarisme.

A causa de l'enemistat i constants guerres dels otomans i els Habsburg, com a principals representants del cristianisme a l'Europa central, molts cops els turcs s'aliaren amb els protestants en comptes d'aliar-se amb els catòlics. Al territori hongarès ocupat pels turcs (la Wilaya de Buda), els sacerdots catòlics eren vistos en rares ocasions. Tanmateix, els turcs mai no van voler introduir-se en les disputes religioses entre les dues faccions. Per a ells, el més important era que els cristians paguessin el tribut al soldà.

Contrareforma (Reforma catòlica)

A la Wilaya de Buda, la zona ocupada pels otomans, els hongaresos no van ser obligats a convertir-se a l'islam. Això no obstant, aquells que eren cristians havien de pagar imposts més alts que els musulmans. L'Hongria reial, sota influència germànica, va continuar en gran part catòlica, i el nou orde religiós dels jesuïtes va introduir-se als territoris hongaresos tot introduint-hi també la Contrareforma. El 1571, va morir el príncep transsilvà Joan Segimon de Zápolya, i va succeir-lo en el tron el comte Esteve Bathory I, que era catòlic, i de seguida va començar a obrar per assegurar l'èxit de la Contrareforma. Mitja dècada després, Bathory I fou escollit rei de Polònia el 1576 i continuà afavorint en tots dos regnes els moviments jesuïtes catòlics. La Contrareforma va consumar-se a Hongria a partir de la coronació de Rodolf II el 1572 com a rei d'Hongria, que actuà juntament amb Esteve Bathory per afavorir aquesta empresa. Així doncs, a Hongria molts van tornar a la confessió catòlica, que cada vegada prenia més força, sota una nova atmosfera de renovació i canvi intern.

És aleshores que sorgiren tot d'importants figures de la nova onada de renaixement al Regne d'Hongria, com Bálint Balassi, que fou el fundador de la poesia lírica hongaresa moderna. La primera Bíblia catòlica en hongarès fou traduïda i publicada el 1626 pel jesuïta Jordi Káldi. De la mateixa manera, el religiós jesuïta Pere Pázmány, arquebisbe hongarès, esdevingué la principal figura de la Contrareforma, fundant el 1635 la Universitat de Nagyszombat i produint tot de texts religiosos catòlics ja en hongarès.

De seguida, la noblesa hongaresa anti-Habsburg va adonar-se que no era intel·ligent propiciar un trencament amb la dinastia, ja que era qui mantenia l'ordre al regne i la manca del poder germànic en aquell moment històric seria desfavorable. D'altra banda, els nous pastors protestants eren majoritàriament d'origen pobre, i després del sorgiment d'aquests moviments religiosos, ja estaven freqüentant els alts estrats. Els Habsburg protegien els interessos dels nobles i terratinents hongaresos, i s'originà una sèrie de factors que lentament varen contribuir que el catolicisme fos restaurat en gran part al territori hongarès que anteriorment havia abraçat el protestantisme.

La Guerra dels Quinze Anys (1591-1606)

La situació cada vegada va fer-se més hostil entre el món cristià i el món musulmà, tot generant enfrontaments entre hongaresos i germànics contra els turcs fins al 1593, quan va esclatar de nou la guerra. Ja al començament de les hostilitats el 1591, el príncep de Transsilvània Segimon Bathory, que havia assumit el tron en morir el seu oncle Esteve Bathory, s'havia unit a la Santa Lliga contra els otomans, la columna vertebral de la qual eren els Habsburg. Com els transsilvans no confiaven en l'èxit dels cristians, la Gran Assemblea va decidir el 1594 que no s'acceptaven les disposicions d'independència dels turcs, i Segimon va veure's forçat a renunciar al seu càrrec. Si bé va pretendre's lliurar el poder al seu cosí Baltasar Báthory, no ho va fer mai, ja que el comandant de Várad, el baró Esteve Bocskai, l'oncle de part de mare de Segimon, va reconsiderar l'afer i va tornar-lo a nomenar príncep.

Mentrestant, continuaven els enfrontaments entre turcs, hongaresos i germans, i regnava el caos a Hongria. Entre els nombrosos caps militars hi havia el baró hongarès Ferenc Nádasdy, que, lluitant juntament amb els germans contra els turcs, ocupà el 1594 les ciutats de Segesd, Berzence i Szőny, i després amb tropes de les províncies de Vas, Sopron i Zala va participar en el setge d'Esztergom. Al costat seu, combatia el seu amic el baró hongarès Nicolau Pálffy, que havia recuperat nombroses fortaleses. Pálffy fou considerat una de les ments militars més valuoses de la història del país, i juntament amb el seu comandant, el comte Adolf von Schwarzenberg, va assetjar i conquerir Győr el 1598. L'èxit de Pálffy al servei de Rodolf II va fer-li guanyar el títol de comte de Bratislava, així com l'apel·latiu d'heroi de Győr i salvador d'Hongria. Tanmateix, la mort de Pálffy per causes desconegudes va fer fracassar aquesta ofensiva, i els otomans varen pressionar els hongaresos i germans cap a l'oest, guanyant de nou el territori perdut. (Continuarà)

(La imatge correspon a l'església de Sant Maties)