Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (II)

El 907 el rei Lluís IV, tement les invasions hongareses i anhelant expulsar-los dels territoris moravis, va comandar un exèrcit germànic cap als territoris dels magiars. Els germànics foren derrotats per les tropes del gran príncep Árpád en la Batalla de Bratislava (907). Les fronteres del principat hongarès van estendre's fins al riu Enns i, mesos després, el 908, els hongaresos sortiren de nou amb èxit de la Batalla d'Eisenach.
Tanmateix, després d'aquesta derrota, els exèrcits hongaresos van continuar mobilitzant-se i el 911 van envair i saquejar Burgúndia. El 915, els hongaresos van assetjar sense èxit la ciutat alemanya de Fulda i van cremar Bremen. El 919, derroten les forces de l'emperador germànic Enric I en la Batalla de Puchen, fent-li pagar un tribut durant els propers deu anys. El 926, els hongaresos assetjaren i cremaren la fortalesa de Sankt Gallen, tret del monestir. D'altra banda, el 932 l'emperador Enric I es negà a pagar el tribut i, un any més tard, els exèrcits imperials van vèncer els hongaresos en la Batalla de Merseburg el 933.
L'any 934, les tropes hongareses van arribar a Constantinoble i van exigir un impost a l'emperador, que, després de ser pressionat, accepta pagar-los-el a canvi de nou anys de pau. D'altra banda, contingents hongaresos es mobilitzen cap a la península Ibèrica i arriben a Al-Àndalus el 942, assetjant sense èxit les ciutats del sobirà musulmà Abd-ar-Rahman III, com el setge de Lleida (942). A causa de la manca d'armes de setge i aliment, van veure's forçats a retirar-se i a tornar als seus dominis de Pannònia. Posteriorment, el 943, tornaren al següent emperador bizantí i en aquesta ocasió van exigir tributs a canvi d'uns altres cinc anys de pau.
Els hongaresos pagans estaven organitzats en un sistema de tribus dins d'una federació dirigida per la figura del gran príncep. A mitjan segle X, aquest poder central va començar a afeblir-se, i les tribus i llurs caps van gaudir de més independència i organitzaren campanyes independentment i sense coordinació. D'altra banda, el 950, el cap tribal Gyula de Transsilvània viatjà a Constantinoble i, com a fet rellevant i inèdit, es va fer batejar segons el ritu oriental ortodox, adoptant la fe cristiana i rebent el títol de patrici. Gyula i l'emperador Constantí VII es feren amics íntims, i quan tornà als seus dominis, el cap hongarès va emportar-se un bisbe grec, Hierotheos, que començà el procés d'evangelització de la cort del cap hongarès (si bé aquest va ser el primer intent de cristianitzar els hongaresos, va caldre esperar mig segle més perquè el rei Esteve I d'Hongria, nét de Gyula, completés aquesta tasca, tot i que amb la tradició catòlicoromana).
El 947Fajsz, nét d'Árpád, va pujar al tron del principat hongarès i governà fins al 955, quan Taksony, també nét d'Árpád, aconseguí el poder després de la derrota que van patir els hongaresos aquell any. És el 955 que el rei alemany Otó I -i futur emperador- va infligir als hongaresos una devastadora derrota en la Batalla de Lechfeld. Durant la batalla foren capturats Lél, Bulcsú i Sur, tres dels cabdills hongaresos, i després van ser enviats a la forca per Enric I de Baviera. Hi ha una llegenda que relata que, en portar-los davant de qui els havia capturat, probablement Conrad el RoigLél va amollar-li un cop mortal al cap amb el seu corn de batalla. Després d'aquest esdeveniment, els magiars varen començar a establir-se definitivament a la conca dels Carpats.
Després de la derrota a Occident, els hongaresos van continuar llurs incursions a Orient, tot arribant a les fronteres de l'Imperi bizantí i fins i tot van exigir un tribut a l'emperador. Segons la tradició, el 960 les tropes hongareses d'Apor arribaren a Constantinoble i, per evitar una gran carnisseria, organitzaren un duel entre el millor soldat de cada bàndol. Pels bizantins lluità un grec gegant, i pels hongaresos el cap Botond. L'hongarès va vèncer el grec i els bizantins pagaren imposts durant un temps no gaire llarg.
Els descendents d'Árpád esdevingueren la casa regnant dels magiars durant els segles XI i XIIZoltán, el fill d'Árpád, fou el pare de Taksony, pare del gran príncep Géza. El príncep Géza va apreciar els avantatges de pertànyer al món cristià europeu medieval, així que lentament va començar a acceptar l'arribada de missioners al Principat d'Hongria després d'haver-se reunit el mateix any de la seva pujada al tron, el 973, a Quedlinburg amb Otó I per signar la pau. Posteriorment, va ser batejar i va casar-se amb Sarolta, la filla del príncep hongarès de Transsilvània, que pertanyia a la religió cristiana ortodoxa. Géza també va fer batejar el seu fill Vajk, que adoptà el nom d'Esteve i més endavant va pujar al tron hongarès com a Esteve I d'Hongria.
El Regne d’Hongria

Baixa edat mitjana (1000-1458)

L'Hongria cristiana del rei sant Esteve

Esteve va néixer a la ciutat d'Esztergom, la seu o capital del Principat d'Hongria i després capital politicoadministrativa del Regne d'Hongria. Després de l'arribada d'Adalbert de Praga el 993 per demanda del príncep Géza, Esteve va ser batejat i va aprendre'n les arts cristianes i llatí, preparant-se per al regnat d'un estat cristià medieval. El 996, va tornar de nou Adalbert a territori hongarès amb el seu pupil sant Anastasi, a qui va deixar encarregat de la tasca evangelitzadora del Principat d'Hongria. Si bé Géza estava batejat també, ell, com a líder de tots els hongaresos, practicava alhora cerimònies cristianes i paganes, fent servir com a argument que «ell era un príncep tan gran que podia adorar diversos déus alhora».
El Regne d'Hongria fou fundat per Esteve I d'Hongria, que fou coronat el desembre del 1000 per sant Anastasi, que havia estat enviat a Roma a demanar una corona i la benedicció al papa Silvestre II. Sant Esteve era descendent directe d'Árpád i fill del príncep Géza, cabdill de tots els hongaresos, que va morir el 997. Ja que en l'Hongria pagana hi havia el costum del senioratus, en què el membre més gran de la família governant prenia el lloc del líder suprem després de la mort de l'anterior, Esteve va haver de lluitar amb Koppany, un parent llunyà també descendent d'Árpád. Koppany va exigir la reina Sarold, i vídua de Géza, com a muller i el tron d'Hongria. Després d'una llarga batalla prop de la ciutat de Veszprém, Esteve va aconseguir derrotar-lo gràcies a l'ajut de tropes germàniques, que arribaren a Hongria amb Gisela de Baviera, dona de sant Esteve; per això la rebel·lió de Koppany va ser sufocada el 997 en la Batalla de Veszprém. Una de les aliances més importants que s'havia gestat era la unió matrimonial de sant Esteve I d'Hongria i Gisela de Baviera, germana de l'emperador Enric II del Sacre Imperi romanogermànic, l'últim home descendent viu de la família reial d'Otó I el Gran.
Després de vèncer Koppany, fou coronat com a rei d'Hongria i començà el procés de fundació de l'estat hongarès, on va introduir el cristianisme i fundà incomptables esglésies, monestirs, claustres i basíliques al llarg del territori. La més rellevant fou la basílica de Székesfehérvár, acabada abans de la mort del rei; aquesta edificació podia acollir prop de 9.000 persones alhora a les naus, i fou el lloc de coronació i sepultura dels següents reis hongaresos fins a la destrucció a finals del segle XVI.
D'altra banda, prèvia a la cristianització i sedentarització, el poble hongarès estava organitzat en un sistema de federació de tribus, en què la figura del gran príncep guiava i representava tots els caps menors. A mitjans del segle X, el poder d'aquest gran príncep va anar caient i si bé el reconeixien i respectaven, no l'obeïen cegament. Quan Esteve va començar a organitzar l'estat i l'Església, es va veure forçat a escombrar les restes d'aquest sistema tribal. Un en va poder ser el mateix Koppany, però aviat va enfrontar-se al seu oncle matern, consolidant el seu poder sobre la regió de Transsilvània en vèncer el líder Gyula, que era germà de la seva mare Sarolta. Després d'això, Transsilvània va convertir-se formalment en una altra regió del regne, ja havent estat originàriament poblada per hongaresos i la gent d'origen székely. A continuació, les forces d'Esteve van topar contra el cap Ajtony en la Batalla de Nagyősz el 1008, on van matar-lo, consolidant el poder del sant monarca hongarès al sud del regne.
Amb la introducció del cristianisme, els ordes més importants que arribaren al regne foren el benedictí i el franciscà, per això Hongria va tenir dues arxidiòcesis: Esztergom i Kaloczsa, i deu diòcesis: Esztergom, Győr, Veszprém, Pécs, Vác, Eger, Kalocsa, Csanád, Bihar i Transsilvània. A més a més, el regne fou dividit en comarques, i prengué com a patró la distribució del Sacre Imperi romanogermànic, i al cap de cada comarca va col·locar-se un ispà (governador de província), que era escollit pel mateix rei.

Esteve instituí l'ús de la moneda (anteriorment es pagava basant-se en animals) i va establir impostos comercials i el delme. El 1001 i, posteriorment, a finals del seu regnat sancionà dos codis, el primer amb 35 decrets i el segon amb 21. Aquests codis contenien serioses mesures contra el robatori, l'adulteri i l'assassinat; també va dotar l'Església de terrenys i animals per a la construcció i manteniment de monestirs i esglésies, ordenava els deures dels bisbes i sacerdots, així com els dels hongaresos d'assistir a missa i complir amb els sagraments i mesures del cristianisme. (Continuarà)
(La imatge correspon al bastió dels pescadors)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís