Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (V)

El 1224, els cavallers teutònics d'Hongria varen enviar una demanda formal al papa Honori III perquè ordenés que els cavallers haguessin de respondre directament només a la Santa Seu i no, en canvi, a Andreu II. Molest i amoïnat pel recent poder dels cavallers, el rei hongarès va decidir expulsar-los del regne, el 1225. Això no obstant, va permetre's que molts colonitzadors alemanys romanguessin a les regions antigament sota control teutònic a Hongria.

Béla IV i la invasió tàrtara

En morir Andreu II d'Hongria, va succeir-lo al tron el seu fill Béla IV el 1235. Gairebé una dècada després, el 1241-1242, Hongria fou atacada per hosts mongoles, els tàrtars guiats per Batu Khan. La invasió havia estat avisada pel monjo Julianus, un religiós dominic que realitzà diversos viatges cap a Orient cercant l'origen dels hongaresos. El Regne d'Hongria fou saquejat i destruït després de la derrota en la Batalla de Mohi,^[1]on nombrosos soldats hongaresos, cavallers templers i estefanites varen morir. El rei Béla IV d'Hongria va haver de fugir a la petita illa hongaresa de Trogir, a la mar Adriàtica.

Les ciutats i abadies més fortes de l'oest del regne amb prou feines van poder repel·lir l'atac. A conseqüència de la mort del Gran khan Ogodei, Batu Khan i les seves hosts van veure's forçades a tornar a llur terra natal, bo i abandonant la destruïda Hongria. Un cop va haver passat l'amenaça, Béla IV va tornar al regne i ordenà immediatament la construcció d'una línia de defensa amb nombrosos castells amb murades gruixudes (cap al final del seu regnat n'hi havia més de 100, de fortaleses).

Béla, després de perdre les seves dues filles petites i temorós que l'atac tàrtar fos un càstig diví, va oferir sota jurament la seva filla Margarida a l'Església, i va créixer al convent de l'illa Margarida, vora el Danubi. La princesa Margarida va ser coneguda com una monja força religiosa, humil i servicial, que sempre va rebutjar propostes de matrimoni i honrà el jurament del seu pare. Un cop morta, van santificar-la com a santa Margarida d'Hongria.

El rei Béla IV va estar-se molt de temps a l'assentament de Buda, ordenant la construcció d'una fortalesa al capdamunt del turó, i fundà pròpiament Buda com a ciutat medieval. De la mateixa manera, Visegrád va ser fortificat en aquella època mitjançant el castell construït al capdamunt de la muntanya. Més endavant, les seves construccions emmurallades també varen servir per a contenir els diversos atacs de l'Imperi otomà durant el segle XV.

Tot aprofitant la crisi posterior a la incursió tàrtara a Hongria, el duc Frederic II d'Àustria atacà la ciutat hongaresa de Bratislava la primavera de 1242. Tanmateix, l'exèrcit de Béla IV aconseguí repel·lir les hosts austríaques i reprendre el control sobre els seus territoris. El 1246, Frederic II d'Àustria va decidir atacar novament i va vèncer els txecs, avançant perillosament sobre Hongria. La batalla més gran va esdevenir-se a la vora del Leita el 15 de juny de 1246, on lluità el duc rus Rosztiszlav, que havia pres per muller Anna, la filla de Béla IV. Fins i tot amb l'ajut dels russos, els exèrcits hongaresos no varen aconseguir derrotar els alemanys en l'enfrontament, que més endavant va veure's frustrat després de la sobtada mort del duc austríac en el camp de batalla. Aviat, però, les tropes germàniques van retirar-se'n i els hongaresos van obtenir la victòria.

Mentrestant, fugint de la caòtica vida ciutadana i política, el canonge Eusebi d'Esztergom va retirar-se cap al 1250 a les muntanyes amb altres monjos cristians per iniciar una vida d'ermità. Eusebi va convertir-se en el guia d'aquella comunitat i més endavant fundà l'orde de Sant Pau Primer Eremita, que en el futur va ser una de les institucions més influents del regne, que vetllava per la gent amb més necessitats, així com per la preservació de l'idioma, història i cultura hongaresos.

No obstant això, els conflictes polítics a l'Europa central no semblaven tenir fi, ja que el comte Hermann va esdevenir el nou duc d'Àustria, amb el suport del papa. Ni els hongaresos ni els txecs van enfrontar-se a Hermann, però quan va morir el duc el 1250, van succeir-se severes guerres internes pel tron. Finalment, el 1251 el tron austríac va obtenir-lo el marcgravi moravià Otakar, fill del rei Venceslau I de Bohèmia. Per això, Béla IV va demanar assistència al duc rus Danilo d'Hàlitx, que va sumar-se a l'exèrcit hongaresocumà que entrà en territori austríac el juny de 1253. La campanya aviat va acabar després de la intervenció del papa Innocenci IV, que va aconseguir la pau entre Béla i Otakar.

El 1254, Béla signà la pau amb el rei txec Otakar II de Bohèmia i van repartir-se el comtat austríac després d'haver comandat una campanya militar contra el governant austríac. D'altra banda, Béla va haver d'enfrontar-se diversos cops al seu propi fill Esteve V, que aferrissadament volia derrocar el seu pare, fins que finalment el 1266 signaren la pau a l'illa dels Conills. Prèviament, però, el rei Béla IV havia segrestat el seu propi nét Ladislau, el fill de dos anys d'Esteve V, així com lluitat incomptables vegades contra els nous grans senyors nobles, que després de la invasió tàrtara havien afeblit el poder reial. Així doncs, Béla IV va haver de fer front a una tempestuosa situació política durant els últims anys del seu regnat, fins que sis anys després de signar la pau amb el seu fill, va morir el 1270, bo i coronant Esteve nou rei d'Hongria.

Esteve V, Ladislau IV (el cumà), Andreu III i la fi dels descendents d'Árpád[

El 1270 Esteve V fou coronat rei, i gairebé immediatament entrà en conflicte amb Otakar II de Bohèmia, que atacà Hongria el 1271, però Esteve va expulsar-lo del país sense cap problema signant la pau poc després. El 1272 el rei i la cort van traslladar-se a Dalmàcia per trobar-se amb el rei Carles I d'Anjou (consogre del rei hongarès, ja que Ladislau havia pres com a muller Isabel, filla de Carles I; i Maria, filla d'Esteve, va casar-se amb Carles II, fill del rei d'Anjou). Aleshores el regent d'Eslavònia, Joaquim Gutkeled, segrestà el fill del rei hongarès, el príncep Ladislau. Varen dur-lo a la fortalesa de Kapronca i el desesperat rei Esteve V va assetjar la fortalesa llargament fins que el juliol de 1272 el monarca, adonant-se que moriria aviat, va demanar que el duguessin a l'illa de Csepel, on va morir poc després.

Encara no s'ha trobat cap explicació contundent, però immediatament després de la mort d'Esteve, Joaquim Gutkeled i Isabel, la reina vídua, van afanyar-se per dur a Székesfehérvár el jove príncep Ladislau, on va ser coronat Ladislau IV d'Hongria el Cumà.

Van donar a Ladislau IV el pseudònim d'El Cumà precisament perquè la seva mare era una princesa cumana. El 1273, va esclatar la Guerra txecohongaresa, puix que el rei Otakar II seguia amb aspiracions de conquerir Hongria. Al final de la guerra, el mateix any va fer perdre les ciutats hongareses d'Óvár, Moson, Győr i Sopron, així com els terrenys dels voltants.

L'octubre d'aquell mateix any va ser coronat rei dels alemanys Rodolf I d'Alemanya, i Otakar II no va reconèixer-lo, sinó que, ans al contrari, li ho va retreure. Davant d'aquesta ofensa, va convocar-se una assemblea a Nuremberg el 1274, on es va donar l'aprovació a Rodolf d'atacar Otakar II i de prendre els seus territoris. El 1276 va produir-se l'atac contra Bohèmia, on Hongria va estar aliada amb el rei alemany, i finalment va recuperar tots els territoris que havien pres abans els bohemis, tret de Sopron, que el va prendre més endavant Ladislau IV. D'igual manera, el rei Ladislau IV va ajudar Rodolf d'Habsburg a estendre el seu control sobre Àustria i assegurar la dinastia en una posició propera al tron imperial germànic.

Després que el 1278 arribessin sacerdots a Hongria com a enviats de Roma, juntament amb un comunicat en què es limitava el poder del rei, Ladislau IV va trencar lentament els lligams amb l'Església i el 1284 va traslladar-se a viure amb els cumans. El 1285, els tàrtars liderats per Talabuga Khan, besnét de Batu Khan, van tornar a Hongria i van envair-la fins a Pest. Finalment, les forces hongareses van contenir-los i van canviar llur destinació cap a Polònia, territori que van envair el 1286-1287. Ladislau havia romàs al seu campament cumà i no va intervenir directament en la defensa d'Hongria, i posteriorment va seguir rebutjant qualsevulla intervenció de l'Església, fins que àdhuc l'arquebisbe d'Esztergom, el 1287, va excomunicar-lo per dur una vida pagana. Ladislau no sols va mantenir males relacions amb l'Església, sinó també amb la seva pròpia dona, vestint, parlant i comportant-se com un cumà, abandonant l'estil de vida hongarès (europeu occidental cristià) i vivint en un campament mig nòmada. El 1290, un grup de nobles cumans, Árbóc, Törtel i Kemence, atacaren Ladislau IV prop de la fortalesa de Körösszeg, i van matar-l'hi. (Continuarà)

(La fotografia és dels carrers de Budapest)