Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (III)

Durant els seus últims anys de vida, Esteve va perdre el seu únic fill i hereter, Emeric, durant una cacera, i nomenà el seu successor Pere I, fill de les germanes del rei, nascut a Venècia. A més a més, un cosí d'Esteve, Vazul, va pretendre el tron, però davant l'amenaça fou capturat i empresonat a Nitra. El senyor Budó, un noble hongarès, va rebre l'ordre de treure'l de la presó i conduir-lo a Székesfehérvár, però Vazul va ser cegat per un grup dirigit per l'ispà Sebös, presumptivament per ordres de la reina hongaresa Gisela. Davant tal notícia, els tres fills de Vazul deixaren immeditament el regne: Andreu I i Levent fugiren al Principat de Kíev i Béla I a Cracòvia. Hom no sap si aquest atemptat va dur-se a terme amb el consentiment d'Esteve, però va assegurar el tron a Pere I.

Esteve va morir el 1038 i esdevingué pare del Regne d'Hongria, així com l'evangelitzador i legislador del poble hongarès.

Actualment la festa nacional més important d'Hongria és el 20 d'agost, data en què es commemora la santificació del rei el 1083.

Reis del segle XI

Després de la mort de sant Esteve, no va haver-hi successor directe. El seu fill Emeric I havia mort de jove durant una cacera de porcs senglars. Pere I, fill d'una germana d'Esteve, havia estat nomenat hereter en els últims anys de vida del rei, però tal nomenament no era ben vist per la noblesa hongaresa.

El regnat de Pere de Venècia fou força difícil, i va pretendre oferir el Regne d'Hongria com a vassall a l'emperador germànic a canvi de la seva protecció, per això va ser destronat pels nobles hongaresos i reemplaçat per Samuel Aba. El regne de Samuel Aba durà fins al 1044 i va caracteritzar-se per un caos intern i una política de rebuig cap a la noblesa que va donar suport a Pere I. Molts nobles i clergues, com el bisbe Gerard Sagredo, criticaren les accions del nou rei i van considerar adient la tornada de Pere I.

Pere I va tornar, doncs, al poder amb assistència germànica i derrotà Samuel Aba en la Batalla de Ménfő el 1044, recuperant així el tron. Durant aquesta situació caòtica, va sorgir per tot Hongria la revolta de Vata de 1046, en què els pagans van mostrar-se contraris a Pere I i al cristianisme, exigint que Andreu I, fill de Vazul, un cosí d'Esteve, fos nomenat rei i tornés l'antiga fe a Hongria. Després de diversos enfrontaments, Andreu I fou el nou rei hongarès després de vèncer-lo i Hongria deixaria de trobar-se en perill d'estar en posició de vassallatge envers l'Imperi germànic. Si bé Andreu s'alià amb els pagans guiats per Vata per obtenir el tron d'Hongria, assegurant-los que s'aferraria a l'antiga fe, després de la seva victòria i sobretot durant el seu regnat va mantenir relacions molt estretes amb l'Església i va promoure el cristianisme a Hongria.

En morir Andreu I, segons la llei corresponia el tron al seu fill, però el jove príncep Salomó no havia arribat encara a l'edat adequada per a governar, així que Béla I, germà d'Andreu I, ocupà el tron durant tres anys. Així doncs, Salomó va fugir al Sacre Imperi romanogermànic, car estava compromès en matrimoni amb la princesa Judit de Suàbia, filla de l'emperador Enric III i germana d'Enric IV. Posteriorment, tornà amb tropes alemanyes per recuperar el tron i d'aquesta manera el 1063 va ser coronat Salomó, després que el rei Béla I hagués mort accidentalment durant l'atac, quan el respatller del tron de fusta va caure-li al damunt.

El regnat de Salomó va transcórrer amb conflictes, aquesta vegada amb els seus cosins, els fills de Béla I, Ladislau i Géza. Tot i que els prínceps lluitaren al costat de Salomó contra les invasions de tribus asiàtiques (els petxenegs i els cumans), finalment Ladislau i Géza derrocaren Salomó després de vèncer-lo en la Batalla de Mogyoród el 1074. Géza I fou el següent rei d'Hongria i governà durant tres anys, així com el seu pare. Géza era conegut com un rei sobretot religiós i just, precisament s'alçava oposat a com era Salomó. En morir Géza, el rei Ladislau fou coronat el 1077.

L'Hongria de sant Ladislau

Ladislau fou conegut pels hongaresos medievals al llarg de la seva vida, abans i durant el seu regnat, com un cavaller profundament religiós. Tot de llegendes en què rescata donzelles i venç enemics impossibles van sorgir durant i després de la seva vida, bo i descrivint-lo físicament com un home alt i amb molta força.

Sant Ladislau heretà una Hongria devastada per les lluites internes i per les invasions bàrbares provinents d'Àsia. Davant els atacs dels cumans i els petxenegs, les poblacions rurals hongareses s'havien posat en moviment reprenent llur estil de vida seminòmada i davant la crisi començaren a robar als senyors nobles hongaresos i a l'Església. Amb aquesta situació, Ladislau va sancionar lleis molt rigoroses. Al llarg de la seva vida, va promulgar tres codis: el tercer amb 42 decrets, el segon amb 18 i el primer amb 29, aconseguint amb èxit contenir la crisi en el regne i dur de nou el poble hongarès al cristianisme.

Durant la lluita de les Investidures, Ladislau va romandre sempre del costat del papa Gregori VII, ja que precisament l'emperador alemany Enric IV havia estat qui havia protegit Salomó i va voler que el Regne d'Hongria fos un estat vassall. Ladislau s'havia casat amb la princesa Adelaida, filla del príncep de Suàbia, aliat del papa i opositor directe d'Enric IV, fet que va marcar encara més la seva posició en aquest conflicte.

L'any 1038, sant Ladislau obtingué del papa Gregori VII la santificació de sant Esteve, sant Emeric, sant Gerard Sagredo i d'altres dos religiosos hongaresos. En honor a la celebració i com a demostració de bona fe, Ladislau alliberà el seu cosí i anterior rei, Salomó, de la presó de Visegrád, després que hagués intentat dues vegades atemptar contra la vida del rei. Salomó intentà més endavant atemptar de nou contra Ladislau, però no aconseguí matar-lo.

Gairebé una dècada després, el 1091, quan mor el rei croat Zvonimir (que no va tenir cap fill), Hongria va heretar el Regne de Croàcia, ja que la princesa Helena, una germana de sant Ladislau, havia estat la vídua del difunt monarca. Ladislau mobilitzà les seves tropes cap a Croàcia aquell any i hi col·locà com a regent el seu nebot Álmos, fill del ja mort rei Géza I (així doncs, Croàcia seria part de la corona d'Hongria fins al 1919, al final de la Primera Guerra mundial).

Sant Ladislau va morir el 1095 sense cap fill hereter, havent tingut solament filles. Abans de morir, s'assegurà que fos nomenat hereter el seu nebot Kálmán I, fill de Géza I.

Reis del segle XII

L'annexió de Croàcia i els conflictes successoris del Regne d'Hongria

Després de morir sant Ladislau, va haver-hi tot de disputes entre el príncep Álmos i el rei Kálmán, que al principi havia estat educat per ser clergue i no pas per ser rei. D'altra banda, Álmos havia rebut entrenament militar i havia estat designat per un temps regent de Croàcia pel seu oncle, però la decisió d'últim moment de Ladislau de designar com a hereter Kálmán ho va canviar tot. El 1097, Kálmán va dirigir les seves tropes a la Batalla de la muntanya de Gvozd, on va conquerir de nou els territoris croats i tornà a col·locar el seu germà, el príncep Álmos, com a governador.  (Continuarà)