Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (VIII)

El 1408 Segimon fundà l'orde del Drac, en què reuní els aristòcrates més poderosos del Regne d'Hongria, entre els quals es trobava Nicolau Garai el Jove, Armand II el Celje i Stibor de Stiboricz. El 1409 i 1410 va enfrontar-se a l'orde Teutònic. Des de 1411, quan fou nomenat rei d'Alemanya, fins a 1413, va lluitar contra Venècia. El 1419 va morir el rei txec Venceslau I i Segimon va heretar-ne el tron. El 1424, van acabar les reformes al palau de Buda de Segimon, que fou la seu reial, però els otomans no van donar oportunitat al rei de descansar, car el 1427 atacaren i ocuparen la fortalesa de Golubac a la vora del Danubi, al sud-oest del regne. Segimon va morir el 1437, després de lliurar incomptables batalles i resistir els atacs turcs contra Europa.

Diverses dinasties i els Hunyadi

El 1422, el duc austríac Albert II d'Alemanya va casar-se amb Elisabet de Luxemburg, la filla de Segimon I. Com que Segimon I no va tenir fills hereus, Albert va prendre part activa en la realització de la política exterior europea de l'emperador, tot ocupant el lloc d'hereu no oficial del tron d'Hongria.

El 1437, Albert II fou escollit rei hongarès a Bratislava en morir Segimon i el 1439 féu una incursió militar a Transsilvàniacontra els turcs, després d'haver nomenat regent d'aquell territori János Hunyadi. El mateix any va lluitar també contra els turcs a Sèrbia, i finalment va morir a causa d'una malaltia epidèmica prop d'Esztergom.

La seva vídua Elisabet va donar a llum Ladislau V el 1440, i amb tan sols quatre mesos fou coronat per l'arquebisbe d'Esztergom, que va traslladar-se ràpidament a Székesfehérvár amb la Corona de Sant Esteve, després que una de les dames de la cort de la reina Elisabet la robés del castell de Visegrád. Tota aquesta situació plena d'accions clandestines havia estat motivada per l'amenaça dels nobles hongaresos amb inclinacions poloneses, que donaven suport al rei Ladislau III de Polònia, conegut també com a Ladislau de Varna. La coronació del nounat no fou reconeguda pels nobles hongaresos i el juliol d'aquell any fou coronat el monarca polonès com rei d'Hongria. L'estiu esclatà una guerra civil entre tots dos bàndols, una guerra que durà dos anys, fins que a mitjan 1442 se signà la pau a Győr, després que llurs comandants, Nicolau Újlaki i János Hunyadi, haguessin aconseguit diversos èxits en l'empresa.

Els propers dos anys, 1443 i 1444, Ladislau I dirigí la seva atenció cap a la lluita contra els turcs, fent servir com a braç executor János Hunyadi. Si bé no va haver-hi grans victòries en aquestes campanyes, l'agost de 1444 se signà la pau amb el soldà Murat II a la ciutat de Nagyvárad. Tanmateix, aquest tractat no va ser respectat per Ladislau de Varna, i les seves tropes van patir una important derrota després d'atacar els turcs a Varna; és aquí, en la Batalla de Varna, que morí Ladislau de Varna.

Després de la mort de Ladislau III de Polònia (Ladislau de Varna), la noblesa d'Hongria i de Moràvia va fer ús de la seva influència per a alliberar el jove Ladislau V de la cort del seu tutor, l'emperador Frederic III, i nomenà el 1446 János Hunyadi regent d'Hongria, fins que l'encara petit Ladislau V arribés a l'edat acceptable per governar. János Hunyadi va lluitar incansablement contra els otomans fins que el 1452 renuncià al seu càrrec de regent d'Hongria a Viena i Ladislau V fou coronat rei txec a Praga un temps després. János Hunyadi va mantenir el seu càrrec de capità general de l'exèrcit hongarès i el 1456 va obtenir una enorme victòria a Belgrad contra les hosts del soldà turc Mehmet II, després de la fi del setge de Belgrad. Les tropes hongareses van estar assistides en gran part per contingents de pagesos al comandament del frare italià Joan de Capistrano, que va predicar a Hongria per dur a terme una guerra santa contra els turcs invasors. Ni Capistrano ni Hunyadi van sobreviure gaire temps després de la gran victòria, la notícia de la qual va estendre's per tot Europa. Tots dos varen caure víctimes de la pesta i van morir al campament militar el 1456.

Després de morir János Hunyadi, el càrrec de capità general del país va recaure en Ulric II de Celje el 1456, oncle de Ladislau V el Pòstum. Ulric de Celje va avançar més endavant amb les seves tropes cap a Nándorfehérvár, i després d'una discussió verbal amb Ladislau Hunyadi, fill de János Hunyadi (que s'havia convertit en el nou cap de família), Ulric fou assassinat pels seguidors d'Hunyadi. Davant d'aquest fet, el jove rei Ladislau V va accedir a concedir-li el perdó i no prendre represàlies contra els Hunyadi. Ladislau V, però, va desempallegar-se de la influència de Ladislau Hunyadi i, ja a Buda, féu arrestar els dos germans, Ladislau Hunyadi i Maties Hunyadi, i fou condemnat el primer per un tribunal reial a morir decapitat.

És aleshores que esclatà una guerra civil al país entre Ladislau V i els partidaris dels Hunyadi. Per això, el rei hongarès va marxar i va endur-se el jove Maties Hunyadi, primer a Viena i després a Praga. Quan es trobava a la cort reial de Bohèmia preparant el seu matrimoni amb Magdalena, la filla del rei Carles VII de França, va declarar-se una terrible pesta a la capital txeca, i aquesta malaltia va posar fi a la vida del rei el 1457.

El Renaixement a Hongria (1458-1526)

Maties Corví

Després de la mort de Ladislau V, Maties Corví va prendre com a presoner el regent bohemi Jordi de Poděbrady, el qual va ser alliberat després de comprometre'l amb la seva filla Caterina. El 1458, va ser coronat després d'haver estat escollit per influència del seu oncle Miquel Szilágyi, un noble de Transsilvània, que va actuar de regent fins que el jove Maties fos major d'edat. Així doncs, el regne va trobar-se durant un parell d'anys en mans del seu oncle Miquel Szilágyi i de la seva mare Isabel Szilágyi, la vídua de Joan Hunyadi.

Quan va prendre el control d'Hongria, s'esforçà per mantenir la pau i apaivagar els nobles hongaresos que donaven suport a l'emperador Frederic III. Signada la pau amb el Sacre Imperi el 1463, va conduir el seu exèrcit contra els turcs i reconquerí els territoris de Bòsnia. El 1464, fou coronat després d'haver recuperat la Corona de Sant Esteve, que es trobava sota domini de l'emperador.

Durant el seu regnat i sobretot durant la dècada de 1460, construí un sumptuós palau renaixentista a Buda, tot reemplaçant l'anterior castell de Buda, i reformà el castell de Visegrád, també amb un estil renaixentista. Fundà la Biblioteca Corviniana amb més de 2.500 llibres, creà la primera impremta hongaresa el 1472 i establí una etiqueta a l'estil napolità, mesclant els costums hongaresos amb els italians nobles de l'època. També van arribar astròlegs, científics i tota mena d'intel·lectuals i artistes renaixentistes, que no van trigar a poblar la cort. Després d'haver estat coronat definitivament, Maties Corví començà a reformar la cancelleria hongaresa, així com l'administració del tresor nacional, i creà nous jurats per tot el regne. El 1465, a demanda del rei hongarès, el papa Pau II fundà la Universitas Istropolitana a la ciutat de Pressburg (avui dia Bratislava), la qual va esdevenir un dels centres culturals més importants de l'època a l'Europa central.

El 1467, realitzà reformes en el sistema d'imposts per corregir les febleses dels béns reials, reformes mitjançant les quals es varen aconseguir grans quantitats de diners. Tots aquests béns va destinar-los a la creació d'un exèrcit mercenari, conegut com l'Exèrcit Negre Hongarès, amb el qual tenia previst conquerir països veïns i crear un nou imperi a l'Europa central. Per començar aquesta tasca, mobilitzà l'exèrcit contra el seu sogre Jordi de Poděbrady, que aleshores havia estat coronat rei de Bohèmia i governava sota la confessió cristiana reformada hussita. El papa Pau II convocà les forces militars catòliques de Maties per a una guerra santa contra el rei bohemi. Si bé no aconseguí ocupar el Regne de Bohèmia quan va atacar-lo per primer cop el 1468, la decepció augmentà, i és que el 1471 fou nomenat rei txec Vladislau II, i es tancà la seva oportunitat de conquerir Bohèmia. Llavors començà una guerra de Maties Corví contra el nou rei de Polònia i Bohèmia, guerra que durà fins al 1478 i tingué com un dels camps de batalla la regió de Silèsia el 1474. La pau va signar-se finalment el 1479 mentre a l'altre extrem del regne els comandants de Maties Pau Kinizsi i Esteve Báthori vencien els turcs a Transsilvània el mateix any. (Continuarà)