Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (IV)

Tanmateix, Álmos va prosseguir un incessant setge contra Kálmán, fins que finalment fou capturat i el 1113fou condemnat a ser cegat amb una barra d'acer incandescent pel seu germà Kálmán. El fet de cegar l'adversari era l'únic mode en l'època d'incapacitar per al regnat sense haver d'arribar a la mort. No sols el príncep Álmos va ser cegat, sinó també el seu fill Béla, que posteriorment va esdevenir Béla II d'Hongria.
Després de la mort de Kálmán, el seu fill Esteve II va succeir-lo al tron, bo i governant fins al 1131. Amoïnat que no hi hagués més membres vius de la casa d'Árpád, va fer cridar tot seguit el seu nebot cec Béla, quan s'assabentà que encara era viu amagat en un monestir. Béla II el Cec va ser coronat rei d'Hongria, i la seva dona Helena de Raškava assistir-lo en el govern. En morir Béla II el Cec el 1141, el seu fill gran, Géza II d'Hongria, va regnar fins al 1162Géza II va veure's obligat a enfrontar l'emperador bizantí Manuel I Comnè, que tenia intencions d'afegir el Regne hongarès a l'esfera d'influència de Constantinoble. Després de diversos enfrontaments, Géza II va aconseguir calmar Manuel I Comnè, tot signant diversos tractats de pau. Géza II fundà el 1150l'orde de Sant Esteve d'Hongria, un orde de cavalleria hospitalari que operava a Hongria i a Terra Santa protegint els pelegrins. En morir Géza II, el seu fill i successor Esteve III va pujar al tron, tot i que va veure's obligat a bregar amb l'emperador bizantí Manuel I Comnè, que es resistia a renunciar a les seves pretensions sobre el Regne hongarès.
La influència de l'Imperi romà a Hongria: Esteve III i Béla III
Després de la mort de Géza II, va haver-hi conflictes familiars en què el seu germà Ladislau II va lluitar contra el seu germà Esteve IV i contra el seu nebot, Esteve III. Ladislau II i Esteve IV havien rebut l'ajut de l'emperador romà i governaren per períodes curts d'uns pocs mesos. Esteve III, amb el suport de l'emperador del Sacre Imperi romanogermànic, va ser qui va prevaler finalment. Esteve III, el fill gran de Géza II, fou coronat el 1162 i regnà fins a la seva mort, el 1172.
Durant la seva vida, va sostenir nombroses disputes amb l'emperador romà Manuel I Comnè, amb qui finalment va signar un tractat de pau el 1164 i envià el seu germà petit, el príncep Béla, a Constantinoble com a acte de bona fe. Béla va ser-hi educat segons els costums grecoromans i va casar-se amb la princesa Maria, neboda de l'emperador.
Quan mor Esteve III, el príncep Béla torna a Hongria, i és coronat com a Béla III. Després de la tornada, va dur costums grecoromans com el registre escrit de transaccions i dades històriques, i en el seu període de govern se li adjudica l'escriptura de la Gesta Hungarorum, l'autor anònim de la qual passaria a la història amb aquest pseudònim després de signar solemnement amb P. dictus magister. Aquest escrit, en llatí, fou el primer sobre la història dels hongaresos.
Així com Béla III va dur la creu doble ortodoxa romana a Hongria i la va fer part dels escuts, va construir també un ample palau a la ciutat d'Esztergom i altres edificacions a Székesfehérvár i Óbuda. Després de les derrotes patides pel seu germà gran, va recuperar els territoris de Croàcia i Dalmàcia, en tenir a favor seu l'emperador romà. Si bé Béla va créixer a l'Imperi romà, Hongria no va veure's afectada per la cultura grecoromana. Ans al contrari, durant aquesta època va florir la cultura francesa i els llaços entre tots dos regnes van fer-se cada cop més estrets. La seva primera dona era d'una família francesa, i la segona era la filla del rei Lluís VII. És així com en els segells reials Béla apareix amb vestimentes franceses i no pas amb les romanes, i els trets cavallerescs, artístics, així com els ordes religiosos preponderants al país van estar en estreta relació amb el Regne franc.
El 1189 s'organitzà la tercera croada, i l'emperador Frederic I creuà el Regne d'Hongria envers Terra Santa. En la seva estada va demanar assistència al príncep Géza, germà del rei Béla III. Així, amb l'exèrcit de Frederic I, també varen avançar cap a l'Imperi romà al voltant de 2.000 soldats hongaresos sota el comandament del príncep. Aquesta cooperació va ser la primera participació activa dels hongaresos en les guerres croades.
El 1190, Béla III serveix d'àrbitre entre l'emperador alemany i el romà, i aconsegueix que tots dos signin la pau i ell mateix signa un armistici de dos anys amb Venècia. El 1192, aconsegueix la santificació de sant Ladislau i lluita contra Sèrbia.
Poc després, va patir una malaltia que el faria afeblir-se i finalment mor, deixant el regne en mans dels seus dos fills, els prínceps Emeric i Andreu.

Andreu II i la butlla d'or

Després de morir el rei Béla III, el seu fill Emeric I fou coronat rei el 1196. El seu regnat es caracteritzà per lluites constants amb el seu germà petit Andreu, contra qui va trobar-se en un enfrontament armat a Croàcia el 1197. En patir una derrota, Andreu conservà els territoris croats, on regnà de forma independent del seu germà gran Emeric. Un any després, el papa Innocenci III va intercedir i demanà a Andreu que cessés tota hostilitat contra el seu germà i lluités millor en les croades contra els infidels musulmans.
Cap als volts del 1199, Andreu fou vençut prop del llac Balaton després d'enfrontar-se de nou contra el seu germà Emeric, i fugí al territori austríac. El 1203, després d'haver signat la pau, Andreu tornà a alçar-se en armes contra el seu germà. Fou fet presoner, però més endavant els seus seguidors varen alliberar-lo. Emeric féu coronar el seu fill petit de tres anys, Ladislau, el 1204 i poc després va morir tot deixant la seva dona vídua amb el nen acabat de coronar. El príncep Andreu va prendre el poder i així la reina vídua Constància i el seu fill petit escaparen a territori austríac, on l'any següent va morir Ladislau III.
D'aquesta manera, el camí al tron estava absolutament lliure i el príncep Andreu es féu coronar el mateix any com a Andreu II d'Hongria. El nou rei va veure's aleshores forçat a enfrontar atacs cumans com els seus antecessors i el 1211 les tropes hongareses foren auxiliades pels cavallers teutònics que hi tornaren com a reforç (l'amenaça cumana fou continguda durant els anys vinents i foren expulsats el 1225). Aquell mateix any, el 1211, Andreu II atorgà als cavallers teutònics el districte de Barcaság, a la regió hongaresa de Transsilvània, com a recompensa per llur heroica actuació i s'esforçà per establir relacions amb els alemanys, ja que volia donar en matrimoni una de les seves filles al fill del margrave de Turíngia.
Andreu II participà en la cinquena croada (1217-1218) i a causa de la seva absència al regne va haver-hi un cert caos. La seva dona Gertrudis de Merània va estar estenent la seva influència a l'esfera religiosa i política, bo i col·locant familiars germànics com a bisbes, situació que no fou del grat dels nobles hongaresos. Finalment, fou assassinada el 1213, quan encara Andreu II no havia arribat. Finalment va casar-se amb una nova dona.

Davant el creixent poder dels nobles, ja convertits en senyors feudals, cada vegada exercien més pressió sobre la figura reial. Això va motivar Andreu a sancionar el 1222 un document conegut com la butlla d'or, que contenia 31 articles que disposaven que els nobles no havien de pagar impostos, només havien d'assistir al rei militarment quan el regne fos atacat; en cas que fos una campanya de conquesta, el rei havia de pagar les tropes dels nobles, així com altres disposicions que afavorien la noblesa. (Continuarà)
(La imatge és del capvespre als mercats de Nadal)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís