Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (I)

Avui ens llevem i ens adonem que no hi ha aigua calenta...Ho comuniquem a l’agència, que ens diuen que ho vindran a arreglar. Com que una de les persones del grup no es troba bé, es quedarà a la casa, per tal que ho vinguin a arreglar.

La resta ja sortim i anem a buscar un lloc per esmorzar. Anem tirant i de nou, com ja vaig fer anit, comprovo que malauradament hi ha molta gent dormint al carrer. Anem tirant i trobem un lloc per omplir l’estómac just davant del lloc a on hi ha la seu de l’agència que ens ha llogat l’apartament. Això ens permet poder anar-hi personalment a comunicar-ho de nou.

El lloc a on esmorzem és l’Allday cafè (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g274887-d7380455-Reviews-Allday_Cafe-Budapest_Central_Hungary.html ). El lloc està bé, i són molt amables. Els menús d’esmorzar que ofereixen tenen bona relació qualitat-preu. I quan sortim, com que recentment ha estat Sant Nicolau, que porta regals a la mainada, en regala la noia un ou de xocolata.

Després d’esmorzar ja anem a pas lleuger fins davant de la Catedral de Sant Esteve, des d’on començarem el “free-tour” que hem contractat (http://www.nextcitytours.eu/ ). Just davant ja hi ha instal·lat un dels diferents mercats de Nadal que s’escampen per tota la ciutat, però fem via, ja que no anem pas sobrats de temps. La guia ja hi és, i només d’arribar ja em posa una mica de mala llet sentir comentaris despectius d’espanyols envers els catalans. De totes maneres, intento obviar-los i concentrar-me en el tour que iniciarem en breu.

Avui aprendrem més sobre la història d’Hongria i també de Budapest. Sobre la història d’Hongria, a viquipèdia s’explica que (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Hongria; https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Hungary ) ” La història d'Hongria comença a partir de l'arribada dels magiars a Europa.

El principat d’Hongria

Alta edat mitjana (830-1000)

Els magiars, coneguts com a hongaresos en la majoria de països occidentals, foren un poble organitzat en un principat, amb característiques nòmades, provinent de les planures de l'Àsia occidental, fins a l'emigració cap a l'Europa central a les acaballes del segle IX, quan van establir-se a l'actual Hongria. Aquest llarg viatge i la semblança amb els huns tracta de ser explicat amb incomptables formes i en diverses llegendes, com per exemple en la dels germans Húnor i Màgor.

El principat hongarès es trobava compost per diverses tribus de la mateixa llengua i sota el comandament dels prínceps. Era per això que precisament rebia el nom de doble principat hongarès. Un dels prínceps duia el títol de kende, aquest era el líder religiós dels hongaresos i el seu símbol era el sol; l'altre príncep duia el títol de gyula, i era el cabdill militar del poble, sota el símbol de la lluna.

Cap a començaments del segle IX, el principat hongarès, que ja venia avançant des de la regió de Levèdia, es trobava sota la influència del Kanganat jàtsar, un estat d'ètnia turquesa que es trobava a Euràsia, al nord de la mar Negra. A causa d'una guerra civil cap al 830, les tribus hongareses es desplaçaren cap a occident, cap a l'Europa de l'Est i arribaren a la regió coneguda com la terra entre dos rius (en hongarès, Etelköz). No van romandre en aquesta regió per gaire temps, car els atacs dels petxenegs el 854 els van forçar a continuar avançant cap a occident. Per a l'època del viatge a través de l'Etelköz s'estima que el kende era el príncep Levedi i el gyula el príncep Álmos.

El principat estava compost al començament per set tribus hongareses, i en un moment de la seva història prèvia a l'arribada al territori actual hongarès, els seus líders Álmos, Előd, Kond, Tas, Huba, Töhötöm i Ond feren un pacte de sang, tot reconeixent totes les tribus com a iguals (com si es tractés d'una sola tribu) i alhora totalment supeditades a un cabdill únic, Álmos, i la seva nació. Es calcula que aleshores el poder reial del principat queia en la figura del gyula. Així doncs, Álmos, i després el seu fill Árpád, foren els que varen conduir el poble hongarès fins a la conca dels Carpats.

Árpád i l'arribada dels hongaresos a la conca dels Carpats

Els hongaresos van ser guiats des d'Àsia fins a la conca dels Carpats pel príncep Álmos, que, en cerimònies religioses i segons la llegenda, per la seva pròpia voluntat havia estat sacrificat per obtenir futures victòries, abans de creuar les muntanyes dels Carpats. Árpád, el fill del príncep Álmos, va prendre el comandament del principat i de les tribus, bo i ordenant a les tropes hongareses que entressin a la conca dels Carpats. Aquests soldats es trobaren amb els dominis del príncep morau Svatopluk, a la regió nord dels Carpats i al territori de l'actual Eslovàquia. El 894 se signà una aliança, i en poc de temps va morir Svatopluk, deixant problemes successoris entre els seus fills. L'any 895, el príncep Árpád va conduir l'exèrcit principal dels hongaresos a la conca dels Carpats, creuant les muntanyes pel pas de Verecke. Mentre s'efectuava la baixada de les muntanyes, la rereguarda hongaresa va ser atacada pels búlgars del tsar Simeó I (a causa que un any abans els hongaresos havien assistit a l'emperador bizantí en una campanya contra els búlgars).

El 896, els hongaresos s'assentaren al voltant del riu Tisza i després, el març de 899, per una aliança amb el rei de la França oriental, Arnulf de Caríntia, els exèrcits d'Árpád varen envair Itàlia i vèncer el rei Berenguer I. Després d'aquesta victòria, Arnulf va reconèixer el territori dels hongaresos sobre les terres de Pannònia. El 901 van establir-se al voltant del Balaton; subsegüentment, ocuparen també part de l'est d'Àustria i el sud-oest d'Eslovàquia, fins a cobrir en la seva totalitat la conca dels Carpats, coneguda també amb el nom de conca panònica. El 902, les tropes hongareses atacaren el gran principat moravi i aconseguiren ensorrar les restes dels dominis del ja mort Svatopluk. Sota el comandament d'Árpád varen començar, aleshores, a aventurar-se per tot Europa, incloent els territoris de les actuals Àustria, Suïssa, el sud de França i la península Itàlica i Ibèrica.

Les incursions dels hongaresos a Europa

Les incursions van acabar sent un malson per al Sacre Imperi romanogermànic i altres estats medievals, que no varen enfrontar enemics nòmades semblants des dels huns. Tot de ducs i reis menors de les regions germàniques i itàliques començaren a contractar les tropes hongareses perquè ataquessin i vencessin llurs respectius enemics. D'aquesta manera, a conseqüència d'aquests avançaments en altres regnes i ducats medievals, els hongaresos van executar incomptables saqueigs i varen cremar totes les viles que trobaven de camí. Cap a l'estiu del 904, els hongaresos s'havien fet notar al territori germànic, i el rei Lluís IV va fer cridar diversos líders hongaresos, entre ells el príncep Kurszán, per negociar la pau. Després que arribessin al seu campament, al riu Fischa, el rei germànic els assassinà. Amb la mort de Kurszán, que duia el títol de kende, el doble principat hongarès va acabar, i segons es narra, el comandament total del principat va passar a mans del gyula. Després d'això, el 905, els hongaresos van envair Llombardia i més endavant van signar la pau amb el rei Berenguer I. (Continuarà)

(La fotografia és de la nòria a Buapest)