Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (i VII)

S'ha començat assolir l'èxit en la seva reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinatti, Honolulu, Miami o Yakarta. A Europa, de moment, només s'ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester i Reptilandia, a l'illa de Gran Canària, que és d'on procedeixen els dos mascles que poden veure's al Zoo de Barcelona, i que formen part del programa EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l'espècie. Posteriorment, l’hivern del 2010, el Zoo de Barcelona va rebre una femella, Asmara, nascuda al Zoo de Praga amb 3 anys d’edat; degut a la seva joventut va ser allotjada a una instal·lació de l’ edifici del Terrari. A principis de febrer de 2013, ja més crescuda, va ser traslladada a la nova instal·lació “Terra de dragons”.”
Camina que caminaràs veiem paisatges molt bonics, caps de bestiar que han sigut presa dels dracs, algun ocell, algun búfal, molts turistes... i un niu de dracs de Komodo. Ara, al mes d’agost, és època d’aparellament i cria. Els mascles es tornen més agressius, i les femelles, que normalment són més petites de mida, també. En el niu que veiem, hi ha una femella fent guàrdia. Hi ha tres o quatre forats a terra i la femella protegint-los. La seva estratègia reproductiva és fer forats d’1m de fondària i 1.40 m llavors horitzontal i deixar els ous només en un dels forats, de manera que la resta són trampes pels possibles depredadors. Les femelles ponen entre 15 i 30 ous, dels quals només entre un 20-30% arriben a sobreviure. La mateixa mare s’està dos mesos vigilant el niu a on ha post i enterrat els ous i després marxa. El temps d’incubació abans no neixin les cries és de 9 mesos, però les mares només vigilen dos mesos el niu.
Les cries, un cop  neixen, són molt petites i vulnerables, de la mida d’una tortuga acabada de néixer. Excaven a la sorra fins sortir a la superfície i seguidament, s’enfilen als arbres per evitar ser presa d’altres animals. Allí s’hi estan un temps, fins que són més grans i baixen a terra, quan ja no hi ha perill. D’adults, no es poden tornar a enfilar als arbres. De fet, els dracs petits poden arribar a ser aliment de dracs de Komodo grans. Quan són petits s’alimenten de sargantanes, geckos o altres petits animalons.
Els dracs de Komodo són caníbals, sí. Es poden menjar les seves cries i també es mengen entre ells quan es moren, que sol ser quan arriben als 50 anys....
Al costat del niu a on hi ha la mare amatent i vigilant, n’hi ha un altre però amb sorpresa. La mare està a dins, impertèrrita, ponent els ous. S’entreveuen les cames amb les urpes afilades, tot un espectacle...
Amb tot, ja retornem al parc i tornem a veure els dracs de l’entrada, que estan un xic més actius. El guia s’acomiada de nosaltres, que ja retornem cap a la barca per continuar el trajecte. Fem un bon tros, amb bon sol però sense excessiva calor, i de nou, contemplant el bell paisatge. Després d’una hora, ens parem en un lloc habilitat per poder fer una mica d’esnòrquel. Baixem i fem un mini mos, j que el dinar que ens han preparat no dóna per gaire més... i ens capbussem a l’aigua per veure infinitat de peixos de colors i de formes, d’estrelles de mar blaves, vermelles, blanques... un autèntic espectacle de la natura!
Al cap d’una estona, tornem a  pujar a la barca i ens parem al darrer destí del dia, que no és altra que una platja paradisíaca a l’illa de Kelor (http://www.viajandoenprosa.com/tag/kelor-island/; http://komodo.indonesia-tourism.com/kelor_island.php ). Els nois que condueixen la barca són escassos de paraules i no ens diuen gaire res. El primer que fem és pujar a un petit turó per obtenir una vista preciosa de tot el que ens envolta. La pujada és fàcil, però la baixada costa més, ja que la pendent és bastant dreta i el camí, no gaire bo...
Quan arribem a baix, ens banyem a les aigües cristal·lines i tranquil·les durant una estona, mentre xerrem amb la parella on ell és francès i ella, de Lituània. Coneixen el procés independentista de Catalunya, s’hi mostren interessats, i entre aquesta i altres converses, es fa l’hora que ens diguin per marxar. De fet, no estem lluny de Labuan Bajo, ja que veiem la ciutat al fons, però tardem una estona encara a arribar-hi, però és de dia...
Desembarquem i ens acomiadem de la resta de companys de viatge, preguntant si hi ha alguna opció de fer quelcom sense haver de pagar un dineral. L’única opció que ens donen és llogar una motocicleta, però veient el tràfic i les carreteres, no n’acabem d’estar gaire segurs...
Tot xino-xano, tornem cap a l’hotel a prendre una reparadora dutxa; a costat i costat de la nostra habitació, tenim una parella de noies xineses que han vingut a l’illa a fer submarinisme, mentre que a l’altra tenim una parella de catalans, que no estan gaire contents tampoc amb el tracte i les ganes de fotre que es veuen en molta gent de Labuan Bajo (espero que sigui mala sort i que tots hàgim topat amb qui no tocava..).
Anem a sopar a un bar que hi ha gairebé al davant de l’hotel, el Kor Club, que fan el menjar al moment i és molt bo. A més, el personal és molt amable. De totes maneres, tanquen a les 22h i ja no tenen temps de servir-nos postres.
Per intentar fer baixar la teca, anem més cap al centre, amb ganes de prendre un còctel, però ens ho deixem córrer, ja que els establiments tanquen a les 22h (la rígida moral religiosa-governamental) i a més, hi ha moltíssims taxistes, o gent que diu que ho és, que no para d’oferir-nos transport.
Busquem un lloc a on poder comprar una cervesa, i per mala sort només trobem obert el lloc a on vam anar el dia anterior. I la sorpresa s’esdevé quan ens demana un preu més car per la mateixa cervesa que el dia anterior. Davant les nostres protestes, ens la deixa al mateix preu que el primer dia, però sense cap rebaixa. En fi, una estafa en una ciutat no gaire agradable.

Finalment, ja arribem a l’hotel i a la terrasseta, prenem una cervesa i escoltem com encara canten missa a l’església del costat durant una bona estona, tanta que m’hi adormo...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís