Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (I)
La nit anterior em vaig adormir amb
molta facilitat i dormia com un tronc... fins que ha començat un imam, per allà
a les quatre de la matinada, a cantar en una mesquita propera. Semblava ben bé
com si el tingués dins de l’habitació... i no ha callat fins al cap d’una
hora... Teòricament, com havíem llegit en alguna guia, la majoria de gent de
l’illa de Flores és cristiana, herència de l’ocupació portuguesa, però almenys
a Labuan Bajo hem vist molt més els musulmans. Respecto la llibertat religiosa,
però que s’imposi una religió d’aquesta manera ho trobo patètic....
Ja no em puc tornar a adormir.
Procuro descansar tot i no dormir, i abans no soni el despertador, ja estic
dempeus. El temps de preparar quatre coses i sortir a davant de l’habitació, a
on ja tenim l’esmorzar a taula. A l’establiment a on ens allotgem ens porten
l’esmorzar a fora a l’hora que demanes. El dia abans, però, et demanen què vols
per tal de tenir-t’ho preparat.
Esmorzem en un tres i no res i ja
marxem cap a davant de l’oficina de Komodo Explorer, a on ens han citat per
començar el tour. De camí, tot i ser dissabte, observem que la mainada va a
escola. N’hi ha dues, gairebé davant per davant, amb tota la mainada
uniformada, però hi ha una diferència substancial: la religió. En una hi van criatures
cristianes, mentre que en l’altre hi van les musulmanes. El que més m’indigna
és que facin portar mocador a nenes de dos i tres anys... quin greu que la
religió, sigui quin sigui, interfereixi així en la llibertat dels més menuts...
Ens esperem una estoneta davant de
l’oficina i arriba una parella, i al cap de poc, el propietari, que ens dóna
uns peus d’ànec per fer esnòrquel. Seguidament ja marxem cap a la zona del
port, a on ens fan pagar 2000 rúpies per entrar-hi. El noi que ens acompanya
ens porta fins a una petita barca, a on ens enfilem i va arribant gent. En
total som deu persones: una parella d’un noi hongarès i una noia de Taiwan; una
parella italiana de Nàpols, una parella de francesos i una altra parella de
diferents nacionalitats, ella de Lituània i ell del nord de França, per bé que
viuen a Berlín.
Enmig de presentacions i converses,
la barca arrenca quan arriba el conductor. Treure-la d’entre les altres barques
és tot un espectacle i ja ens endinsem cap a l’oceà en direcció a l’illa de
Rinca. Anem parlant amb la gent i així acabem sabent que la parella entre
l’hongarès i la taiwanesa es fa forjar en un avió. Ell vivia a la Xina i en un
viatge a Taiwan la va conèixer i ara viuen els dos en aquesta illa. Va viure
quatre anys a la Xina i ara en fa tres que viuen a Taiwan; entre ells parlen en
xinès. L’altra parella de diferents nacionalitats és molt simpàtica i també
xerra bastant...
Amb tot, però, m’adormo, sobretot
gràcies a que la mar no està gens moguda i a que la barca va molt i molt a poc
a poc. El paisatge a banda i banda és molt bell, amb moltes illes i illots, una
mar tranquil.la i de diferents tons de blau.... Al cap d’una bona estona,
arribem a Rinca, i només d’arribar veiem un cartell que diu que hi ha cocodrils, que vigilem. Rinca (https://www.tripadvisor.es/UserReviewEdit-g1820452-d3253186-Rinca_Island-Rinca_Komodo_National_Park_Komodo_East_Nusa_Tenggara.html; https://www.lonelyplanet.com/indonesia/komodo-rinca-islands ), tal
i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rincah; https://en.wikipedia.org/wiki/Rinca ):”Rincah, també coneguda com a Rinca, és
una petita illa a prop
de l'illa de Komodo, Illes Petites de la Sonda oriental(Indonèsia). L'illa és
coneguda pels dragons de Komodo, els llangardaixos més grans del món,
que arriben a mesurar més de 3 metres. També hi habiten altres espècies com
els senglars, búfals i
molts ocells. Es pot
arribar a l'illa amb una petita barca de Labuhan Bajo a la costa oest de Flores.
Com que és l'illa menys coneguda (i menys visitada), és un lloc
ideal per a veure els dragons de Komodo en el seu ambient natural, amb poca
gent molestant-los.
La superfície de l'illa és de 198 km2”.
Els dos nois
de la barca ens deixen i ens diuen que tornem quan acabem la visita. El grup
funciona prou bé i quan encara no hem ni arribat a comprar els tiquets
d’entrada, ja veiem, a la llunyania, un drac de Komodo, tota una sort, ja que
estan en època de cria i no és gaire comú veure’ls. És de mida mitjana, una
autèntica passada... Al costat de l’oficina també n’hi ha un. Comprem l’entrada,
que costa 240000 rúpies, per bé que segons la guia són 235000. Entre el que ens
estafen a tots, es deuen fer un sobresou. I és que no és la primera vegada que
també sentim que els guardes del parc demanen una mica més del que està
estipulat...
Ja som al
parc nacional de Komodo (http://viajar.especiales.elperiodico.com/50-destinos-de-naturaleza/asia/isla-de-komodo-la-tierra-del-dragon/; http://florestourism.com/places/komodo-national-park/; https://www.komodonationalpark.org/ ), que com
es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Komodo_National_Park; https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_de_Komodo ):” El Parc Nacional de Komodo es troba
a les Illes menors de la Sonda, al límit de les províncies de Nusatenggara occidental i Nusatenggara oriental, a
l'arxipèlag d'Indonèsia.
Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991.
El parc nacional el formen les tres grans illes de Komodo, Rinca i Padar, així com altres 26 petites illes.
Aquestes illes
són d'origen volcànic i hi
viuen unes 4.000 persones. (Continuarà)
(La fotografia correspon al trajecte fins a l'illa de Rinca)
Comentaris