Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (I)

La nit anterior em vaig adormir amb molta facilitat i dormia com un tronc... fins que ha començat un imam, per allà a les quatre de la matinada, a cantar en una mesquita propera. Semblava ben bé com si el tingués dins de l’habitació... i no ha callat fins al cap d’una hora... Teòricament, com havíem llegit en alguna guia, la majoria de gent de l’illa de Flores és cristiana, herència de l’ocupació portuguesa, però almenys a Labuan Bajo hem vist molt més els musulmans. Respecto la llibertat religiosa, però que s’imposi una religió d’aquesta manera ho trobo patètic....
Ja no em puc tornar a adormir. Procuro descansar tot i no dormir, i abans no soni el despertador, ja estic dempeus. El temps de preparar quatre coses i sortir a davant de l’habitació, a on ja tenim l’esmorzar a taula. A l’establiment a on ens allotgem ens porten l’esmorzar a fora a l’hora que demanes. El dia abans, però, et demanen què vols per tal de tenir-t’ho preparat.
Esmorzem en un tres i no res i ja marxem cap a davant de l’oficina de Komodo Explorer, a on ens han citat per començar el tour. De camí, tot i ser dissabte, observem que la mainada va a escola. N’hi ha dues, gairebé davant per davant, amb tota la mainada uniformada, però hi ha una diferència substancial: la religió. En una hi van criatures cristianes, mentre que en l’altre hi van les musulmanes. El que més m’indigna és que facin portar mocador a nenes de dos i tres anys... quin greu que la religió, sigui quin sigui, interfereixi així en la llibertat dels més menuts...
Ens esperem una estoneta davant de l’oficina i arriba una parella, i al cap de poc, el propietari, que ens dóna uns peus d’ànec per fer esnòrquel. Seguidament ja marxem cap a la zona del port, a on ens fan pagar 2000 rúpies per entrar-hi. El noi que ens acompanya ens porta fins a una petita barca, a on ens enfilem i va arribant gent. En total som deu persones: una parella d’un noi hongarès i una noia de Taiwan; una parella italiana de Nàpols, una parella de francesos i una altra parella de diferents nacionalitats, ella de Lituània i ell del nord de França, per bé que viuen a Berlín.
Enmig de presentacions i converses, la barca arrenca quan arriba el conductor. Treure-la d’entre les altres barques és tot un espectacle i ja ens endinsem cap a l’oceà en direcció a l’illa de Rinca. Anem parlant amb la gent i així acabem sabent que la parella entre l’hongarès i la taiwanesa es fa forjar en un avió. Ell vivia a la Xina i en un viatge a Taiwan la va conèixer i ara viuen els dos en aquesta illa. Va viure quatre anys a la Xina i ara en fa tres que viuen a Taiwan; entre ells parlen en xinès. L’altra parella de diferents nacionalitats és molt simpàtica i també xerra bastant...
Amb tot, però, m’adormo, sobretot gràcies a que la mar no està gens moguda i a que la barca va molt i molt a poc a poc. El paisatge a banda i banda és molt bell, amb moltes illes i illots, una mar tranquil.la i de diferents tons de blau.... Al cap d’una bona estona, arribem a Rinca, i només d’arribar veiem un cartell  que diu que hi ha cocodrils, que vigilem. Rinca (https://www.tripadvisor.es/UserReviewEdit-g1820452-d3253186-Rinca_Island-Rinca_Komodo_National_Park_Komodo_East_Nusa_Tenggara.html; https://www.lonelyplanet.com/indonesia/komodo-rinca-islands  ), tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rincah; https://en.wikipedia.org/wiki/Rinca ):”Rincah, també coneguda com a Rinca, és una petita illa a prop de l'illa de KomodoIlles Petites de la Sonda oriental(Indonèsia). L'illa és coneguda pels dragons de Komodo, els llangardaixos més grans del món, que arriben a mesurar més de 3 metres. També hi habiten altres espècies com els senglarsbúfals i molts ocells. Es pot arribar a l'illa amb una petita barca de Labuhan Bajo a la costa oest de Flores.
Com que és l'illa menys coneguda (i menys visitada), és un lloc ideal per a veure els dragons de Komodo en el seu ambient natural, amb poca gent molestant-los.
La superfície de l'illa és de 198 km2”.
Els dos nois de la barca ens deixen i ens diuen que tornem quan acabem la visita. El grup funciona prou bé i quan encara no hem ni arribat a comprar els tiquets d’entrada, ja veiem, a la llunyania, un drac de Komodo, tota una sort, ja que estan en època de cria i no és gaire comú veure’ls. És de mida mitjana, una autèntica passada... Al costat de l’oficina també n’hi ha un. Comprem l’entrada, que costa 240000 rúpies, per bé que segons la guia són 235000. Entre el que ens estafen a tots, es deuen fer un sobresou. I és que no és la primera vegada que també sentim que els guardes del parc demanen una mica més del que està estipulat...

El parc nacional el formen les tres grans illes de KomodoRinca i Padar, així com altres 26 petites illes. Aquestes illes són d'origen volcànic i hi viuen unes 4.000 persones. (Continuarà)
(La fotografia correspon al trajecte fins a l'illa de Rinca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"