Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (IV)

La segona galeria i la més interior estan connectades entre elles i també a dues biblioteques que les flanquegen per una altra terrassa cruciforme –de nou, una addició tardana. A partir del segon nivell i cap amunt, les devata abunden als murs, ja siguin soltes o en grups de fins a quatre. El recinte del segon nivell fa 100 per 115 metres, i pot ser que originalment estigués inundat per representar l'oceà al voltant del mont Meru. Tres conjunts d'esglaons a cada costat condueixen a les torres de les cantonades i a les gopura de la galeria interior. Les escales molt empinades representen la dificultat d'ascendir al regne dels déus.  Aquesta galeria interior, anomenada Bakan, és un quadrat de 60 metres amb galeries axials que connecten cada gopura amb el santuari central i a santuaris secundaris localitzats sota les torres de les cantonades. Els teulats de les galeries estan decorats amb el motiu del cos d'una serp que acaba en forma de cap de lleó o de garuda. Llindes i frontons esculpits decoren les entrades a les galeries i els santuaris. La torre de sobre del santuari central s'aixeca 43 m fins a una alçada de 65 m per sobre del terra; a diferència de les de temples-muntanya anteriors, la torre central s'eleva per sobre les altres quatre que l'envolten. El mateix santuari, ocupat originalment per una estàtua de Vixnu i obert per tots cada costat, fou tapiat quan el temple fou convertit al budisme theravada: els nous murs presentaven Budes dempeus. El 1934, el conservador George Trouvé va excavar el forat sota el santuari central: estava ple de sorra i aigua –el seu tresor ja havia estat robat– però hi trobà un dipòsit de fundació sagrat de pa d'or dos metres per sobre del nivell del terra.

L'extensiva decoració d'Angkor Vat, que bàsicament pren la forma de frisos en baixos relleus, és una de les causes de la seva fama. Els murs interiors de la galeria exterior contenen una sèrie d'escenes a gran escala que mostren principalment episodis de les epopeies hindús del Ramayana i del Mahabharata; Higham les anomenà «la millor disposició coneguda de talles de pedra».

A partir de la cantonada nord-oest, i en sentit antihorari, la galeria oest mostra la batalla de Lanka (del Ramayana, en la qual Rama derrota Ravana) i la batalla de Kurukshetra (del Mahabharata; mostra l'anihilació mútua dels clans Kaurava i Pandava). A la galeria sud continua l'única escena història, la processó de Suryavarman II i, finalment, els 32 inferns i els 37 paradisos de la mitologia hindú. A la galeria est es troba una de les escenes més cèlebres, el Batut de l'oceà de llet, que mostra 92 asura i 88 deva utilitzant la serpent Vasuki per batre el mar sota la direcció de Vixnu (Mannikka compta tan sols 91 asura, i explica que els nombres asimètrics representen el nombre de dies des del solstici d'hivern fins a l'equinocci de primavera, i des de l'equinocci al solstici d'estiu).^[42]A continuació es troba Vixnu derrotant asura (addició del segle XVI). Per acabar, la galeria nord mostra la victòria de Krixna davant Bana(on, segons Glaize, «la qualitat [de l'obra] es troba al seu punt més baix») i una batalla entre els déus hindús i els asura. Els pavellons de les cantonades nord-oest i sud-oest mostren ambdues escenes a escala menor; algunes romanen sense identificar, però la majoria tracten sobre el Ramayana o la vida de Krixna.

Els carreus, suaus com marbre polit, foren col·locats sense morter amb juntes molt estretes que, a vegades, eren fins i tot difícils de veure. Els blocs es mantenien junts gràcies a encaixos de caixa i metxa en alguns casos, mentre que en d'altres s'utilitzaren acoblaments de cua d'oreneta o, simplement, la gravetat. Presumptament, els blocs es posaven a lloc amb una combinació d'elefants, cordes de fibra de coco, politges i bastides de bambú. Henri Mouhot notà que la majoria de carreus tenien forats de 2,5 cm de diàmetre i 3 cm de profunditat; els més grans en tenien més. Alguns estudiosos han suggerit que eren utilitzats per ajuntar els blocs amb barres de ferro, però d'altres postulen que el seu propòsit era aguantar piquetes o estris semblants per ajudar a la maniobra de col·locació al lloc.

El monument fou construït a partir de quantitats enormes de gres, tanta com es féu servir per construir la piràmide de Khefren d'Egipte (més de 5 milions de tones). El gres havia de ser transportat des del mont Kulen, una pedrera situada aproximadament a 40 km al nord-est. Presumptament, la pedra era transportada amb barques solera pel riu Siem Reap, la qual cosa s'havia de fer amb cura per evitar bolcar les embarcacions, les quals transportaven molt de pes. Un enginyer modern estimà que en l'actualitat es tardaria 300 anys a completar Angkor Vat; tot i això, el monument fou començat poc després que Suryavarman pugés al tron i fou acabat poc després de la seva mort, no pas més de 40 anys més tard.

Pràcticament totes les superfícies, columnes, llindes i fins i tot sostres d'Angkor Vat estan esculpits. Hi ha milers de relleus que il·lustren escenes de la literatura índia els quals inclouen unicorns, grifons, dragons alats que estiren carros, guerrers que segueixen un líder que munta un elefant i noies dansaires celestials amb pentinats elaborats. Per exemple, tan sols el mur de la galeria està decorat amb gairebé 1.000 metres quadrats de baixos relleus. Els forats en alguns dels murs del monument indiquen que podrien haver estat decorats amb fulles de bronze, les quals eren molt preuades en l'antiguitat i foren un dels objectius principals dels lladres. Per exemple, mentre excavava a Khajuraho, Alex Evans, un pedraire i escultor, va recrear una escultura de pedra d'uns 1,2 metres que tardà 60 dies a esculpir; Roger Hopkins i Mark Lehner també van dur a terme experiments en una pedrera de pedra calcària: dotze pedrers van tardar 22 dies a extreure 400 tones de pedra. La força de treball per extreure el gres, transportar-lo, esculpir-lo i instal·lar-lo deuria haver recaigut en milers de persones, incloent-hi molts artesans d'altes aptituds. Les habilitats necessàries per esculpir aquestes escultures foren desenvolupades segles abans, tal com demostren alguns objectes que han estat datats del segle VII, abans que els khmer arribessin al poder. (Continuarà)

(La fotografia és d'un dels temples visitats)