Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (II)

Un dels primers visitants occidentals del temple fou António da Madalena, un monjo portuguès que el visità l'any 1586 i que digué que «és una construcció tan extraordinària que no és possible descriure-la per escrit, especialment perquè no n'hi ha cap de similar en tot el món. Té torres i decoració i tots els refinaments que el geni humà pot concebre». A mitjan segle XIX el temple fou visitat pel naturalista i explorador francès Henri Mouhot, el qual popularitzà el lloc a occident gràcies a la publicació de les notes de viatge, on escrigué:  Un d'aquests temples –un rival del de Salomó, i erigit per algun antic Miquel Àngel– podria tenir un lloc honorable al costat dels nostres edificis més bonics. És més grandiós que qualsevol que ens hagin deixat els grecs o els romans, i presenta un trist contrast a l'estat de barbàrie al qual està sotmesa actualment la nació. Mouhot, igual que altres visitants occidentals, trobà difícil creure que els khmers haguessin pogut construir el temple, i el datà incorrectament dels voltants de la mateixa era que Roma. La història veritable d'Angkor Vat es desxifrà tan sols gràcies a evidències estilístiques i epigràfiques acumulades durant els subsegüents treballs de neteja i restauració duts a terme en tot el lloc arqueològic d'Angkor. No hi havia cap mena de llars o cases ordinàries ni cap mena de signes d'assentaments, incloent-hi utensilis de cuina, armes o objectes de vestir que se solen trobar en llocs arqueològics antics.
Angkor Vat va necessitar una restauració considerable durant el segle XX que principalment consistí en l'extracció de la terra i vegetació acumulades. Els treballs foren interromputs per la guerra civil i el control dels khmers roigs del país durant les dècades de 1970 i 1980, però el temple sofrí relativament poc dany durant aquest període: només el pillatge i la destrucció de majoritàriament estàtues postangkorianes.
El temple és un important símbol de Cambodja. Una il·lustració d'Angkor Vat ha format part de la bandera del país des de la introducció de la primera versió, ca. 1863.Tanmateix, des d'una perspectiva històrica –i fins i tot transcultural– més àmplia, el temple d'Angkor Vat no va esdevenir un símbol de l'orgull nacional sui generis sinó que va estar inscrit en un procés politicocultural més ampli de creació de patrimoni cultural colonial francès en el qual el lloc original del temple fou presentat en exposicions universals i franceses a París i Marsella entre 1889 i 1937.
El llegat artístic d'Angkor Vat i d'altres monuments khmer de la regió d'Angkor van fer que França adoptés directament Cambodja com a protectorat l'11 d'agost de 1863 i invadís Siam per prendre el control de les ruïnes. Això va fer que ràpidament Cambodja reclamés terres del racó nord-oest del país, el qual havia estat sota control siamès (tailandès) des del 1351 dC o, segons altres fonts, des del 1431 dC. Cambodja s'independitzà de França el 9 de novembre de 1953 i ha controlat Angkor Vat des d'aquell moment.
Durant la Guerra del Vietnam, el cap d'Estat Norodom Sihanouk va acollir Jacqueline Kennedy a Cambodja per complir el seu «desig de tota la vida de veure Angkor Vat».
El Servei Arqueològic de l'Índia va dur a terme treballs de restauració al temple entre el 1986 i el 1992.  Des dels anys 1990, Angkor Vat ha estat objecte d'esforços de conservació continus i també ha vist un increment massiu del turisme. El temple és part del complex d'AngkorPatrimoni de la Humanitat (establert el 1992); gràcies a això, s'han obtingut alguns fons econòmics i s'ha estimulat al govern cambotjà a protegir el lloc. El German Apsara Conservation Project (GACP) està treballant en la preservació de les devata i d'altres baixos relleus que decoren el temple. L'estudi de l'organització determinà que al voltant d'un 20% de les devata estaven en un estat molt pobre, bàsicament a causa de l'erosió natural i de la deterioració de la pedra, però també en part a causa de restauracions anteriors. Altres treballs consisteixen en la reparació de trossos d'estructura esfondrats i la prevenció de més esfondraments: per exemple, la façada oest del nivell superior està apuntalada amb bastides des del 2002, i un equip japonès completà la restauració de la biblioteca nord del recinte exterior el 2005. La World Monuments Fund va començar els treballs de conservació de la galeria del Batut de l'oceà de llet el 2008 després de diversos anys d'estudis sobre el seu estat. El projecte restaurà el sistema de sostre tradicional khmer i eliminà el ciment utilitzat en restauracions anteriors, el qual havia causat l'entrada de sals en l'estructura darrere del baix relleu, la qual cosa descolorí i danyà les superfícies esculpides. La fase principal de l'obra acabà el 2012 i a finals del 2003 s'instal·laran els pinacles del sostre de la galeria.
El temple d'Angkor Vat és una combinació única del temple-muntanya –el disseny estàndard dels temples estatals de l'imperi–, de les galeries concèntriques posteriors i d'influències d'Orissa i dels chola de Tamil Nadu, a l'Índia. El temple és una representació del mont Meru, la casa dels Déus: el quincunci central de torres simbolitza els cinc pics de la muntanya, i els murs i el fossat que l'envolten, les serralades i l'oceà, respectivament. L'accés a les àrees superiors del temple fou progressivament més exclusiu; els laics només eren admesos al nivell més baix.

A diferència de la majoria de temples khmers, Angkor Vat està orientat cap a l'oest i no pas cap a l'est. Això ha fet que molts experts (entre els quals Glaize i Coedès) concloguin que Suryavarman tenia la intenció que servís com a temple funerari. També donen suport a aquesta teoria els baixos relleus, que estan col·locats en sentit antihorari –prasavya en terminologia hindú–, a la inversa de l'ordre normal. Els rituals tenen lloc en ordre invers durant els serveis funeraris bràhmics.. L'arqueòleg Charles Higham també descriu un contenidor que fou recuperat de la torre central que podria haver estat un pot funerari. Ha estat denominat per alguns com «la major despesa d'energia per l'eliminació d'un cos».[ Freeman i Jacques, tanmateix, mencionen que molts altres temples d'Angkor no segueixen la típica orientació cap a l'est, i suggereixen que l'alineació d'Angkor Vat fou a causa de la seva dedicació a Vixnu, que estava associat amb l'oest. (Continuarà)
(La fotografia és del temple d'un dels llacs del complex d'Angkor Wat)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís