Sud est asiàtic 2017: dia 16, dia de trànsit de Siem Reap (Cambodja) a Denpassar (Bali, Indonèsia); (24 d’agost de 2017) (I)

Avui toca matinar. Són les 5.15 quan sona el despertador i queda acabar d’empaquetar algunes coses abans de marxar. Entre d’altres, m’adono que portem un bon grapat de taps de tot tipus de cerveses que hem anat bevent: Angkor, Anchor, Leo, Chang, Tiger, etc...
A les sis en punt ja estem esmorzant a l’hotel. Som els primers, i tot just s’acaba d’obrir el bufet. Esmorzem ràpidament i en un tres i no res ja tenim les maletes a baix i a punt de marxa. Paguem a l’hotel, no sense alguna dificultat, ja que el noi que m’atén no sap gaire anglès i no sap fer funcionar el datàfon, i ja sortim cap a fora, a on ens espera el tuk-tuk amb el mateix conductor dels altres dies. Carreguem les maletes i ja marxem en direcció a l’aeroport, veient com la ciutat es desperta: un munt de motocicletes, de tuk-tuk, de nens amb bicicleta que van cap a escola, etc. El nostre tuk-tuk va molt lent amb comparació amb els altres, però arribem amb suficient antelació.

Anem a facturar les maletes amb Air Asia, canviem els riels cambodjans que no hem fet servir i ja fem el control de passaports de sortida del país i ... el nostre vol va amb retard, de manera que ens hem d’esperar una estona, una hora ben bona abans no pugem a l’avió que ens ha de menar a Kuala Lumpur. El vol no és gaire plàcid, hi alguna que altra turbulència, però finalment arribem i fem el trànsit per agafar el proper vol. Quan passem el primer control de seguretat veiem que el següent vol amb destinació a Denpassar, a Bali (Indonèsia), també va amb retard, de manera que després de passar un segon control de seguretat, tenim temps de dinar una mica, just a davant de la porta d’embarcament i fer temps per agafar el proper avió de la ruta. Embarquem amb més d’una hora de retard... un cop dins de l’avió, tinc temps de llegir una estona, fer un mos i esperar que la gent de cabina del vol d’Air Asia ens doni el full de duanes abans de caure adormida. El vol és de tres hores, i en dormo més de la meitat, malgrat que hi ha bastantes turbulències. Quan aterrem a Denpassar (https://en.wikipedia.org/wiki/Denpasar ) ja és ben fosc, tot i que tampoc és cap hora desorbitada. Com que som dels primers de baixar, no hem d’esperar gaire estona a fer el control de passaports. Per als que, ens agradi o no, som espanyols (imposats), no cal visat si t’estàs menys de trenta dies al país. Un cop passat el control i agafades les maletes, és moment de canviar diners a rupies. A viquipèdia es conta el següent sobre la rúpia indonèsia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rupia_indon%C3%A8sia ):” La rupia indonèsia (en indonesi rupiah Indonesia o, simplement, rupiah) és la moneda d'Indonèsia. El codi ISO 4217 és IDR i s'acostuma a abreujar Rp. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 sen, tot i que, a causa del poc valor de la moneda, ja fa temps que la fracció no està en circulació. De fet, a començament del 2009, la rupia indonèsia era la quarta unitat monetària de valor més baix del món. La rupia, el nom de la qual es va agafar de la moneda índia, es va introduir el 1945 en aquelles parts de les Índies Neerlandeses que estaven sota control de la República d'Indonèsia. Durant la guerra civil del 1945 al 1949 va circular juntament amb el florí de les Índies Neerlandeses i la rupia de les Índies Neerlandeses. A la fi del 1949 la rupia indonèsia va substituir les altres unitats monetàries en circulació. També les illes Riau i la meitat indonèsia de Nova Guinea (Irian Barat) van tenir les seves pròpies variants de rupia, que foren finalment integrades dins la rupia indonèsia el 1964 i el 1971 respectivament (vegeu rupia de Riau i rupia de Nova Guinea Occidental). (Continuarà)
(La fotografia és d'un plat khemer, menjat a Cambodja)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís