Sud est asiàtic 2017: dia 16, dia de trànsit de Siem Reap (Cambodja) a Denpassar (Bali, Indonèsia); (24 d’agost de 2017) (I)
Avui toca matinar. Són les 5.15 quan
sona el despertador i queda acabar d’empaquetar algunes coses abans de marxar.
Entre d’altres, m’adono que portem un bon grapat de taps de tot tipus de
cerveses que hem anat bevent: Angkor, Anchor, Leo, Chang, Tiger, etc...
A les sis en punt ja estem esmorzant
a l’hotel. Som els primers, i tot just s’acaba d’obrir el bufet. Esmorzem
ràpidament i en un tres i no res ja tenim les maletes a baix i a punt de marxa.
Paguem a l’hotel, no sense alguna dificultat, ja que el noi que m’atén no sap
gaire anglès i no sap fer funcionar el datàfon, i ja sortim cap a fora, a on
ens espera el tuk-tuk amb el mateix conductor dels altres dies. Carreguem les
maletes i ja marxem en direcció a l’aeroport, veient com la ciutat es desperta:
un munt de motocicletes, de tuk-tuk, de nens amb bicicleta que van cap a
escola, etc. El nostre tuk-tuk va molt lent amb comparació amb els altres, però
arribem amb suficient antelació.
Anem a facturar les maletes amb Air Asia,
canviem els riels cambodjans que no hem fet servir i ja fem el control de
passaports de sortida del país i ... el nostre vol va amb retard, de manera que
ens hem d’esperar una estona, una hora ben bona abans no pugem a l’avió que ens
ha de menar a Kuala Lumpur. El vol no és gaire plàcid, hi alguna que altra
turbulència, però finalment arribem i fem el trànsit per agafar el proper vol.
Quan passem el primer control de seguretat veiem que el següent vol amb
destinació a Denpassar, a Bali (Indonèsia), també va amb retard, de manera que
després de passar un segon control de seguretat, tenim temps de dinar una mica,
just a davant de la porta d’embarcament i fer temps per agafar el proper avió
de la ruta. Embarquem amb més d’una hora de retard... un cop dins de l’avió,
tinc temps de llegir una estona, fer un mos i esperar que la gent de cabina del
vol d’Air Asia ens doni el full de duanes abans de caure adormida. El vol és de
tres hores, i en dormo més de la meitat, malgrat que hi ha bastantes
turbulències. Quan aterrem a Denpassar (https://en.wikipedia.org/wiki/Denpasar ) ja és ben fosc, tot i que tampoc és cap
hora desorbitada. Com que som dels primers de baixar, no hem d’esperar gaire
estona a fer el control de passaports. Per als que, ens agradi o no, som
espanyols (imposats), no cal visat si t’estàs menys de trenta dies al país. Un
cop passat el control i agafades les maletes, és moment de canviar diners a
rupies. A viquipèdia es conta el següent sobre la rúpia indonèsia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rupia_indon%C3%A8sia ):” La rupia indonèsia (en indonesi rupiah Indonesia o,
simplement, rupiah) és
la moneda d'Indonèsia. El codi ISO 4217 és IDR i
s'acostuma a abreujar Rp.
Tradicionalment s'ha subdividit en 100 sen, tot i que, a causa del poc valor de la moneda, ja fa temps
que la fracció no està en circulació. De fet, a començament del 2009, la rupia indonèsia era la quarta unitat monetària de valor més baix del món. La rupia, el nom de la qual es va agafar de la
moneda índia, es va introduir el 1945 en aquelles parts de les Índies Neerlandeses que estaven sota control de la
República d'Indonèsia. Durant la guerra civil del 1945 al 1949 va circular
juntament amb el florí de les Índies Neerlandeses i la rupia de les Índies Neerlandeses. A la fi
del 1949 la
rupia indonèsia va substituir les altres unitats monetàries en circulació.
També les illes Riau i la meitat indonèsia de Nova Guinea (Irian Barat) van tenir les seves
pròpies variants de rupia, que foren finalment integrades dins la rupia
indonèsia el 1964 i
el 1971 respectivament
(vegeu rupia de Riau i rupia de Nova Guinea Occidental). (Continuarà)
(La fotografia és d'un plat khemer, menjat a Cambodja)
Comentaris