Sud est asiàtic 2017: dia 15, descobrint nous indrets a Angkor Wat (Cambodja); (23 d’agost de 2017) (II)

La piràmide central, evocació del Mont Meru, té 50 m de base i és accessible per quatre escalinates que s'enfilen. El conjunt està format per dos graons amb petits santuaris i una terrassa superior, a 12 m del sòl, on s'aixequen cinc torres: una a cada vèrtex i la central, més gran. Aquesta torre central, de maó, s'aixeca sobre un podi, a un nivell superior que les altres quatre. Estan orientades a llevant, com de costum, amb falses portes a ponent. Segons una inscripció la torre central era ocupada per un linga. Les altres quatre eren dedicades a XivaVixnu i les seves esposes respectives: Uma i Laksmi.”
Després de visita a aquest lloc espectacular, el bon conductor ens porta, tot passant per bells i verds camps d’arròs, fins East Mebon, a on baixem a passejar-nos una mica i a fer les pertinents fotografies. East Meabon es conta que (https://en.wikipedia.org/wiki/East_Mebon; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mebon_oriental ):” Mebon oriental (en khmer ប្រាសាទមេបុណ្យខាងកើត) és un temple del segle X situat a Angkor (Cambodja). Va ser construït durant el regnat del rei Rajendravarman II i s'erigeix sobre una illa artificial al centre del dipòsit, actualment sec, Baray Oriental.: Forma part del complex arqueològic d'Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Mebon va ser dedicat al déu hindú Shiva i honra als pares del rei. La ubicació del temple reflecteix la preocupació dels arquitectes jmer amb l'orientació i els eixos cardinals. El temple va ser construït en un eix nord-sud amb el temple estatal de Rajendravarman II, Pre Rup, situat a uns 1.200 metres cap al sud als afores del baray. El Mebon també es troba en un eix est-oest amb el temple de Phimeanakas, una altra creació aixecada durant regnat de Rajendravarman II, situat a uns 6.800 metres cap a l'oest.
La construcció es va culminar el 953 dC seguint l'estil general de Pre Rup. Compta amb dos murs exteriors i tres nivells. S'usaren tota la gamma de materials de llarga durada propis de la construcció jemer: gresmaólaterita i estuc. Hi ha una torre central en una plataforma quadrada a la part superior, envoltada per quatre torres més petites en les cantonades de la plataforma. Les torres són de maó i es poden observar forats que servien per ancorar l'estuc.
L'escultura en el Mebon oriental és variada i excepcional, i presenta elefants de dos metres d'altura a les cantonades del primer i segon nivell. Entre les escenes religioses destaquen les del déu Indra damunt del seu elefant Airavata, de tres caps, i Shiva sobre la seva muntura, un bou sagrat Nandi. La talla en llindes és particularment elegant.
I des d’aquesta destinació, continuem fins a Ta Som (https://en.wikipedia.org/wiki/Ta_Som ). Aquest és un d’aquells temples a on hi ha arbres amb arrels immenses i és preciós.
Des d’aquí ja continuem fins a la propera parada, que no és altra que Neak Pean (https://en.wikipedia.org/wiki/Neak_Pean ). De camí cap a aquesta zona, entremig dels arbres, s’entrelluca una mena de llac a on hi ha molts esquelets d’arbres. Un cop el conductor ens deixa, creuem la passarel·la de fusta per anar a Neak Pean. Hi ha molts venedors a la zona; intentem regatejar amb un, sense gaire èxit.
De camí, també hi ha un munt d’infants que supliquen que els hi comprem alguna cosa. Ens hi neguem per no afavorir l’absentisme escolar, ja que la mainada hauria d’estar a l’escola i no venent. Tot fent el tour, hem passat per davant d’algunes escoles a on sí que hi anava la mainada...
Continuem caminant i ens trobem ja davant de Neak Pean, que és un petit temple envoltat d’aigua, com una mena de llac amb nenúfars. És molt bonic però no t’hi pots acostar gaire, així que fem les fotos de rigor i desfem el camí d’anada. De nou, contemplo infants que es dediquen a pescar al llac enlloc de ser a l’escola...
De tornada, acabem comprant una guia d’Angkor al venedor amb qui havíem regatejar i continuem el periple. Pel camí torno a veure infants banyant-se al llac, pescant o simplement sense fer res, però sense anar a l’escola...
Amb tot, ja arribem a la penúltima estació d’avui, que no és altra que Preah Khan (https://en.wikipedia.org/wiki/Preah_Khan ). El conductor ens deixa en un costat del temple i ens retrobarem amb ell en un altre. Per accedir-hi, cal que creuem una mena de riu i pont i entrem en un lloc realment espectacular: grans arbres, edificis amb columnes i de dos pisos... el lloc més molt més gran del que m’imaginava! Fins i tot pugem al cim d’un lloc, a on hi ha un buda (aquí et trobes budes en els llocs més inversemblants) i obtenim una vista espectacular de l’indret. Anem caminant tot xino-xano fins a la sortida i ja ens enfilem al tuk-tuk per tal de continuar amb el periple, que tindrà com a plat final la zona més coneguda: Angkor Wat, pròpiament dit. El recorregut que hem fet avui m’ha encantat, ha estat realment espectacular i he recorregut una nova zona d’Angkor! Un cop a la “joia de la corona”, el primer que fem és anar a prendre un batut de coco per agafar forces per combatre la calor asfixiant, però entremig, escoltem un munt de cantarelles que ens demanen que consumim a la seva parada. Al final aquesta insistència acaba essent angoixant, i pel que veiem, empipa a bastants turistes...

I amb tot, ja entrem a Angkor. No ho fem per la porta principal, ja que està en obres, sinó que ho fem per una mena de pont flotant que han posat amb tal finalitat. Un cop creuem la porta d’entrada al majestuós temple, ens trobem amb un mico entremaliat que remena en una paperera. Hi ha una zona a on n’hi ha uns quants i ens acostem a veure’ls com pugen a les motos o fan de les seves. Seguidament, ja ens endinsem a les profunditats del meravellós indret, observant els detalls de les columnes i de les parets, els budes, el monjos que hi ha resant... (Continuarà)
(La fotografia és d'un dels gravats en els temples d'Angkor Wat)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís