Sud est asiàtic 2017: dia 15, descobrint nous indrets a Angkor Wat (Cambodja); (23 d’agost de 2017) (II)
La piràmide central, evocació
del Mont Meru, té 50 m de base i és accessible
per quatre escalinates que s'enfilen. El conjunt està format per dos graons amb
petits santuaris i una terrassa superior, a 12 m del sòl, on s'aixequen cinc
torres: una a cada vèrtex i la central, més gran. Aquesta torre central, de
maó, s'aixeca sobre un podi, a un nivell superior que les altres quatre. Estan
orientades a llevant, com de costum, amb falses portes a ponent. Segons una
inscripció la torre central era ocupada per un linga.
Les altres quatre eren dedicades a Xiva, Vixnu i les seves esposes
respectives: Uma i Laksmi.”
Després de
visita a aquest lloc espectacular, el bon conductor ens porta, tot passant per
bells i verds camps d’arròs, fins East Mebon, a on baixem a passejar-nos una
mica i a fer les pertinents fotografies. East Meabon es conta que (https://en.wikipedia.org/wiki/East_Mebon; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mebon_oriental ):” Mebon oriental (en khmer ប្រាសាទមេបុណ្យខាងកើត) és un temple del segle X situat a Angkor (Cambodja).
Va ser construït durant el regnat del rei Rajendravarman II i
s'erigeix sobre una illa artificial al centre del dipòsit, actualment
sec, Baray Oriental.:
Forma part del complex arqueològic d'Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Mebon va ser dedicat al déu hindú Shiva i honra als pares del rei. La ubicació del temple reflecteix
la preocupació dels arquitectes jmer amb l'orientació
i els eixos cardinals. El temple va ser construït en un eix nord-sud amb el temple
estatal de Rajendravarman II, Pre Rup,
situat a uns 1.200 metres cap al sud als afores del baray. El Mebon també es troba en un eix
est-oest amb el temple de Phimeanakas, una altra
creació aixecada durant regnat de Rajendravarman II, situat a uns 6.800 metres
cap a l'oest.
La construcció es va culminar el 953 dC seguint l'estil general de
Pre Rup. Compta amb dos murs exteriors i tres nivells. S'usaren tota la gamma
de materials de llarga durada propis de la construcció jemer: gres, maó, laterita i estuc. Hi ha una torre central en una plataforma quadrada a la part
superior, envoltada per quatre torres més petites en les cantonades de la
plataforma. Les torres són de maó i es poden observar forats que servien per
ancorar l'estuc.
L'escultura en el Mebon oriental és variada i excepcional, i
presenta elefants de dos metres d'altura a les cantonades del primer i segon
nivell. Entre les escenes religioses destaquen les del déu Indra damunt del seu
elefant Airavata, de tres caps, i Shiva sobre la seva muntura, un bou sagrat Nandi.
La talla en llindes és particularment elegant.”
I des d’aquesta destinació, continuem
fins a Ta Som (https://en.wikipedia.org/wiki/Ta_Som ). Aquest és un d’aquells temples a on
hi ha arbres amb arrels immenses i és preciós.
Des d’aquí ja continuem fins a la
propera parada, que no és altra que Neak Pean (https://en.wikipedia.org/wiki/Neak_Pean ). De camí cap a aquesta zona,
entremig dels arbres, s’entrelluca una mena de llac a on hi ha molts esquelets
d’arbres. Un cop el conductor ens deixa, creuem la passarel·la de fusta per
anar a Neak Pean. Hi ha molts venedors a la zona; intentem regatejar amb un,
sense gaire èxit.
De camí, també hi ha un munt
d’infants que supliquen que els hi comprem alguna cosa. Ens hi neguem per no
afavorir l’absentisme escolar, ja que la mainada hauria d’estar a l’escola i no
venent. Tot fent el tour, hem passat
per davant d’algunes escoles a on sí que hi anava la mainada...
Continuem caminant i ens trobem ja
davant de Neak Pean, que és un petit temple envoltat d’aigua, com una mena de
llac amb nenúfars. És molt bonic però no t’hi pots acostar gaire, així que fem
les fotos de rigor i desfem el camí d’anada. De nou, contemplo infants que es
dediquen a pescar al llac enlloc de ser a l’escola...
De tornada, acabem comprant una guia
d’Angkor al venedor amb qui havíem regatejar i continuem el periple. Pel camí
torno a veure infants banyant-se al llac, pescant o simplement sense fer res,
però sense anar a l’escola...
Amb tot, ja arribem a la penúltima
estació d’avui, que no és altra que Preah Khan (https://en.wikipedia.org/wiki/Preah_Khan ). El conductor ens deixa en un
costat del temple i ens retrobarem amb ell en un altre. Per accedir-hi, cal que
creuem una mena de riu i pont i entrem en un lloc realment espectacular: grans
arbres, edificis amb columnes i de dos pisos... el lloc més molt més gran del
que m’imaginava! Fins i tot pugem al cim d’un lloc, a on hi ha un buda (aquí et
trobes budes en els llocs més inversemblants) i obtenim una vista espectacular
de l’indret. Anem caminant tot xino-xano fins a la sortida i ja ens enfilem al tuk-tuk per tal de continuar amb el
periple, que tindrà com a plat final la zona més coneguda: Angkor Wat,
pròpiament dit. El recorregut que hem fet avui m’ha encantat, ha estat realment
espectacular i he recorregut una nova zona d’Angkor! Un cop a la “joia de la
corona”, el primer que fem és anar a prendre un batut de coco per agafar forces
per combatre la calor asfixiant, però entremig, escoltem un munt de cantarelles
que ens demanen que consumim a la seva parada. Al final aquesta insistència acaba
essent angoixant, i pel que veiem, empipa a bastants turistes...
I amb tot, ja entrem a Angkor. No ho
fem per la porta principal, ja que està en obres, sinó que ho fem per una mena
de pont flotant que han posat amb tal finalitat. Un cop creuem la porta
d’entrada al majestuós temple, ens trobem amb un mico entremaliat que remena en
una paperera. Hi ha una zona a on n’hi ha uns quants i ens acostem a veure’ls
com pugen a les motos o fan de les seves. Seguidament, ja ens endinsem a les
profunditats del meravellós indret, observant els detalls de les columnes i de
les parets, els budes, el monjos que hi ha resant... (Continuarà)
(La fotografia és d'un dels gravats en els temples d'Angkor Wat)
Comentaris