Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (III)

Una altra interpretació d'Angkor Vat fou proposada per Eleanor Mannikka. Recolzant-se en l'alineació i dimensions del temple i en el contingut i disposició dels baixos relleus, raona que l'estructura representa una nova era de pau demanada sota el regnat de Suryavarman II. Els arguments de Mannika han estat rebuts amb una barreja d'interès i escepticisme en els cercles acadèmics. Es distancia de les especulacions que fan altres, tals com Graham Hancock, que diuen que Angkor Vat és part de la representació de la constel·lació del Dragó
Angkor Vat és l'exemple per excel·lència de l'estil clàssic de l'arquitectura khmer. Al segle XII els arquitectes khmers havien esdevingut talentosos i amb confiança en l'ús de gres (en comptes de maons o laterita) com a material principal de construcció. La majoria de les àrees visibles són fetes de blocs de gres, mentre que la laterita fou usada pel mur exterior i per parts estructurals amagades. L'aglutinant utilitzat per ajuntar els blocs encara ha de ser identificat, tot i que s'ha suggerit que es podria tractar de resina o calç morta
Angkor Vat ha rebut elogis sobretot relacionats amb l'harmonia del seu disseny, que ha estat comparada amb l'arquitectura de l'antiga Grècia i de l'antiga Roma. Segons Maurice Glaize, conservador de mitjan segle XX d'Angkor, el temple «aconsegueix una perfecció clàssica gràcies a la monumentalitat continguda dels seus elements finament equilibrats i de la disposició precisa de les seves proporcions. És una obra de poder, unitat i estil».
Pel que fa a l'arquitectura, els elements característics de l'estil inclouen: l'ogiva, torres en forma de dent com poncelles de lotussemigaleriesper ampliar els passadissos; galeries axials que connecten els recintes; i les terrasses cruciformes que apareixen al llarg de l'eix principal del temple. Els elements decoratius típics són les devata (o apsara), els baixos relleus i les garlandes extensives i escenes narratives en els frontons. L'estatuària d'Angkor Vat es considera conservativa, i és més estàtica i menys elegant que treballs anteriors. Altres elements del disseny han estat destruïts pel pillatge i pel pas del temps, entre els quals l'estuc daurat de les torres, el daurat d'algunes figures dels baixos relleus i els panells del sostre i portes de fusta.
L'estil d'Angkor Vat fou succeït pel del període Bayon, en el qual la qualitat fou sovint sacrificada davant la quantitat. Altres exemples d'Angkor del mateix estil que el d'Angkor Vat són Banteay SamréThommanonChao Say Tevoda i els temples primerencs de Preah Pithu; fora d'Angkor, Beng Mealea i parts de Phanom Rung i Phimai.
El mur exterior, de dimensions 1024 per 802 metres i de 4,5 metres d'altura, està envoltat per una esplanada de 30 metres i un fossat de 190 metres d'amplada. Al temple s'hi accedeix per un camí de terra a l'est i per un camí de pedra sorrenca a l'oest; aquest darrer, l'entrada principal, es tracta d'una addició posterior que segurament reemplaçà un pont de fusta.[33] Hi ha gopura (una mena d'edificis ornamentals d'entrada) a cadascun dels punts cardinals; el de l'oest és de llarg el més gran, i té tres torres en ruïnes. Sota la torre meridional hi ha una estàtua de Vixnu coneguda com a Ta Reach, la qual podria haver ocupat originalment el santuari central del temple.  Les galeries discorren entre les torres i fins a dues entrades més llunyanes en cada costat del gopura que se solen anomenar «portes de l'elefant», ja que són prou grans perquè hi passi aquest animal. Aquestes galeries tenen pilars de planta quadrada al costat exterior (oest) i un mur tancat al costat interior (est). El sostre entre els pilars està decorat amb rosetes de lotus, la cara oest del mur amb figures dansaires i la cara est amb finestres balustrades, dansaires masculins sobre animals i devata, entre els quals es troba l'única (al sud de l'entrada) que mostra les dents.
El mur exterior tanca un espai de 820.000 metres quadrats (82 hectàrees) que estava ocupat originalment, a part del mateix temple, per la ciutat i, al nord del temple, el palau reial. Com tots els edificis seculars d'Angkor, estaven construïts amb materials peribles en comptes de pedra, per la qual cosa no en queden restes excepte els contorns d'alguns dels carrers. La majoria de la superfície està actualment coberta per boscos. Una avinguda de 350 metres connecta el gopura occidental al temple, amb sis balustrades decorades amb naga i sis conjunts d'esglaons que menen a baix a la ciutat a cada costat. Ambdós costats també presenten cadascun una construcció coneguda com a «biblioteca» amb entrades a cada punt cardinal, i un petit estanc entre la biblioteca i el mateix temple. Aquests estancs són addicions tardanes al disseny, igual que la terrassa cruciforme vigilada per lleons que connecta la calçada amb l'estructura central
El temple està situat en una terrassa més elevada que la ciutat. Està format per tres galeries que s'eleven cap a la torre central; cada nivell és més alt que l'anterior. Mannikka les interpreta com a dedicades al rei, a Brahma, a la Lluna i a Vixnu. Cada galeria té un gopura a cadascuna de les puntes, i les dues galeries més interiors tenen torres a les cantonades que formen un quincunci amb la torre central.

La galeria exterior mesura 187 per 215 metres, i té pavellons i no pas torres a les cantonades. La galeria està oberta cap a l'exterior del temple, amb semigaleries de columnes que apuntalen l'estructura. Un claustre cruciforme anomenat Preah Poan ('Saló dels Mil Déus') connecta la galeria més exterior al segon recinte del costat oest. Durant segles, els pelegrins deixaren imatges de Buda al claustre, tot i que la majoria han estat ja esborrades. Aquesta àrea té moltes inscripcions que relaten els fets divins dels pelegrins, la majoria escrites en khmer, tot i que algunes estan en birmà i japonès. Pot ser que els quatre petits patis conformats pel claustre estiguessin plens d'aigua. Al nord i al sud del claustre hi ha biblioteques. (Continuarà)
(La fotografia és de Ta Prohm)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís