Sud est asiàtic 2017: dia 15, descobrint nous indrets a Angkor Wat (Cambodja); (23 d’agost de 2017) (I)

Avui de nou dormo bastant bé. De matinada, amb les primeres llums del dia, ja em mig desvetllo, però almenys he dormit seguides unes quantes hores! Després de mandrejar un xic, ja baixem a esmorzar al bufet lliure, a on de nou, hi ha tot tipus de queviures. Avui no tinc gaire gana, però alguna cosa pico per no quedar defallida durant el matí que ens espera de temple en temple. Tornem a tenir la sort de poder esmorzar davant de la piscina, i avui, amb més calma que el dia anterior.
Després d’esmorzar ja ens preparem per marxar a conèixer noves zones d’Angkor Wat. Ens torna a tocar el mateix conductor que el dia anterior, i de nou, ens aconsella molt bé. Primer de tot ens porta a un dels punts de control per tal que ens marquin els dies. I és que pots comprar el tiquet per tres dies, però el pots utilitzar durant una setmana sencera. Cada dia, abans de començar la visita, has de passar per algun lloc de control per tal que t’assenyalin el dia i després ja només mostrar el tiquet als controladors que hi ha a l’entrada de cada lloc simbòlic.
Avui fem el que es coneix com la “volta llarga” i que passa primer pel temple de Pre Rup, que és molt impressionant. Només d’arribar, per variar, ja ens trobem amb venedors dins del propi temple. Un s’enfada perquè no li volem comprar res, i amb la cantarella  que deixa anar, deduïm que ens està ben insultant
En aquest temple, a les quatre cantonades hi ha estàtues d’elefants molt i molt ben conservades. De fet, es creu que els elefants foren una peça clau per tal d’edificar tota la zona d’Angkor Wat.  A dins, hi sentim parlar espanyol, i és que és d’on hi ha més turistes; de fet, sentim parlar més espanyol que anglès en molts temples!
A viquipèdia es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Pre_Rup; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pre_Rup ):” Pre Rup és un temple hinduista dins els complex arqueològic d’Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat. Aquest conjunt de construccions de l'Imperi Khmer és al nord de la ciutat de Siemp Reap. Dintre del complex, aquest temple és a llevant d’Angkor Thom i al sud el Baray Oriental. El temple fou construït per Rajendravarman II (944-968). Aquest monarca va retornar la capitalitat del regne a Angkor, que havia perdut en època de Jayavarman IV (921-941) el qual l'havia traslladat a Koh KerRajendravarman II era cosí d’Harshavarman (941-944), i aquest darrer, fill de Jayavarman IV.
Poc abans, Rajendravarman II ja havia fet aixecar el temple de Mebon Oriental, al bell mig del gran dipòsit d'aigua, ara dessecat, conegut com a Baray Oriental (amb una superfície de 7,5 x 1,83 km) que assegurava el proveïment a la capital. Aquest segon temple es va aixecar al sud del Baray, possiblement sobre un temple anterior dedicat a Xiva, que hauria aixecat Yasovarman I (889-910), el primer a construir a Angkor.
Desconeixem l'arquitecte que es va encarregar de l'obra, però per analogia hom suposa que fou el mateix que havia projectat el Mebon Oriental poc abans: Kavindrarimathana, l'únic arquitecte khmer documentat. Els materials utilitzats en la construcció, pràcticament es limiten a la laterita i el maó. El temple es va consagrar el 961. El nom amb què es coneix el lloc (Pre Rup) és modern, originalment era conegut amb el de Rajendrabhadresvara, segons una inscripció fundacional.
És un dels darrers exemples d'edifici on hi han petites construccions allargassades envoltant-lo; més endavant aquestes evolucionaran en galeries contínues, tal com podem veure a Angkor Vat, per exemple.
Tractant-se d'un temple d'estat, és segur que tenia una muralla exterior que englobava aquest edifici, el palau i habitatges i que arribava fins al mateix Baray, a uns 500 m. Una veritable ciutat, que algunes fonts anomenen "Ciutat de l'Est". Però no s'ha trobat pràcticament res d'això.
Fou excavat i estudiat per H. Marchal i G. Trouvé entre el 1930 i 1935.
El que es conserva en més o menys bon estat és el recinte del temple, una muralla de laterita gairebé quadrada (120 x 130 m), travessada per quatre gopures (portals monumentals) iguals, en forma de creu i amb tres portes cada un.
Interiorment hi ha un segon recinte tancat. Entre la primera muralla i la segona es van aixecar diverses construccions en època més tardana, potser pel successor del promotor, Jayavarman V. Les construccions més aparents són dos grups de torres de maó que s'aixequen a llevant: tres al sud i dues al nord. Tot fa pensar que la tercera no es va arribar a fer mai. Hi ha també una sèrie de construccions allargades que omplen els altres tres costats, possiblement utilitzades com a cambres pels sacerdots.

Una segona muralla de 87 x 77 m amb quatre gopures orientats als quatre punts cardinals tanquen el recinte interior, més elevat. Aquí s'aixeca la piràmide central del temple, envoltada d'un bon nombre de construccions menors: una sèrie de construccions allargades, dues "biblioteques" de maó (construccions molt característiques de l'arquitectura khmer i que hom desconeix la seva utilitat, malgrat el nom) i una "cisterna" just al davant de l'entrada oriental i la piràmide. Aquesta suposada cisterna ha donat peu a històries fabuloses amb forns crematoris inclosos, però realment es tracta de la base d'una estàtua. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís