Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (VI)

El dragó de Komodo és una espècie vulnerable i es troba a la Llista Vermella de la UICN.  Hi ha aproximadament 4.000-5.000 dragons de Komodo en estat salvatge. Les poblacions estan limitades a les illes de Gili Motang (100), Gili Dasami (100), Rinca (1.300), Komodo (1.700) i Flores (potser 2.000). Tanmateix, hi ha la preocupació que actualment només podrien quedar 350 femelles reproductores. Per respondre a aquesta preocupació, el 1980 es fundà el Parc Nacional de Komodo per protegir les poblacions de dragons de Komodo en illes com ara Komodo, Rinca i Padar. Més endavant, es fundaren les reserves de Wae Wuul i de Wolo Tado a Flores per contribuir en la conservació del dragó de Komodo. Hi ha proves que els dragons s'estan acostumant a la presència d'humans, car els turistes els alimenten sovint amb cadàvers d'animals en diversos punts d'alimentació.
L'activitat volcànica, terratrèmols, pèrdua d'hàbitat, incendis (la població de Padar quedà gairebé destruïda a causa d'un incendi, i des d'aleshores ha desaparegut misteriosament), pèrdua de preses, el turisme i la caça furtiva han contribuït tots a l'estatus vulnerable del dragó de Komodo. Sota l'Apèndix I del CITES, l'intercanvi comercial de pells o exemplars és il·legal.
El biòleg australià Tim Flannery ha suggerit que l'ecosistema australià podria beneficiar-se de la introducció de dragons de Komodo, car podria ocupar parcialment el nínxol de gran carnívor que quedà buit després de l'extinció del varànid gegant Megalania. Tanmateix, creu que aquests experiments d'aclimatació haurien de fer-se amb precaució i gradualment, particularment perquè "el problema de la depredació d'humans per part dels grans varànids no hauria de ser subestimada". Utilitza l'exemple de la coexistència reeixida amb els cocodrils marins com a prova que els australians podrien adaptar-se amb èxit.
Tot i que els atacs són molt rars, es coneixen casos en què dragons de Komodo han matat humans. El 4 de juny del 2007, un dragó atacà un nen de vuit anys a l'illa de Komodo, que morí posteriorment a causa de la pèrdua massiva de sang de les ferides. Fou el primer atac fatal conegut en trenta-tres anys. Els nadius culparen els ecologistes de l'atac, dient que havien enfurismat els varànids per posar fi als sacrificis de cabres. De fet, per als nadius de l'illa de Komodo, el dragó és la reencarnació de parents seus, i per tant el tracten amb reverència.
Els dragons de Komodo han estat des de fa temps grans atraccions per als zoològics, on la seva mida i reputació els convertien en exhibicions populars. Tanmateix, són rars als zoos, car són vulnerables a infeccions i malalties parasitàries si se'ls captura de l'estat salvatge, i no es reprodueixen fàcilment.
El primer dragó de Komodo fou exhibit el 1934 a l'Smithsonian National Zoological Park, però només visqué dos anys. Es dugueren a terme més intents d'exhibir dragons de Komodo, però la longevitat dels animals era molt curta, amb una mitjana de cinc anys al National Zoological Park. Finalment, els estudis fets per Walter Auffenberg, documentats en el seu llibre L'ecologia del comportament del varà de Komodo, permeteren una cura i reproducció més reeixides del dragó de Komodo en captivitat.
S'ha observat en dragons captius que molts exemplars presenten un comportament relativament dòcil després de poc temps en captivitat. Es coneixen molts casos en què els guardians han tret els animals del seu recinte perquè interaccionin amb els visitants del zoo, incloent-hi infants petits, sense conseqüències dolentes. Els dragons també són capaços de reconèixer éssers humans individuals. Ruston Hartdegen, del Zoo de Dallas, informà que els seus dragons de Komodo reaccionaven de manera diferent segons si veien el seu cuidador habitual, un de menys familiar, o un de completament desconegut.
La investigació amb dragons de Komodo en captivitat també ha ofert proves que es dediquen a jugar. Un estudi concernia un exemplar que feia moure una pala que havia deixat el seu cuidador, aparentment atret pel so de la pala rascant contra la superfície rocosa. Una dragona jove del Zoo Nacional de Washington DC agafava i sacsejava diversos objectes, incloent-hi estàtues, llaunes de beguda, anelles de plàstic i mantes. També ficava el cap dins de caixes, sabates i altres objectes. No confonia aquests objectes amb menjar, car només se'ls empassava si estaven coberts amb sang de rata. Aquest joc social ha portat a una comparació sorprenent amb el joc dels mamífers.
Un altre cas de joc en els dragons de Komodo ve de la Universitat de Tennessee, on una jove dragona anomenada Kraken interaccionava amb anelles de plàstic, una sabata, una galleda i una llauna, donant-los cops amb el musell, escombrant-los i movent-los d'una banda a l'altra amb la boca. Tractava aquests objectes de manera diferent que el menjar, portant l'eminent investigador Gordon Burghardt a concloure que desmenteixen la visió que el joc amb objectes és un "comportament predador motivat per l'aliment". Kraken fou el primer dragó de Komodo a néixer en captivitat fora d'Indonèsia, naixent al Zoo Nacional el 13 de setembre del 1992.

Tanmateix, fins i tot dragons aparentment dòcils, poden de manera impredictible esdevenir agressius, especialment quan algú desconegut envaeix el seu territori. Al juny del 2001, un dragó de Komodo ferí greument Phil Bronstein (editor executiu del San Francisco Chronicle) quan aquest entrà dins el seu recinte del Zoo de Los Angeles, havent estat convidat a entrar pel cuidador de l'animal. El dragó mossegà Bronstein al peu nu, car el cuidador li havia dit que es tragués les sabates blanques que duia, que podrien haver excitat el dragó de Komodo. Tot i que aconseguí escapar-se, calgué reenganxar-li quirúrgicament diversos tendons del peu. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís