Sud est asiàtic 2017: dia 16, dia de trànsit de Siem Reap (Cambodja) a Denpassar (Bali, Indonèsia); (24 d’agost de 2017) (i II)

A causa de la forta inflació, el 13 de desembre del 1965 es va adoptar una nova rupia que en costava 1.000 de les antigues. La crisi financera del sud-est asiàtic del 1997-1998 va reduir de cop i volta el valor de la rupia en un 35% i fou un dels factors principals que van precipitar la caiguda del govern del president Suharto. La rupia, que tenia una taxa de canvi d'entre 2.000–3.000 rupies per dòlar, va arribar a un mínim de 16.800 rupies per dòlar el juny del 1998. Tot i que ha recuperat una bona part del seu valor, continua tenint uns nivells de canvi molt baixos.
Emesa pel Banc d'Indonèsia (Bank Indonesia), en circulen monedes de 25, 50, 100, 200, 500 i 1.000 rupies, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 rupies. A causa del valor tan baix de la rupia indonèsia, les monedes tenen una circulació ben escassa.
Ens trobem a unes noies que avui també han fet la mateixa ruta que nosaltres, marxant de Siem Reap i acabant a Bali. Un cop fet el canvi de diner, comença de nou la cantarella de si necessitem un taxi. És pesat, però no tant angoixant com ho era a Cambodja. Ja a fora l’aeroport, busquem com arribar a l’hostal, a on ja havíem estat l’any anterior, molt proper a l’aeroport. Com que és molt fosc, però, ens perdem una mica i donem unes quantes voltes, no sense ser requerits per taxistes per tal que pugem al seu taxi de manera molt insistent dins de l’aeroport. Finalment, preguntant a un parell de persones trobem molt ràpidament el camí fins a l’hostal, el Kira House, i en un tres i no res hi som. I un cop allí, el bàlsam, la tranquil·litat d’estar en un lloc lluny del bullici però alhora molt cèntric, amb gent molt simpàtica i atenta, una habitació molt neta i espaiosa, amb una petita terrassa exterior. Tot un luxe per molts pocs diners.
Com que estem assedegats, el primer que fem és anar a comprar una cervesa Bintang (https://en.wikipedia.org/wiki/Bintang_Beer; https://www.facebook.com/Bintang-Beer-30939926386/ ), la de Bali, i ens la prenem a la terrassa de l’hostal. Ara ja tornem a estar a una diferència horària de sis hores respecte a Catalunya. I com que és “relativament” tard, preguntem a l’hostal a on podem anar a sopar, i ens recomana un restaurant econòmic i proper, el Nuka (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g297697-d7351161-Reviews-Nuka_Restaurant_Bar-Kuta_Bali.html ). Hi anem i a fe que mengem bé i molt econòmic...

Després de sopar, comprem una cervesa en un supermercat 24h proper i ja ens retirem a descansar.  Avui ha estat un dia de trànsit, però personalment em cansa molt més que no pas fer una llarga caminada... Així doncs, el millor remei pel cansament és descansar unes quantes hores...
(La fotografia correspon a la Jerman beach, a Kuta)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"