Sud est asiàtic 2017: dia 16, dia de trànsit de Siem Reap (Cambodja) a Denpassar (Bali, Indonèsia); (24 d’agost de 2017) (i II)
A causa de la forta inflació, el 13 de
desembre del 1965 es va adoptar una nova rupia que en costava 1.000 de les
antigues. La crisi financera del sud-est asiàtic del 1997-1998 va reduir de cop i volta el valor de la rupia en un 35% i
fou un dels factors principals que van precipitar la caiguda del govern del
president Suharto.
La rupia, que tenia una taxa de canvi d'entre 2.000–3.000 rupies per dòlar, va arribar a un mínim de 16.800 rupies per dòlar el juny del
1998. Tot i que ha recuperat una bona part del seu valor, continua tenint uns
nivells de canvi molt baixos.
Emesa pel Banc d'Indonèsia (Bank
Indonesia), en circulen monedes de 25, 50, 100, 200, 500 i 1.000 rupies,
i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 rupies. A
causa del valor tan baix de la rupia indonèsia, les monedes tenen una
circulació ben escassa.”
Ens trobem a unes noies que avui
també han fet la mateixa ruta que nosaltres, marxant de Siem Reap i acabant a
Bali. Un cop fet el canvi de diner, comença de nou la cantarella de si
necessitem un taxi. És pesat, però no tant angoixant com ho era a Cambodja. Ja
a fora l’aeroport, busquem com arribar a l’hostal, a on ja havíem estat l’any
anterior, molt proper a l’aeroport. Com que és molt fosc, però, ens perdem una
mica i donem unes quantes voltes, no sense ser requerits per taxistes per tal
que pugem al seu taxi de manera molt insistent dins de l’aeroport. Finalment,
preguntant a un parell de persones trobem molt ràpidament el camí fins a
l’hostal, el Kira House, i en un tres i no res hi som. I un cop allí, el
bàlsam, la tranquil·litat d’estar en un lloc lluny del bullici però alhora molt
cèntric, amb gent molt simpàtica i atenta, una habitació molt neta i espaiosa,
amb una petita terrassa exterior. Tot un luxe per molts pocs diners.
Com que estem assedegats, el primer
que fem és anar a comprar una cervesa Bintang (https://en.wikipedia.org/wiki/Bintang_Beer; https://www.facebook.com/Bintang-Beer-30939926386/ ), la de Bali, i ens la prenem a la
terrassa de l’hostal. Ara ja tornem a estar a una diferència horària de sis
hores respecte a Catalunya. I com que és “relativament” tard, preguntem a
l’hostal a on podem anar a sopar, i ens recomana un restaurant econòmic i
proper, el Nuka (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g297697-d7351161-Reviews-Nuka_Restaurant_Bar-Kuta_Bali.html ). Hi anem i a fe que mengem bé i
molt econòmic...
Després de sopar, comprem una cervesa
en un supermercat 24h proper i ja ens retirem a descansar. Avui ha estat un dia de trànsit, però
personalment em cansa molt més que no pas fer una llarga caminada... Així
doncs, el millor remei pel cansament és descansar unes quantes hores...
(La fotografia correspon a la Jerman beach, a Kuta)
Comentaris