Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (V)

Els dragons de Komodo també tenen bacteris virulents a la saliva, dels quals s'han aïllat més de 28 soques gramnegatives i 29 de grampositives. Aquests bacteris causen una sèpsia a la seva víctima; si la mossegada inicial no mata la presa i aquesta aconsegueix escapar, sol morir després d'una setmana a causa de la infecció resultant. El bacteri més mortal de la saliva del dragó de Komodo sembla una soca molt letal de Pasteurella multocida, segons estudis fets sobre ratolins de laboratori. No hi ha cap antídot específic per a una mossegada de dragó de Komodo, però la víctima sol sobreviure si se li neteja la zona ferida i se la tracta amb grans dosis d'antibiòtics. Si no es tracta aviat, es pot estendre gangrena al voltant de la mossegada, cosa que pot requerir l'amputació de l'àrea afectada. Com que el dragó de Komodo sembla immune als seus propis microbis, s'hi han fet moltes investigacions a la recerca de la seva molècula antibacteriana, amb l'esperança que tingui un ús medicinal per als humans.
Una dragona de Komodo del Zoo de Londres, anomenada Sungai, pongué ous a finals del 2005 havent estat separada de companyia masculina des de feia més de dos anys. Els científics assumiren inicialment que havia estat capaç d'emmagatzemar esperma de la seva trobada anterior amb un mascle, una adaptació coneguda com a superfecundació. El 20 de desembre del 2006 s'informà que Flora, una dragona de Komodo que vivia al Zoo de Chester (Anglaterra) s'havia convertit en el segon dragó de Komodo que ponia ous no fertilitzats: en pongué onze, dels quals se'n desclogueren set, tots mascles. Científics de la Universitat de Liverpool dugueren a terme proves genètiques sobre tres ous que havien col·lapsat després de moure'ls a una incubadora, i comprovaren que Flora no havia tingut cap contacte físic amb un dragó mascle. Després que es descobrís aquesta qualitat dels ous de Flora, més proves demostraren que els ous de Sungai també havien estat produïts sense fertilització exterior.
Els dragons de Komodo tenen el sistema de determinació del sexe cromosòmic ZW, a diferència del sistema XY dels mamífers. La seva descendència masculina demostra que els ous no fertilitzats de Flora eren haploides (n) i que després duplicaren els seus cromosomes per esdevenir diploides (2n) (i foren fertilitzats per un corpuscle polar, o per mitjà d'una duplicació cromosòmica sense divisió cel·lular), i no fou ella la que pongué ous diploides per l'error d'una de les divisions de reducció de meiosi dels seus ovaris. Quan una femella de dragó de Komodo (amb cromosomes sexuals ZW) es reprodueix d'aquesta manera, només subministra la seva descendència amb un únic cromosoma de cada parell de cromosomes, incloent-hi un únic cromosoma sexual. Aquest conjunt únic de cromosomes és duplicat dins l'ou, que es desenvolupa partenogenèticament. Els ous que reben un cromosoma Z esdevenen ZZ (mascles); els que reben un cromosoma W esdevenen WW i no arriben a desenvolupar-se.
S'ha teoritzat que aquesta adaptació reproductiva permet a una única femella entrar en un nínxol ecològic aïllat (com ara una illa) i produir descendència masculina per partenogènesi, establint així una població capaç de reproduir-se sexualment (quan la femella es reprodueix amb les seves cries pot pondre ous tant masculins com femenins). Malgrat els avantatges d'aquesta adaptació, els zoos són advertits que la partenogènesi pot perjudicar la diversitat genètica, a causa de la necessitat evident que l'única femella, la mare, es reprodueixi amb les seves cries mascles.
El 31 de gener del 2008, el Sedgwick County Zoo de Wichita esdevingué el primer zoològic de les Amèriques en què s'observava la partenogènesi en dragons de Komodo. El zoològic té dues femelles adultes, una de les quals pongué uns disset ous entre el 19 i el 20 de maig del 2007. Només dos en foren incubats i posteriorment es desclogueren, a causa de qüestions d'espai. El primer es desclogué el 31 de gener del 2008, mentre que el segon es desclogué l'endemà. Ambdues cries eren mascles.
Els dragons de Komodo foren coneguts per primer cop pels europeus el 1910, quan arribaren rumors d'un "cocodril terrestre" al lloctinent van Steyn van Hensbroek, de l'administració colonial neerlandesa. Esdevingué àmpliament conegut després del 1912, quan Peter Ouwens, director del Museu Zoològic de Bogor (Java) publicà un document sobre el tema després de rebre una fotografia i una pell del lloctinent, així com dos exemplars d'un col·leccionista. Posteriorment, el 1926, el dragó de Komodo fou un dels al·licients d'una expedició a l'illa de Komodo per part de W. Douglas Burden. Després de tornar amb dotze exemplars preservats i dos de vivents, aquesta expedició fou la inspiració de la pel·lícula del 1933 King Kong. També fou Burden qui encunyà el nom comú de "dragó de Komodo"."Tres dels seus exemplars foren dissecats i encara estan exposats al Museu Americà d'Història Natural.

Els neerlandesos, que s'adonaren del nombre limitat d'exemplars salvatges, en prohibiren la caça esportiva i restringiren molt el nombre d'exemplars que es podien capturar per a estudis científics. Les expedicions de recollida d'exemplars s'aturaren amb el començament de la Segona Guerra Mundial, i no recomençaren fins a les dècades del 1950 i del 1960, quan els estudis es concentraren en el comportament alimentari del dragó, la seva reproducció i la seva temperatura corporal. Aproximadament en aquesta època, es planejà una expedició per estudiar el dragó de Komodo sobre un període llarg. Aquesta tasca fou assignada a la família Auffenberg, que el 1969 romangué a l'illa de Komodo durant onze mesos. Durant la seva estada, Walter Auffenberg i el seu ajudant Putra Sastrawan capturaren i etiquetaren més de cinquanta dragons de Komodo. La investigació de l'expedició dels Auffenberg resultaria molt influent en la cria de dragons de Komodo en captivitat. Les investigacions posteriors han aclarit més la naturalesa del dragó de Komodo, i biòlegs com ara Claudio Ciofi continuen estudiant-lo. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís