Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (IV)

Els dragons de Komodo són carnívors. Tot i que s'alimenten majoritàriament de carronya, també embosquen preses vives acostant-s'hi silenciosament. Quan una presa adient arriba a prop del punt d'emboscada d'un dragó, aquest ataca sobtadament l'animal, llançant-se al ventre o al coll. És capaç de localitzar les preses utilitzant el seu agut olfacte, que pot localitzar un animal mort o moribund a una distància de fins a 9,5 quilòmetres. Els dragons de Komodo també han estat observats abatent grans porcs i cérvols amb la seva potent cua.
Els dragons de Komodo s'alimenten arrancant grans trossos de carn i empassant-se'ls sencers mentre subjecten el cadàver amb les potes anteriors. En el cas de preses més petites, de fins a la mida d'una cabra, les seves mandíbules que tenen articulacions laxes, el crani flexible, i l'estómac expandible, els permeten empassar-se senceres les preses. El rèptil sol evitar els continguts vegetals de l'estómac i els intestins.  La copiosa quantitat de saliva vermella que produeixen els dragons de Komodo contribueixen a lubricar el menjar, però empassar-se'l continua sent un procés molt llarg (15-20 minuts per empassar-se una cabra). Els dragons de Komodo poden intentar accelerar el procés envestint el cadàver contra un arbre per forçar-lo gola avall, i de vegades envesteixen amb tanta força que fan caure l'arbre. Per evitar asfixiar-se mentre s'empassen les preses, respiren utilitzant un petit tub situat sota la llengua que està connectat amb els pulmons. Després de menjar fins a un 80% del seu pes corporal en un àpat, s'arrossega fins a un lloc assolellat per accelerar la digestió, car el menjar es pot podrir i enverinar el dragó si roman massa temps sense digerir. A causa del seu metabolisme lent, els dragons grans poden sobreviure amb només dotze àpats per any.  En acabar la digestió, el dragó de Komodo regurgita una massa de banyes, pèls i dents coneguda com a pilota gàstrica, que està coberta d'una mucositat pudent. Després de regurgitar la pilota gàstrica, es frega la cara contra el terra o contra arbusts per treure's la mucositat, cosa que suggereix que, com en el cas dels humans, no li agrada l'olor dels seus propis excrements.
Els animals més grans solen menjar primer, mentre que els més petits segueixen una jerarquia. El mascle més gran demostra la seva dominància i els més petits mostren submissió per mitjà del llenguatge corporal i d'esbufecs sords. Els dragons de la mateixa mida poden "combatre". El perdedor sol retrocedir, però en alguns casos els guanyadors maten i es mengen els perdedors.,
La dieta del dragó de Komodo és variada, i inclou invertebrats, altres rèptils (incloent-hi dragons de Komodo més petits), ocells, ous d'ocell, petits mamífers, micossenglarscabrescérvolscavalls i búfals aquàtics. Els exemplars joves s'alimenten d'ous, dragons i petits mamífers. A vegades, se sap que s'han menjat humans i cadàvers humans, desenterrant cossos de tombes poc fondes per fer-ho. Aquest costum de saquejar les tombes féu que els habitants de Komodo moguessin les tombes d'un sòl sorrenc a un d'argilós i que apilonessin roques a sobre per desencoratjar els llangardaixos. Segons el biòleg evolutiu Jared Diamond, el dragó de Komodo podria haver evolucionat per alimentar-se de l'extint elefant nan Stegodon, que en el passat visqué a Flores.  També s'ha observat dragons de Komodo espantant intencionadament cérvoles embarassades amb l'esperança que avortin i ells es puguin menjar les restes del fetus, una tècnica que ha estat observada en grans depredadors d'Àfrica.
Com que el dragó de Komodo manca de diafragma, no pot xuclar l'aigua quan beu, ni pot portar-la cap endins amb la llengua. En canvi, el que fa és agafar un glop d'aigua, aixecar el cap i deixar que l'aigua caigui per la gola.
A finals del 2005, uns investigadors de la Universitat de Melbourne arribaren a la conclusió que el varà gegant (Varanus giganteus), altres espècies de varànids i els agàmids poden ser una mica verinosos. Es pensava que les mossegades infligides per aquests rèptils eren propenses a infectar-se a causa dels bacteris de la seva boca, però l'equip d'investigació demostrà que els efectes immediats eren causats per un lleu enverinament. S'observaren mossegades als dits humans per part d'un varà encintat (V. varius), un dragó de Komodo, i un varà arborícola tacat (V. scalaris), i totes causaren un efecte similar: una ràpida tumefacció en qüestió de minuts, una disrupció localitzada de la coagulació de la sang, un intens dolor fins al colze, i alguns símptomes duraven hores.
Els dragons de Komodo també tenen bacteris virulents a la saliva, dels quals s'han aïllat més de 28 soques gramnegatives i 29 de grampositives.  Aquests bacteris causen una sèpsia a la seva víctima; si la mossegada inicial no mata la presa i aquesta aconsegueix escapar, sol morir després d'una setmana a causa de la infecció resultant. El bacteri més mortal de la saliva del dragó de Komodo sembla una soca molt letal de Pasteurella multocida, segons estudis fets sobre ratolins de laboratori. No hi ha cap antídot específic per a una mossegada de dragó de Komodo, però la víctima sol sobreviure si se li neteja la zona ferida i se la tracta amb grans dosis d'antibiòtics. Si no es tracta aviat, es pot estendre gangrena al voltant de la mossegada, cosa que pot requerir l'amputació de l'àrea afectada. Com que el dragó de Komodo sembla immune als seus propis microbis, s'hi han fet moltes investigacions a la recerca de la seva molècula antibacteriana, amb l'esperança que tingui un ús medicinal per als humans.

A finals del 2005, uns investigadors de la Universitat de Melbourne arribaren a la conclusió que el varà gegant (Varanus giganteus), altres espècies de varànids i els agàmids poden ser una mica verinosos. Es pensava que les mossegades infligides per aquests rèptils eren propenses a infectar-se a causa dels bacteris de la seva boca, però l'equip d'investigació demostrà que els efectes immediats eren causats per un lleu enverinament. S'observaren mossegades als dits humans per part d'un varà encintat (V. varius), un dragó de Komodo, i un varà arborícola tacat (V. scalaris), i totes causaren un efecte similar: una ràpida tumefacció en qüestió de minuts, una disrupció localitzada de la coagulació de la sang, un intens dolor fins al colze, i alguns símptomes duraven hores. (Continuarà)
(La fotografia correspon a un drac de Komodo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís